8,9 i 10 de setembre

Chengdu és la capital de la província de Sichuan, situada al sud est de la Xina. Aquesta província té una característica de la que ja ens havien parlat, i és una rica tradició culinària on el picant és l’actor principal, i us podem assegurar que el menjar pica i de valent. De la seva capital, dir que és una ciutat de més de 14 milions d’habitants, una passada, i pel contrari és una ciutat que ens ha semblat tranquil·la i acollidora, i no sabem on s’amaga tota la gent, perquè no tens la sensació que sigui tan gran caminant pels seus carrers.

Està perfectament comunicada per aire i terra amb totes les destinacions, és un destí perfecte, per fer-lo servir de punt de partida, i conèixer la zona. A més lloc ineludible per als amants dels animals, perquè per aquí podrem veure el panda gegant, i a més és la nostre porta d’entrada al Tibet. On hem contractat el tour, ens han aconseguit el permís de poder-hi accedir, i des d’on surt l’avió que ens portarà fins a Lhasa.

Aquests tres dies els teníem reservats per anar a un parc que està a unes nou hores en autobús, i que s’anomena Jiuzhaigou, que tenia una pinta espectacular a les fotos i pels cometaris d’un cambio de aires. Però la climatologia, no ha sigut massa benèvola, i sumant un dia de trasllat per anar i un per tornar, només ens quedava un dia per visitar el parc, que en el cas que plogués amb ganes, era arriscar una mica massa. Això sumat, a que és un dels llocs més cars de visitar, i que ja tenim ganes d’arribar al Tibet i no estem amb massa ganes de marxa xinesa, ens va convidar a decidir que faríem descans a la gran ciutat, i aprofitaríem el dies per fer vida “quotidiana”, trepitjant els seus carrers, i gaudint del hostel, on ens sentim molt còmodes.

Durant aquest tres dies, anar a dormir tard i llevar-se a hora de diumenge de res a fer, ha sigut una constant i amb tota la tranquil·litat del món hem anat poc a poc vencent la nostre consciència, que es sentia una mica culpable de no fer més coses i tenia la sensació d’estar “malgastant” el temps. Per pal·liar una miqueta aquest efecte, durant aquest tres dies, a més de passejar pels carrers de Chengdú més propers al hostel, hem fet tres cosetes que han sigut molt profitoses i divertides.

El primer dia, un curs de cuina. Activitat totalment recomanable. L’hem contractat al Mix Hostel, i per uns 100 yuans per persona t’ensenyaven a fer dos plats típics de la regió. El curs es fa en un altre hostel cosí germà del nostre, així que a les dues i mitja, estem a la porta, amb el rebut d’haver pagat com a carta de presentació. Ens fan passar a la cuina, i en els mateixos fogons on cuinen els àpats pels clients, farem la destrossa….

Una parella d’holandesos, nosaltres, la cuinera, i una noia de l’staff del hostel com a traductora. Quatres ganivets de grans proporcions, i les matèries primeres en safates individuals perquè cadascú pugui preparar els seus plats individualment. Pelar les verdures, primer pas, amb més o menys gràcia, i després de veure la demostració de la mestressa, anem passant als fogons per torns per fer realitat els plats amb les nostres virtuts com a cuiners, en el cas de l’Eva, o mancances en el meu. Tot sota la supervisió i savis consells de les nostres mestres cuineres, i com no, amb el picant per bandera de cada plat.

Després comparar presentacions, i sabors dels plats, que han quedat prou bé. Per últim i ja acabat el curs, degustar les nostres creacions amb una bona cerveseta per acompanyar el picant, a les tauletes del hostel. I com a colofó final, una partida de billar que a aquesta pas, serem uns artistes quan tornem….

El segon dia, i després de no fer massa cosa, vam decidir anar a la òpera. Si, si a la òpera, però no pas a la que us ve al cap…

Aquí com no, és la òpera de Sischuan, i per uns 120 yuans per persona, contractem al hostel, furgo que en solventa el transport, i les entrades incloses al preu. Una mica abans de la set de la tarda estem a la porta del hostel, on ens recull la furgoneta que ens portarà cap al teatre. Quinze minutes i aparquem, baixem, ens donen les entrades, i un parell d’ampolles d’aigua, que pel que sembla és típic de per aquí. Una bona idea que podríem copiar a terres catalanes….

A les 8 tanquen llums, i comença l’espectacle. Una presentadora que surt a l’escenari, i va presentant tot un seguit d’actuacions en xinès i després en anglès. En total en sot set. Ho podríem definir com un espectacle variat, ja que entre les petites actuacions d’uns deu minuts cadascuna, podem veure ball de màscares, espectacle d’ombres, balls de titelles, malabarismes i acrobàcies, música on un músic amb vestit de gala toca un instrument clàssic xinès. I alguna peça teatral en xinès amb subtítols en una pantalla al lateral de l’escenari, Curiós de veure….

La veritat és que ens va encantar l’espectacle, no sabem si és molt turistada o no, però ho vam passar genial veient el seguit d’actuacions. A nosaltres ens van encantar la de les ombres xineses, i la del canvi de màscara…

I per últim, tercer dia. Aquí toca passejar i patejar la zona més comercial i concorreguda de Chengdú. Grans magatzems i botigues de totes les marques i colors on intenten, mitjançant música, llums o balls, que hi facis una ullada al seu interior. És la zona de Chunxi, i de camí podem veure molts i molts aparcament de motos i bicis elèctriques al carrer, organitzats en fileres de tres o més, on encara ens preguntem com poden treure les que estan tocant a la paret…

Alguna botigueta de souvenirs de pandes, que és la icona de la ciutat, i com no Starbucks repartits per tot arreu, i en la seva majoria plens de gent. Com no podia ser d’una altre manera, hem caigut en la temptació, i algun cafetonet dels bons ens hem pres, a més de ser un lloc perfecte on seure, descansar, i on tranquil·lament xerrar de les coses més variades que us pugueu imaginar….

Poc ens queda de la Xina, però no podem marxar sense veure els entranyables gegants que semblen de pelutx, i demà serà el dia, així que no us ho perdeu….