Cuando empiezas a oír el nombre de Goa en India te vas haciendo una idea en la cabeza que puede ser la buena o la equivocada. Continua llegint!
Tag Archives: Platja
Dia 218 i 219: Una escapadeta a Mui Ne
12 i 13 de gener
Sembla ser que quan el My ens va dir que no podíem marxar tant aviat, va ser perquè ell ja tenia en ment moltes coses que volia fer amb nosaltres, i crec que si encara ens haguéssim quedat dies, més n’hauríem fet, moltes més. Continua llegint!
Dia 205,206,207: Cap d’any a Sihanoukville
30 i 31 de desembre, i 1 de gener
Adéu a un altre nit difícil, adéu a la música insuportable fins a altes hores de la matinada, adéu al BCNO( que finalment crec que es tractava d’un llangardaix de la mida de Menorca), adéu a aquest trosset de paradís transformat en illa. Adéu Koh Rong. El ferry de les 10 del matí ens transportarà a terra ferma. La mar segueix encrespada, i el trajecte en aquest vaixell lent, és de més de tres hores, però estirats en una mena de matalassos, gronxant-nos amb el vaivé de les onades, i alguna que altre esquitxada van fent passar el temps. Continua llegint!
Dia 204: Enterrant el tresor a la Long Beach
29 de desembre
Dies al paradís, nits a l’infern. Així podríem resumir els nostres dies en aquesta petita illa. Tot i haver canviat d’allotjament, de l’habitació compartida, a una privada a la guesthouse del costat, la cosa no varia. Ara potser no ens hem de preocupar que algú en estat etílic i/o de consciència alterada, es posi per equivocació al teu llit mentre dorms, però el soroll, també anomenat música ensordidora fins a les sis del matí, el tenim a la porta de casa. Concretament l’altaveu del bar del costat quasi bé hi toca, a més també s’afegeix el del bar de l’altre costat, i per acabar-ho d’adobar un generador elèctric que posen just al davant quan a mitja nit se’n va la llum. Resum de la nit = fatal + ja no tenim edat per aquestes coses + Perquè collons no vam reservar!!! Continua llegint!
Dia 203: Infern i Paradís en la mateixa moneda
28 de desembre
Avui hem passat el que podríem descriure com la nit del lloro!!! I això? Doncs si us diem que ahir l’allotjament on ens vam quedar no ens feia molt bona espina… Avui realment amb això ens quedaríem molt i molt curts!!! Continua llegint!
Dia 157: deixant la rutina enrere
12 de novembre
Finalment ha arribat el dia, després de 15 nits en aquest petit paradís que ens hem trobat a Benaulim. La rutina que havíem establert, de llevar-nos, esmorzar amb unes vistes excepcionals, anar a estirar-nos i banyar-nos, dutxeta, passeig per la platja i sopar, ja ha arribat al seu final. Per una banda sap una mica greu, ja que és fàcil acostumar-se a aquesta vida, però per l’altre ja tenim ganes de noves aventures i descobrir nous mons, ciutats i cultures. Continua llegint!
Dia 155 i 156: Una etapa que s’acaba
10 i 11 de novembre
Noi coneix noia, noia coneix noi. A la platja, a la sorra, estiuejant al novembre, a les platges de la India. Continua llegint!
Dia 153 i 154: Més i més platja a Benaulim
8 i 9 de novembre
Sovint les paraules ens defineixen, a nosaltres i al nostre entorn. El llenguatge com a manera de comunicació en una etapa inicial, ha donat pas a un món que s’ordena i s’entén, en base a les paraules i als significats que atorguem individualment i col·lectivament com a societat a les mateixes. Especialment amb el mitjans de comunicació com a eina, que es dediquen sistemàticament a omplir el llenguatge de determinats valors i connotacions, habitualment d’acord a la seva línia editorial. Fa uns mesos estudiava com algunes paraules poden estigmatitzar determinats col·lectius, per exemple en el cas de la paraula “bojos”, i tots els significats adherits a ella durant anys i anys, quan hauria de definir objectivament un col·lectiu de persones que compleixen uns determinats paràmetres de diagnòstic. És un exemple, però n’hi ha molts a diferents nivells. No entraré mes a fons en tot aquest tema, perquè no estic lo suficientment preparat, i a més això és un blog de viatges ☺, però m’ha fet reflexionar al voltant d’aquest tema, el post d’ahir de l’Eva en que parlava de la rutina. Continua llegint!
Dia 151 i 152: una rutina meravellosa
6 i 7 de novembre
Seguim a Goa i concretament seguim a Benaulim, al allotjament a peu de platja on vam venir fa uns dies. I us preguntareu? I que fan aquí durant tot el dia? Doncs, seguir una rutina genial!!! Continua llegint!
Dia 150: Fent 40 anys complint un somni
5 de novembre
Sembla ser que avui el dia va de números rodons. Fa 150 dies que vam marxar de Barcelona, i la veritat és que mai hagués pensat que podria estar viatjant tant de temps, sense tenir la sensació que això s’acaba. 150 dies, per una banda penso que en són pocs i per l’altre que ja en són molts!!! Continua llegint!