Viatge a Ítaca

Dia 99: Comencen les visites per Lhasa

8 comentaris

15 de setembre

Quina alegria tornar a estar al Tibet!! I quin canvi de mentalitat que ha fet la meva ment, crec que realment necessitava canviar de país, de rutina, ja que tot i que la Xina m’ha agradat molt, la meva ment ja havia arribat a la conclusió que aquesta etapa havia acabat i per això volia marxar. Però el Tibet no només és un canvi de etapa en el nostre llarg viatge, sinó que a més em porta molts records de quan hi vaig estar ara fa una mica més de 4 anys. Recordo perfectament tot el viatge que vam fer amb l’Alfonso i quan al creuar la frontera vam conèixer la Judith i el Marcel amb els qui des del primer moment vam tenir molt bona connexió i sempre que ens hem vist a Barcelona (tot i haver passat força temps des de la darrera) enseguida ha sigut com si ens haguéssim vist el dia anterior.

Això però, també feia que tingués una mica de por o de recança de que no m’agradés tant com ho recordava, ja que crec que el Tibet és un dels països (o zones) que més m’ha agradat en els meus viatges, per això pensava que potser al arribar no seria com la primera vegada i que no m’impressionaria igual. Però, per sort no ha sigut així, i des del primer moment he tornat a sentir el mateix que la primera vegada, aquests cels tan blaus que em van meravellar la primera vegada i que si a més se li posa per davant un núvol blanc… uff… i que us he de dir del Potala, que a més ahir vam poder anar a veure des de davant, cosa que no vaig poder fer la primera vegada ja que el dia que vam arribat em vaig quedar amb l’esquena clavada i vaig haver de reposar. Així que…. com vaig xalar ahir veient el Potala des de totes les bandes i fent fotos a tort i a dret!!!

Però deixo de fotre el rotllo i us explicaré que hem fet avui, després de despertar-nos ben d’hora, ja que havíem quedat amb el guia a les 7 del matí, i comprovar que hem pogut dormir perfectament i que de moment el mal d’altura no fa aparició, hem anat caminant cap al carrer que ens porta al Potala, però primer hem parat a un lloc tibetà a fer un Sweet Tea que amb el fred que feia a aquestes hores del matí que encara era fosc, ens ha sentat de meravella.

Amb el cos una mica més calent i reconfortat amb el te i uns pans que ens hem comprat, hem anat tirant cap al Potala (no per veure’l avui, sinó perquè sembla que ara per aconseguir entrades hi has d’anar el dia abans per fer una reserva i et donin hora d’entrada) i hem pogut notar que el guia (ahir ho vaig veure una mica) camina a tota pastilla (jo diria que bastant més ràpid que la Mare i l’Albert ;)) i clar… no havíem de fer pocs esforços per no tenir mal d’alçada??? Però sembla ser que era perquè convenia estar el més endavant possible de la cua per aconseguir la reserva per una hora del matí.

Potala

Així que caminant ben ràpid hem arribat a un dels costats del Potala cap a les 8 i a fer cua que fins a quarts de nou no obren. La reserva l’hem aconseguida per a les 12:40 (potser una mica tard, però potser no hauríem d’haver parat a fer el Sweet Tea no?), i ja amb la reserva feta, hem anat cap a la nostra primera destinació del dia, el monestir de Drepung, un monestir del segle XV i que es troba a uns 8km al oest de Lhasa. Per anar-hi, hem agafat un autobús que ens ha portat per 1 yuan fins a una carretera on hem hagut d’agafar un altre autobús fins al monestir pel qual hem pagat 2 yuans i que a més a mig camí parava per a que compréssim les entrades. I…. oh!!!! Havíem tingut massa sort últimament amb el temps i s’ha posat a ploure, així que quan hem arribat a l’entrada del Drepung, el guia ens ha suggerit que anéssim a fer un te mentre esperàvem que pares de ploure.

A part d’entrar una mica en calor (justament avui no anàvem preparats pel fred i la pluja, i al mullar-nos una mica… doncs hem agafat fred clar!) en un lloc calent i prenent un sweet tea, hem pogut veure l’amabilitat dels tibetans, ja que les dones que teníem al costat estaven menjant i ens han anat oferint de tot el que elles menjaven.

Semblava que havia deixat de ploure i hem decidit començar la visita, però… al arribar a l’entrada, un altre cop un bon xàfec, així que hem parat a refugiar-nos, però com semblava que parava un altre cop, doncs apa a començar amb les explicacions i clar pluja un altre cop (crec que aquí el guia ha sigut poc pràctic, o potser jo ho sóc massa, però potser hauríem hagut d’anar directament a un lloc cobert on fer-nos les explicacions i no anar parant on tocava tot i que ens mulléssim), així hem anat pujant tot parant per saber les diferents coses del monestir, fins arribar a l’edifici principal, des d’on es veuen unes bones vistes i on el temps ens ha donat una treva i ens ha permès fer alguna foto.

Drepung

Un cop dins del edifici principal el guia ens ha estat donant un munt d’explicacions, algunes de molt interessants com que aquest monestir pertany a l’ordre gelupa del budisme (hi han quatre ordres en total) i d’altres potser no tant. De fet aquí hem començat a notar que aquest guia s’enrotlla molt i que explica totes les curiositats de cada estàtua que veiem, personalment jo crec que hauria d’explicar menys i més resumit, ja que és molt difícil absorbir tanta informació i més si te l’expliqués en un anglès atibetat difícil d’entendre.

Drepung4

Drepung5

Amb totes les explicacions ja hem sortit a fora i oh!!!! Havia sortit el sol!!! Que bé i quin cel més maco s’ha posat!!! Això ens ha donat noves forces i ja hem baixat per fer el camí de tornada. Tot i que al arribar a la carretera principal on havíem d’agafar el bus de tornada a Lhasa, hem entrat en un restaurant tibetà on per 17 yuans el Mario i jo hem menjat uns noodles que estaven molt bons i un arròs que estava normal.

Drepung2

Drepung3

Panxa plena i… cap a Lhasa a visitar el Jokhang, el temple que es considera el cor espiritual del Tibet i que té, ni més ni menys que 1300 anys!!! I que es va construir per acollir l’estàtua de Buda que va portar al Tibet la dona nepalesa del rei Songsten Gampo, tot i això més tard s’hi va portar una altra imatge que va portar la dona xinesa i és aquesta última la que dona el nom al temple i el potencial espiritual.

Jokang

Evidentment totes aquestes explicacions i moltíssimes més ens l’ha donat el Guia, el temple és preciós però crec que m’ha passat com l’altre vegada que per dins no l’he acabat de gaudir per la quantitat de turistes que hi arriben a haver i que fa que es barregin explicacions de diferents guies, algunes en anglès i moltes d’altres en xinès i això fa difícil seguir el teu ( i si a sobre no para de parlar…).

Jokang2

Al terrat però hem pogut estar fent fotos de l’edifici preciós amb tots els colors dels edificis tibetans i adornat a més a més amb flors. I… a més… des del terrat hi ha unes vistes espectaculars al Potala i també a la plaça del davant del Jokhang on tots els pelegrins fan els seus resos.

Jokang3

Jokang4

Jokang5

Jokang6

Amb les visites finalitzades, hem anat amb els dos holandesos i el francès a fer una cerveseta (Lhasa Beer) a un dels terrats del Bakhor des d’on hem estat xerrant una mica de tot mentre veiem el Potala al fons.

Lhasa

I al sortir, com era hora de sopar, hem anat tots junts als pintxos que vam descobrir ahir, ja que els holandesos tot i estar a punt de deixar Xina encara no havien provat aquesta forma de menjar. A sobre n’hem provat uns que ahir no vam veure que estaven boníssims!!!

I amb la panxa plena i el cap ple d’imatges impressionants ens anem a dormir!!!

Anuncis

8 thoughts on “Dia 99: Comencen les visites per Lhasa

  1. Molt bé Eva, ben retornada al Tibet ! Ja ho veus, hi ha gent com aquest guia que camina més ràpid que la mare o jo, i si a més a més va parlant anglès atibetat sense callar, malament !
    Dels dos nois que us acompanyent, no cal dir quin és el francès i quin és l’holandès, està força clar !

    • Jajajaja, crec que estan clares les nacionalitats….i els vietnamites crec que també, a nosaltres no ens va caldre preguntar, encara que quan vam preguntar al hostel on vam reservar el tour, vam entendre que erem de Viena, i després al veure’ls no ens quadrava massa… 🙂 I amb el guia….complicat….però ja ho anireu llegint… 🙂

  2. Molt bé i amb enveja d’anar al Tíbet!

  3. jajaja, veig q el mario aviat fa amics! petonsssss

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s