17 de setembre
Si la ciutat de Lhasa és impressionant, i ens ha encantat, serà molt difícil poder descriure el que hem vist durant el dia, uns paisatges… Que realment et deixen sense alè. Continua llegint!
17 de setembre
Si la ciutat de Lhasa és impressionant, i ens ha encantat, serà molt difícil poder descriure el que hem vist durant el dia, uns paisatges… Que realment et deixen sense alè. Continua llegint!
16 de setembre
Si nois i noies, avui dia 100. Xifra rodona que va donant sentit al nostre viatge, i reafirma la nostre ment en el seu convenciment de que això no són uns vacances d’estiu. 100 dies magnífics on hem après moltes coses, i hem gaudit de la felicitat que dona el poder fer el que t’agrada. Dies bons i no tant, però en una clara superioritat dels primers, majoria absoluta, quasi el ple, diria jo. I res millor per celebrar la centena, que la visita a un dels llocs que teníem marcat amb una X ben grossa en el nostre calendari viatger, abans de sortir de Barcelona. Un dels llocs amb màgia, símbol de la força i la resistència d’aquest poble, que tot i que la dura repressió xinesa intenti esborrar la seva personalitat, segueix persistint i resistint en la seva lluita. Continua llegint!
15 de setembre
Quina alegria tornar a estar al Tibet!! I quin canvi de mentalitat que ha fet la meva ment, crec que realment necessitava canviar de país, de rutina, ja que tot i que la Xina m’ha agradat molt, la meva ment ja havia arribat a la conclusió que aquesta etapa havia acabat i per això volia marxar. Però el Tibet no només és un canvi de etapa en el nostre llarg viatge, sinó que a més em porta molts records de quan hi vaig estar ara fa una mica més de 4 anys. Recordo perfectament tot el viatge que vam fer amb l’Alfonso i quan al creuar la frontera vam conèixer la Judith i el Marcel amb els qui des del primer moment vam tenir molt bona connexió i sempre que ens hem vist a Barcelona (tot i haver passat força temps des de la darrera) enseguida ha sigut com si ens haguéssim vist el dia anterior. Continua llegint!
14 de setembre
Les quatre menys quart i el despertador sona amb insistència, després de no haver dormit més de dues hores, però contents ens llevem i vestim perquè tenim moltes ganes d’anar al Tibet. Baixem escales sense fer massa soroll, i hem de despertar a un noi que dorm al sofà, perquè ens faci el checkout i ens retorni el dipòsit, mentre el taxi ja ens espera a la porta. La parella d’holandesos amb els que compartim taxi i tour pel Tibet, també s’incorporen, i ens encaminem cap a l’aeroport que està situat a uns quaranta minuts de trajecte pels carrers de Chengdu quasi acabats de posar. Continua llegint!