Viatge a Ítaca

Dia 85: Les pagodes de Guilin

6 comentaris

1 de setembre

Gairebé tres mesos, de dormir en habitacions compartides. Establiments de tot tipus, millors, pitjors, més nets, menys, dormitoris de lliteres, de llits normals, de futó, de quatre, sis, set, vuit, o deu persones. Companys de tot tipus, noies, nois, dels simpàtics i dels que no, joves i no tant, dels roncaires, i dels silenciosos, dels que et volen conèixer, i dels que passen de tu, millors o pitjors, de tots el colors i mides, però sempre podem dir que hem dormit a gust, amb una mica més de soroll o menys, però no ens hem pogut queixar. Però sempre hi ha una primera vegada per tot, i aquesta nit ho ha sigut…

Yangshuo és un poblet que de nit es transforma, i sobretot en cap de setmana, quan treu la seva cara més esbojarrada i juvenil, on la festa corre de bar a bar, i pel que sembla en el nostre hostel en tenim un dels més animats….

Habitació de sis, nosaltres i una altre noia dormint, i cap a les 3 del matí, arriben els altres tres ocupants, que no es coneixien entre ells, però que han intimat molt durant la cursa etílica, i entren fent més xivarri del desitjat, algun d’ells intenta controlar, però no acaben d’entendre que allà hi som per dormir.

Yangshuo

Un moure’s una miqueta, un aixecar el cap, i es donen per al·ludits, i cadascú sembla que va cap al seu llit. La foscor, el silenci, algun xiuxiueig apagat, i al cap d’una estona de no poder dormir, començo a intuir que l’amor ha sorgit entre dos membre dels nouvinguts, perquè noto uns sons i moviments que fa una estoneta no hi eren… ☺ Que fer? sortir de les penombres de sobte i trencar el ritual amatori? o seguir fent que dorms esperant que s’acabi… Per sort intenten dissimular-ho tot el que poden i no ho fan massa evident, però jo m’he desvetllat i ja no hi ha remei. Per si algú li sobrevé un atac de passió incontrolada en habitació compartida, us puc assegurar que si algú no dorm, se sent per molt que es provi d’amagar…. ☺

Final de festa, focs artificials i llums, del lavabo…esperem que ja estiguin, que només han repetit, els tripitidors espero que avui no hagin vingut. Sorolls d’esglaons metàl·lics, i cadascú a la seva llitera. Respiro, i provo de recuperar la posició de normalitat, mentre ja escolto que m’arriben els roncs de la felicitat, com volent dir: “me encanta que los planes salgan bien” … ☺

Cap a les 9 toca diana, i m’aixeco de mala gaita. Maleïts, m’heu fet passar la primera nit incòmode en habitació compartida, no us ho perdonaré . Al menys no fins d’aquí a deu minuts, que ja estaré esmorzant i m’hauré oblidat de les vostres cares i gemecs, espero.

I Efectivament, com diria el Canut, motxilles a recepció, i esmorzant unes pastetes i cafès a una cafeteria que hem trobat. Els carrers són ben diferents pel matí, han sobreviscut a la batalla nocturna, on rius de gent caminaven per ells buscant on sopar, on beure i on ballar.

A la cafeteria, posem conjuntament al dia els nostres pensaments, la nostre visió, perquè portem uns dies que les coses no estan anant com antuvi. Per sort, solucions per a tot, i veiem que tot i que els dies no sempre siguin idíl·lics, el seguir viatjant és un premi, i fer-ho per lliure i sense lligams, un privilegi, així que si no acabem de trobar el punt que teníem durant la primera part xinesa, potser fem un replantejament de ruta i fem canvi radical del pla…ja vorem, de moment seguim amb lo previst…I un altre cafè senyoreta, que està força bo, i aquests moments de conversa, i posada en comú son molt gratificants per l’ànim.

Yangshuo2

Yangshuo3

Les motxilles ens esperen pacientment a que circuli cafeïna a dojo pel nostre torrent sanguini. Les anem a buscar i les portem cap al autobús, que a la vegada ens portarà cap a Guilin, que tot i que s’escriu així, es pronuncia “Güilin”, i descobrim-ho quan la noia del bus no entén on anem i ens ho corregeix un parell de vegades. Avui el bus, ens costa 2 yuans menys que a l’anada, el dia millora? O hi ha alguna cosa que no sabem?

Doncs cap problema, ens deixa a on toca, una hora i quart després, i anem cap a la estació de trens, a comprar bitllet cap a Chengdú, per d’aquí a tres dies, que son 24 hores de viatge i volem anar-hi dormint. Ja no en queden, cop de puny al estomac del nostre plans… i ara que fem? Doncs cap al hostel, a descarregar equipatge, i a veure si ens poden ajudar.

El Wada hostel de Guilin, creiem que és el hostel on més a gust ens hem trobat, i les noies del staff són una meravella, així que després d’exposar-li el problema dels trens i constatant que no hi han autobusos per la ruta que volem, ens dona una solució fantàstica, encara que li suposi que haurem de cancel·lar una nit que teníem reservada amb ells.

Amb el paperet que ens ha fet en xinès, tornem cap a la estació de trens, on traiem dos bitllets diferents, un per Liuzhou, una ciutat gran que hi ha a un parell d’horetes, i on surten molts trens cap a Chengdu, en els quals trobem plaça per anar en llitera pel dia que volem. Perfecte!!! ☺

Guilin6

Tornem al hostel, els hi donem les gràcies efusivament, i dinem un parell de platets que la gana comença a treure el cap. Després cancel·lar la reserva, i afegir alguna nit a Chengdu.

Una mica de repòs, i cap a les 6, agafant l’autobús número 10 estem en un tres i no res, perfectament situats per veure la imatge més coneguda de Guilin, les pagodes del Sol i de la Lluna. Un llac les rodeja, i arribem tot just a temps, per poder veure-les amb les últimes espurnes de sol, i quan ja les il·luminen, deixant una estampa d’aquelles boniques de veure. Anem fent la volta al llac, seient, contemplant, i fent fotos nocturnes amb el mini-trípode a veure quines podem aprofitar. Algun cantautor, guitarra en ma, deleix a les noies, però a nosaltres la lletra no ens acaba de fer el pes, més que res perquè no entenem el sentit amb que la canta… ☺

Guilin

Guilin2

Guilin3

Guilin4

Guilin5

Es fa tard, i fem el camí invers per tornar a terra ferma. Ja al hostel, refem les motxilles, perquè una ens la guardaran aquí al hostel, molt amablement, i l’altre ens l’endurem demà cap a Dazhai, que la caminada és preveu dura, i només volem agafar lo necessari, tot i que la roba bruta també ve, que s’ha de fer rentadora, perquè ja qualsevol ens pot començar a seguir el rastre….

Aixxx que es fa tard, per poc que no ens tanquen la cuina per poder sopar, de fet ja està tancada, però ens l’obren per poder sopar alguna cosa.

Un megasanwitch amb patates fregides, i un plat xinès de porc, o un plat de porc xinès, tan se val. Ens ho cruspim tot.

Guilin8

Guilin7

I a dormir, que el dia ha acabat molt millor del que ha començat, i demà que així segueixi. Aquesta nit sembla que no tindrem Bagdad en viu, però no podem prometre res…. ☺

Advertisements

6 thoughts on “Dia 85: Les pagodes de Guilin

  1. Molt bona la descripció de la nit del Bagdad en directe !! Ben mirat (escoltat, vaja), no està malament, era gratis !!

    • La veritat és que ben mirat, ara que ja ha passat és una experiència més, i una anecdota força divertida per explicar, però aquella nit va ser una mica dolenta… 😦 Encara que això ens hauria de transportar una mica més aprop de Barcelona, ja que el Bagdad el teniem a la porta de casa…. Prepara el dropbox que hem trobat una bona wifi!!!!! 🙂

  2. Això dels viatges ja se sap! No tot ha de ser paisatge o cultura! Aquest blog està resultant d’allò més interessant i divertit!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s