Viatge a Ítaca

Dia 135 i 136: L’infern i el cel cap a Nashik

8 comentaris

21 i 22 d’octubre

Després de la ressaca emocional d’ahir, toca deixar Agra. Un nou dia que comença ja amb 36 anys, i la força, la vitalitat, i les ganes de veure i viure coses no han minvat, si no que creixen i creixen. Un esmorzar ben aviat, per acomiadar la ciutat, i a les vuit ja estem a la estació mirant les pantalles on ha d’aparèixer l’andana cap a on ens hem d’encaminar.

AgraCantt

Avui, ens esperen 18 hores de tren, en lliteres a la classe més barateta, i la majoria del trajecte és de dia. Així que sense saber massa be que esperar pugem a les nou al tren. Tenim les lliteres de dalt de tot i la del mig, i quan arribem, ja veiem que hi ha força gent al nostre “compartiment”. Desallotgem, i posem alguna motxilla a la llitera superior. Una dona gran i un senyor, han agafat les lliteres de baix, i estan com a casa seva. Durant el dia, no s’acostumen a estirar les lliteres del mig, perquè si no, no queda suficient espai per seure, així que l’Eva puja a dalt de tot per intentar dormir, i jo m’assec al raconet que em deixa l’home que estira les cames mentre em parla en Indi. Comencem a fer parades, i a pujar i baixar gent, que segurament sense bitllet, prova de seure en qualsevol espai que quedi buit si ningú li diu el contrari. Ens respecten força als occidentals, i quan hi ha una llitera ocupada no s’hi posen, però a la llitera baixa, sembla el Corte Ingles de Plaça Catalunya de tota la gent que hi ha. Hi ha un vaivé de gent, ara es buida, ara es plena, i quan arriba un matrimoni de mitjana edat, els pregunto si tenen la llitera de dalt, em diuen que si, i els dic si no els importa canviar el lloc. Contesten afirmativament, i amb un somriure d’enorme satisfacció faig un parell de salts, i faig companyia a l’Eva a les lliteres superiors.

TrenIndia3

TrenIndia

La vida del tren es veu diferent des de les alçades. Des d’aquí no has d’estar contínuament pendent de que tothom se t’assegui a tocar, si no els ho demanes. En un tram i veient que hi ha moltíssima gent, i entre ells un nen dempeus, li indico amb un gest, si vol seure a la llitera superior, mentre el pare dona el vistiplau amb un “thank you”, i un somriure franc.

TrenIndia2

Les hores no passen. Ja costa que ho facin els minuts, i és que amb tot aquest xivarri costa molt i molt dormir. Però res, toca esperar i entre conversa i conversa, ens anem animant mútuament fins que a tocar de les tres de la matinada, ja estem preparats i disposats a baixar del tren que està a punt d’arribar a Nashik.

Hi ha gent a l’estació, però no massa. Algun espai buit, i no està massa brut, així que farem estona amb un doble objectiu. Que surti el sol, per no córrer de nit els carrers d’una nova ciutat, i per intentar arribar al hotel, a una hora suficient perquè ens puguin donar l’habitació reservada, però que no ens fessin pagar una nit més. Aquí fa fresqueta, fred diria jo, i ens posem el jerseis preparats per passar l’estona. Anem menjant plàtans, i xerrant sobre diverses coses, fins que cap a dos quarts de set comença a il·luminar-se el cel. El dia és aquí, esperem a que marxi un altre tren, i ens disposem a sortir. Potser he sigut massa catastròfic, amb el títol del post, perquè tampoc ho hem passat molt malament, però comparat amb el “després”, així ho hem sentit.

NashikRoad

Tot i que és molt aviat, els lleons no descansen, i abans d’arribar a la porta, ja en tenim algun que ens demana massa diners per portar-nos, esgrimint les mateixes excuses de sempre. Avancem, parem, i escoltem multitud d’ofertes. Una ens convenç, i pugem deixant a la resta amb cara de pomes agres. Per desgràcia per a nosaltres, el conductor ens porta a un lloc que no toca, i després de fer-nos pena i excuses varies, ens porta a on toca, amb l’increment de preu corresponent. És que per aquestes terres, i en matèria de transport, no pots tenir ni una estona de tranquil·litat…

L’Ibis Hotel de Nashik ens espera. Autoregal d’aniversari per l’Eva i per mi. Occidentalitat a preu raonable en el barem de casa, però que es dispara tenint en compte el que solem pagar aquí per dormir.

Molta seguretat per entrar, i ens sorprèn. Revisen els baixos del cotxe, i ens fan passar motxilles per un escàner d’aeroport, curiós però quan ho fan amb un somriuen tot és més fàcil. Al principi, no acaben de tenir clar el donar-nos l’habitació, si no paguem suplement, perquè son les sis passades, i fins les dotze no hauríem de poder entrar, però li diem que cap problema, que ens plantem allà fins les dotze, i amb aquest argument la convencem.

I aquí, el cel… ☺ Una habitació impecable. Llit gran i tou, amb llençols ben nets. Aire condicionat, i aigua calenta, televisió, i allò que ens commou… La dutxa tancada, i separada del WC!!!!!! ☺ Ja som feliços…..

IbisNashik

Com no havíem dormit pràcticament res, des de fa més de 24 hores, mirem quatre coses a l’ordinador que vola amb una Wifi excel·lent, i a dormir fins que els cossos queden nous.

La gana ens desperta. Una dutxa d’aigua calenta, en la que invertim més estona de la habitual, i ja ben nets esperem fins a les set, hora en que es pot baixar a sopar amb les gales més netes que hem trobat a la motxilla. El servei encantador, ens acompanya al menjador. Ens expliquen que tenim l’opció d’un sopar tipus buffet, i com no, l’escollim perquè el preu és correcte. Un dels cambrers ens va explicant el que hi ha a cada safata, i ho tastem pràcticament tot. No ens deixem res perquè tot està deliciós. Segurament no és el millor hotel on hem estat, però ens sentim com prínceps i princeses, valorant petits detalls, que en altres circumstàncies no valoraríem i que aquí ens semblem luxes. Golden moment del viatge, sense dubte. No cal veure grans coses, de vegades sentir-te be és el millor regal que et pots fer.

IbisNashik2

IbisNashik3

I satisfets en tots els sentits, un altre cop cap a l’habitació. Ens costarà dormir, però no importa. Si hem estat divuit hores en un tren sense dormir, i quasi quatre sobre una pedra a una estació Índia, crec que podrem esperar que arribi la son, sobre un llit increïblement còmode, amb una tele de plasma amb dos-cents canals, i una wifi que vola… ☺

Anuncis

8 thoughts on “Dia 135 i 136: L’infern i el cel cap a Nashik

  1. Bona pallissa 18 hores de tren , i jo una baderita mes a Nashik.. La cadena Ibis es senzilla però molt còmodes les habitacions i completés amb tot. Petons, Avi.

    • Visca les banderetes!!!! les 18 hores en tren i la espera a la estació van ser dures, però tot i que la cadena pot semblar més aviat normaleta pels nostres estandarts Barcelonins, per nosaltres va ser com un somni… 🙂

  2. Bon contrast, del tren típic indi a l’hotelet aquest, no està mal, bona aventura !!

    • Això ens demostra que si cada dia dormissim en superhotels, no els gaudiriem tant. Aquests dies van ser com un petit paradís per nosaltres, en un hotel que en circumstàncies de la nostre vida Barcelonina torbariem correcte, i és que això de viatjar és un pou de sabiduria d’un mateix, d’on vas traient aigua continuament…

  3. Ostres! En aquest hotelet haureu pogut recarregar piles i posau-vos al dia de tot el que doni de si l estada i aprofitar al màxim de les comoditats, tan escasses per aquestes terres. Haureu pogut fer una bona bogada, jeje!!

    • I tant Cris, sobretot el millor arribar a un lloc que semblava tant net, que ens feia cosa entrar-hi…el llit tant blanc, que ens vam dutxar abans de fer-lo servir…i la resta, un petit paradís!!!

  4. Me n’alegro que de tant en tant a la dura India també trobeu llocs agradables!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s