30 i 31 d’octubre

Aquest aroma deliciós a mar, el necessitàvem. L’enyoràvem des de que vam sortir de Barcelona. Sorra i mar, platja, sol, i tranquil·litat. Ensumar aquesta flaire a la que estem acostumats els que hem viscut a prop de mar, i que la tens tant interioritzada que quan no la notes un temps, la necessites.

No esperàvem trobar aquí, allò que respongués plenament a les nostres expectatives, però nosaltres demanàvem, i Goa ha respòs plenament.

Aquest dos dies, son els primers dels quatre que de moment hem llogat moto. Una de 150 cc perquè ens apropi a descobrir alguns racons d’aquesta costa que ens interessa descobrir.

El carrer principal de Benaulim és paral·lel a mar, a entre deu i quinze minuts a peu, de l’aigua. Hi ha dues entrades a platja properes, que s’hi arriba per una carretera asfaltada, i com la més propera, on es troben diferents bars i restaurants, ja la coneixem, hem anat a l’altra. Per arribar-hi, cal seguir el carrer principal direcció sud, sortir del poble, i al final, un trencant a la dreta. Aquest camí molt menys transitat, l’aprofiten els pescadors pel posar una part del peix pescat a assecar a un cantó de la carretera. Els ocells, el sobrevolen, però no arrisquen de moment i no s’apropen.

Al final de l’asfalt, la marea ja ha baixat, i les barques varades a la platja esperen una nova jornada de pesca. Aquí no hi trobem ningú. En aquesta platja quilomètrica, a excepció de punts determinats, la gent es troba molt repartida, i la sensació de que tens la platja només per a tu, és una constant.

El primer bany de mar en catorze mesos, aigua tèbia tirant a calenta, i força neta. Primers sensacions de l’oceà Índic, immillorables. Fem com els crancs que hi ha per tot arreu, i passem l’estona entre la sorra, i l’aigua, gaudint d’aquesta troballa inesperada que han sigut les platges de Goa.

La tarda, la marea ha anat baixant, i deixa una superfície de sorra més dura, per on passejar. Alguns aprofiten aquesta conjuntura, per recórrer la platja en bici, potser ho farem, o potser no. Altres, per caminar amb la motxilla a la esquena, avaluant alguns dels múltiples allotjaments, que amb millor o pitjor cara, estan esperant a primera línia de mar. Les cabanyes són una gran opció que haurem de contemplar més endavant.

Passades les cinc, ja s’apropa el capvespre, i amb ell les nostres ganes de seure i gaudir-lo sota la perspectiva gelada d’una copa de cervesa. El lloc ideal, el Rafel’s, on el menjar que hem tastat no ens ha encantat, però les cerveses les serveixen fredes, ben fredes, i al costat una gerra gelada, que només observar com la porten ja et fa salivar. Estem a la costa oest, amb el que el sol es pondrà al mar, però un boirina baixa a l’horitzó, quasi be invisible, fa que no puguem veure el desitjat final, on es besen els dos protagonistes. Però, la pel·lícula ha sigut meravellosa, realment, val la pena venir fins aquí.

Per tornar, la moto que no funciona. El gas s’ha deixat anar i les revolucions es disparen. Tornem empenyent a la botiga, i el noiet simpàtic del primer dia ja no ho és tant. La moto, és d’un altre diu, ja ho sabíem, però la vam llogar allà, així que espavila!!! Finalment, resolta la qüestió, i demà ja la tindrem arreglada. Confiem….

L’endemà la moto llesta, i disposada. Sobre nosaltres, la incertesa de que no ens deixi tirats en qualsevol lloc, però s’ha de confiar, i decidim anar a fer una mica de ruta. Cap al sud, a veure que trobem. Arribem fins a Mobor , on s’acaba la carretera que discorria paral·lela a mar, però un bonic paisatge ens fa aturar-nos i descavalcar de la moto. Tornem enrere cap a Cavelossim, una platja per on ja havíem passat. Propera a hotels i ressorts, que semblen d’aquells que ens agradaria entrar a preguntar preus, però ens fem por i no gosem fer-ho…

Aparquem moto, i estirem pareos a la sorra. Aquí els turistes són més nombrosos, els russos són majoria quasi absoluta, i el que veiem ens demostra que per aquesta zona no cal anar tant tapat… Algunes de les russes, de bellesa notable, llueixen petits bikinis, que tornem boig a algun indi, i algun occidental que passa per allà… 😉

La moto, no dona problemes. Podem tornar perfectament, i seguir gaudint de la tranquil·litat d’aquest raconet que hem trobat per casualitat, amb les coses més senzilles: passeigs, mar, i capvespres idíl·lics.