13 de setembre

Finalment ha arribat l’últim dia d’estar a Chengdu i l’últim d’estar per terres xineses, en total hem passat 43 dies en aquest país i ens hem adonat que necessitaríem aquest nombre moltíssimes més vegades per poder veure tot el que hi ha i tots els seus territoris. Tot i que 43 dies poden semblar molt, no hem fet més que una petita part de Xina, i ens ha agradat molt, i inclús algun lloc, sabem que en cas de tornar a aquest país hi tornaríem per fer coses que ens han quedat pendents. El cas de Chengdu és un d’ells, ja que hi ha coses properes que no hem pogut veure i que ens agradaria en un futur poder-hi anar, a més tornar a anar a veure els pandes… estaríem encantats!!!

I que hem fet en aquest últim dia d’estar en aquesta ciutat on tant a gust ens hem sentit? Doncs pel matí vaguejar una miqueta que ara vindrà una setmana que em sembla que no ho podrem fer gaire i a més ahir vam matinar bastant! I un cop havent menjat els noodles, que encara teníem d’haver-los comprat a l’estació abans de l’enorme odissea per arribar a Chengdu, hem decidit anar a una zona que encara no havíem visitat i semblava que tenia bona pinta.

La zona que no ens volíem perdre és la de Jinli, i es troba més avall del People’s Park, així que tot i que quedava una mica lluny, hem decidit anar-hi a peu. No feia molta calor i ens agrada caminar per les ciutats per fer-les una mica més nostres.

No se exactament quanta estona hi hem estat, però si que n’ha sigut una de llarga i que quan hem arribat just a l’entrada de Jinli estàvem bastant cansats i com només entrar en aquest barri de cases que simulen antigues, hem vist un starbucks…. doncs… cap a dins a refer-nos una miqueta de la caminada.

Ja una mica més descansats, hem començat a caminar pels carrerons que conformen Jinli i a on també es troba el temple de Wuhou que no hem pogut visitar ja que hi hem anat massa tard. Aquests carrerons estan conformats per cases que simulen estil antic i estan plenes de botigues i restaurants, i a més també t’hi trobes una zona amb un llac i alguns ponts realment bonica.

Tot i que es veu que realment no és antiga, no sé, ens ha agradat molt, i encara que hi havia turistes potser no n’havien tants com en altres zones de Xina on hem estat i això ha fet que ens sentíssim realment a gust tot passejant i veient botiguetes amb coses, que si no fos pel viatge que estem fent, segur que en compraríem i tornaríem amb la motxilla plena.

La zona no és molt gran, pel que enseguida hem tornat al inici, on, oh! Hem trobat una botigueta on hi havia samarretes per noia, que eren realment maques, i com l’altre dia vaig caure en que les samarretes que tinc (excepte una o dues) són massa descarades per anar a la Índia, doncs…. me n’he comprat una!! I el Mario no ha volgut ser menys, ja sabeu el que li agraden les samarretes…

Així que amb una bossa més ja hem sortit de Jinli, i ens hem preguntat…. com tornem? I la decisió ha estat ràpida, doncs a peu!!

La tornada ha sigut bastant ràpida, potser perquè hem estat xerrant molt del viatge i ens hem tret moltes idees que portàvem del inici i que feia que seguíssim una ruta amb els ulls clucs, i que potser realment ara mateix o d’aquí a uns mesos no ens vindrà de gust fer. Tot i que creiem que anem amb la ment molt oberta, potser encara no ho és prou, i se’ns ha d’obrir una miqueta més i ahir ja va fer un pas tot buscant rutes alternatives a seguir en la nostra aventura, i traient de sobre algunes idees preconcebudes que a vegades perquè tu ho has decidit amb anterioritat sembla que hagin d’anar a missa.

Contents per aquest canvi de pensament, hem arribat al hostel on ens hem dedicat al blog i a refer les motxilles que demà…. Marxem al Tibet!!! Realment en tenim moltes ganes, el Mario perquè no hi ha estat i li fa molta il·lusió, i jo perquè em va agradar tant quan hi vaig anar ara fa una mica més de quatre anys que vull tornar a veure aquest cel tant blau, i aquests edificis que m’enamoren.

Així que sabent que gairebé no dormirem res…. Bona nit!!