Viatge a Ítaca

Dia 86, 87 i 88: Les terrasses d’arròs de Dazhai

6 comentaris

2, 3 i 4 de setembre

A Guilin fem uns cafès abans de posar-nos en marxa, que encara son les 7:30 del matí, i ja que anem molt bé de temps, una miqueta de cafeïna estirats sobre els matalassos del Wada hostel, és una proposta a la que no t’hi pots negar. Deixem la motxilla gran aquí, perquè ens la guardin, i anem tirant xino, xino, que és com es fa per aquestes terres… ☺

A les 8:40, ja estem a davant de la estació de trens, des d’on surt el bus que ens portarà a Dazhai. Per la matrícula, i pel seu color blau cel el reconeixem, la reserva ens l’havien fet des del hostel de Dazhai, i aquestes dades ens van donar per localitzar-lo.

No arriba a tres hores de viatge, la meitat per bona carretera, i l’altra entre carreteres plenes de sots, i aturades per fer visita al excusat, a més de la corresponent al punt d’informació turística, on pagar els 80 yuans per persona, que costa entrar a tota aquesta zona d’arrossars.

Aquest és un dels llocs que més de gust ens venia anar-hi, per gaudir d’uns dies de tranquil·litat entre les terrasses penjades a les muntanyes, passejades relaxades, i poder allotjar-nos en un hostel que ens van recomanar fervorosament unmundopara3, i que la veritat, per les fotos que hem vist té una pinta formidable.

El bus ens deixa a la porta del poble, on un exèrcit de dones de la ètnia Yao, ens surten al pas, i amb els seus cabells llargs recollits sota un gorro, i uns cistells a la esquena, t’ofereixen i insisteixen en la possibilitat de portar-te el teu equipatge fins on ho necessitis. Nosaltres no portem massa pes, així que declinem l’oferiment.

Dazhai4

Dazhai2

A la base, hi ha el poble de Dazhai, amb hotels, restaurants i casetes, des don es comença a intuir la bellesa d’aquest indret. Un telecabina puja muntanya enllà, però desconeixem el final. Nosaltres, seguint les instruccions que tenim per arribar al nostre allotjament, que es composen de 16 passos molt be explicats, deixem enrere el poble, i comencen a pujar escales. Un gir inesperat del camí cap a l’esquerra i ja veiem el que ens espera, un paisatge preciós, on un rierol i un pont, posen la cirereta del pastís d’arròs amb forma de terrassa. Anem fent petites aturades, per recupera l’esma, fer fotos, i hidratar-nos, i cedir el pas a algun cavall que be carregat de bombones de butà, o alguna cosa semblant, que davalla per les empinades escales.

Dazhai3

Dazhai5

Una estoneta més, acompanyats de calor, encara que no fa un dia espaterrant, fins a completar gairebé una hora de pujada, i arribem a la porta del Dragons Den Hostel. La primera paraula que ens ve al cap, al entrar a l’habitació doble, amb vistes a les terrasses, és ES-PEC-TA-CU-LAR. Només el fet de poder aixecar-se cada matí, en aquesta habitació de fusta maltractada pel temps, i poder tenir aquesta vista, mereix el fet d’haver vingut fins aquí.
Si a més, fa bon temps, ja deu ser per tirar coets…. ☺

Dazhai6

Dazhai

Dazhai7

Dinar alguna cosa, i descansar al menjador d’aquest acollidor hostel. Cap a les 7, ja és fosc, i per prevenir possibles desgràcies en forma de caiguda, decidim que el passejar escales amunt i avall, ja serà per quan el sol torni a fer acte de presència.

El dia en aquestes contrades, comença aviat, i els dos dies restants que hem passat aquí, han sigut plujosos, i emboirats. També el termòmetre ha decidit fer un canvi al que ens tenia acostumat, i just aquí que només hem portat roba d’estiu, comença a fer una mica de fresca que recomana un jerseyet, però res, així d’espavilats som…. ☺

Al matí pluja de la bona, després ha anat millorant, però amb un xiri-miri reincident que no convidava a grans passejades. No vam ser molt agosarats de demanar al Deu del temps, alguna espurna de sol, però si que ens aguantés alguna estoneta sense pluja, i pregar perquè la boira s’esvaís en algun instant i ens permetés veure aquest majestuós paisatge al complet. Alguna de les petites treves meteorològiques de les que hem disposat les hem aprofitat ben be, i escales amunt i escales avall, a passejar i fer fotos des de totes les perspectives possibles. Un veritable encert venir fins aquí, i dormir en aquesta zona, on a més del nostre, hi ha força allotjaments per escollir.

Dazhai8

Dazhai9

Aquesta zona, l’anomenen les terrasses de Longshen, i són com tres zones diferenciades. Pel que diuen, hi ha una caminada molt maca entre Dazhai, i Ping’an, que és on es troben les terrasses més conegudes i concorregudes, encara que pel que diuen són més espectaculars on ens trobem nosaltres.

Dazhai10

Dazhai11

Si hagués fet bon temps, ens haguéssim plantejat fer el trekking, o al menys una part perquè les vistes a mesura que vas pujant son espectaculars i els pobles molt bonics, però lamentablement la boira no vol marxar, així que ens hem de conformar amb alguna de les vistes que hem trobat espectacular, des d’algun dels miradors on hem pujat.

Dazhai12

Dazhai13

Tranquil·litat, descans, i gaudir del lloc, és el que hem fet per aquestes indret, i tot en profunditat, perquè tot i que potser es podien fer més coses, les que hem pogut fer aquests tres dies, ens han sentat molt i molt bé. Així que res, demà a fer ruta cap a Chengdu, que els ossos panda ens esperen….

Anuncis

6 thoughts on “Dia 86, 87 i 88: Les terrasses d’arròs de Dazhai

  1. Maquíssim !! La foto del saltet del Mario, collonuda !!

    • Jajaja, si preciós!!! Llàstima una miqueta del temps que amb algun raig de sol, encara no haguéssim pogut treure la imatge de les nostres retines. Això dels salts és divertit, i les fotos queden molt xules, però l’Eva em te derrotat amb tant de salt, i a més en properes entrades del blog….ja ho voreu 🙂

  2. El Mario es passa la vida saltant, hehe. ja ho veiem! Magnífic indret encara que fes boira!

    • Entre salt i salt, anem veient alguna coseta. Per sort, ara porto uns dies de relax de saltirons 🙂 El lloc maquíssim, i un no parar d’escales, un paradís per a l’esperit de la Glòria. Així que apunta’l a l’agenda que aquest lloc és per a tu!!!!

  3. Que boniques totes aquestes terrasses de arròs que acompanya les magnifiques muntanyes. Petons, Avi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s