7 de setembre
Que bé que se sent una al arribar a un hostel on s’hi està a gust, i on l’ambient és agradable i no s’hi nota massa gent.
Només arribar hem pogut comprovar que no haurem de pagar la nit d’ahir, i que el tour del Tibet anava per bon peu ja que al final serem sis persones i això fa que ens surti una mica més econòmic. Ara, com hem arribat molt aviat, encara no tenien l’habitació disponible, però per nosaltres cap problema!! Anem a menjar alguna cosa que en l’odissea des de Dazhai no hem menjat gaire i ara que ja estem tranquils la panxa diu que a veure si li donem alguna coseta.
Amb la panxa plena, comencem a pensar que volem fer aquesta setmana que ens queda abans d’anar al Tibet tenint en compte que el temps no és gaire bo, i sortim a fer un volt per la zona del hostel per poder sentir-nos una mica més com si fóssim a casa. Només sortir ja ubiquem un parell de supermercats, un banc… tot el que podem necessitar aquests dies per aquí. Així que decidim anar una miqueta més lluny, i sense caminar gaire més arribem al monestir Wenshu, on tot i haver-hi bastanta gent, l’hem pogut visitar tranquil·lament. Ja que estàvem per allà hem aprofitat per passejar pels carrerons del costat, molts d’ells de només vianants, i on hem pogut veure que hi havia molts llocs per menjar on hi aniríem tot i que el menjar feia una pinta de picar… Així que ja sabem on anirem a sopar un d’aquests dies…
El passeig de tornada al hostel, ens ha portat a un mercat d’antiguitats, llibres i pedres on només hi havia gent autòctona cosa que ens ha agradat molt.
En el hostel ja hem pogut tenir l’habitació i allí ens hi hem situat i hem començat a pensar que fer aquests dies, el nostre dubte principal que havíem de decidir ja, era si anar o no a un parc nacional que està més o menys aprop, ja que sinó hi anem hem de buscar allotjament aquí a Chengdu per les dues nits que hi volíem anar. Hem estat sospesant els pros i els contres i finalment han guanyat els contres, sobretot per la durada del desplaçament (10 hores anar i 10 hores tornar que després de les 48 hores no aconseguim veure amb bons ulls) i pel temps que està fent (ja hem pogut comprovar personalment aquí a Xina que és visitar un parc amb pluja i la veritat és que no val la pena). Així que preferim estar-nos tranquil·lament en aquesta ciutat que de moment ens agrada durant una setmana per recarregar piles pels pròxims destins, i poder veure diferents coses de la ciutat que sembla que en té bastantes.
El cansament ha fet acte de presència i per tant la tarda hem estat descansant i buscant que fer en aquesta ciutat.
8 de setembre
És diumenge, i que és fa en aquests dies? Vaguejar una miqueta oi? Doncs nosaltres no hem volgut ser menys i també ho hem fet, i ben descansats hem decidit fer el que fan els de Chengdu en un dia de festa. Anar al parc!!
Realment ha sigut una decisió encertada anar al People’s Park en diumenge, ja que estava ple de gent i hem pogut gaudir del que fan els xinesos. Allí hem pogut veure gent ballant en una plaça, i en la mateixa també gent cantant, que feia que hi hagués una barreja de músiques… també com la gent menjava uns pinxos que feien una pinta… i clar no hem volgut ser menys i… a menjar-ne nosaltres!!! Ens han agradat tant que hem repetit un parell de cops!! (Perquè serà que ens agraden tant els pinxos xinesos? Descobrirem alguna cosa semblant a Nepal?). També en el parc hi havia bastantes cases de te, però no l’hem provat, i mira que estava ple eh?
Si veniu per Chengdu i hi esteu en diumenge us recomanem que hi vingueu, senzillament a passejar i fer com si ho féssiu per la Ciutadella, potser avui hem pogut constatar que no és necessari anar a veure coses que surten a les guies, simplement deixar-se portar a on van ells també et fa gaudir molt de la ciutat.
Havent fent-nos una idea del parc i de la vida dels locals, ja hem decidit anar tornant, no sense parar en un Starbucks a fer un cafetó que tant ens agrada i xerrar així dels nostres plans futurs i de les nostres sensacions.
La resta del dia senzillament hem estat descansant al hostel.
2 Octubre 2013 a les 10:12
Els diumenges son precisament per això mateix que eu fet vosaltres , i també es fa a Barcelona,i a qualsevol altra ciutat del mont.Petons, Avi.
2 Octubre 2013 a les 13:03
I és una de les coses que senten millor!!!! 🙂 Un diumenge fora de casa, segueix sent diumenge…. 🙂
2 Octubre 2013 a les 11:21
Molt bé, a relaxar-se i fer el que fan els autòctons, i tant !
Amb això ja feu una mica cara de xinesos i tot…. he he
2 Octubre 2013 a les 13:05
Je,je,je…i no és de menjar massa arròs…. 🙂 El barrejar-te una miqueta amb la vida quotidiana de les ciutats és una de les coses bones que te el fer un viatge sense pressa….
2 Octubre 2013 a les 19:55
Si aquest llac sembla el de Puigcerdà o el del Retiro, hehe. Veig que no us vau llançar a llogar-ne una i remar una miqueta…
3 Octubre 2013 a les 7:49
Poquet va faltar Glòria, però amb la quantitat de xinesos que hi havia al llac, més que relaxar-se, eren uns cotxes de xoc… 🙂