12 i 13 de gener
Sembla ser que quan el My ens va dir que no podíem marxar tant aviat, va ser perquè ell ja tenia en ment moltes coses que volia fer amb nosaltres, i crec que si encara ens haguéssim quedat dies, més n’hauríem fet, moltes més. Continua llegint!
29 de desembre
Dies al paradís, nits a l’infern. Així podríem resumir els nostres dies en aquesta petita illa. Tot i haver canviat d’allotjament, de l’habitació compartida, a una privada a la guesthouse del costat, la cosa no varia. Ara potser no ens hem de preocupar que algú en estat etílic i/o de consciència alterada, es posi per equivocació al teu llit mentre dorms, però el soroll, també anomenat música ensordidora fins a les sis del matí, el tenim a la porta de casa. Concretament l’altaveu del bar del costat quasi bé hi toca, a més també s’afegeix el del bar de l’altre costat, i per acabar-ho d’adobar un generador elèctric que posen just al davant quan a mitja nit se’n va la llum. Resum de la nit = fatal + ja no tenim edat per aquestes coses + Perquè collons no vam reservar!!! Continua llegint!
28 de desembre
Avui hem passat el que podríem descriure com la nit del lloro!!! I això? Doncs si us diem que ahir l’allotjament on ens vam quedar no ens feia molt bona espina… Avui realment amb això ens quedaríem molt i molt curts!!! Continua llegint!
12 de novembre
Finalment ha arribat el dia, després de 15 nits en aquest petit paradís que ens hem trobat a Benaulim. La rutina que havíem establert, de llevar-nos, esmorzar amb unes vistes excepcionals, anar a estirar-nos i banyar-nos, dutxeta, passeig per la platja i sopar, ja ha arribat al seu final. Per una banda sap una mica greu, ja que és fàcil acostumar-se a aquesta vida, però per l’altre ja tenim ganes de noves aventures i descobrir nous mons, ciutats i cultures. Continua llegint!
10 i 11 de novembre
Noi coneix noia, noia coneix noi. A la platja, a la sorra, estiuejant al novembre, a les platges de la India. Continua llegint!
8 i 9 de novembre
Sovint les paraules ens defineixen, a nosaltres i al nostre entorn. El llenguatge com a manera de comunicació en una etapa inicial, ha donat pas a un món que s’ordena i s’entén, en base a les paraules i als significats que atorguem individualment i col·lectivament com a societat a les mateixes. Especialment amb el mitjans de comunicació com a eina, que es dediquen sistemàticament a omplir el llenguatge de determinats valors i connotacions, habitualment d’acord a la seva línia editorial. Fa uns mesos estudiava com algunes paraules poden estigmatitzar determinats col·lectius, per exemple en el cas de la paraula “bojos”, i tots els significats adherits a ella durant anys i anys, quan hauria de definir objectivament un col·lectiu de persones que compleixen uns determinats paràmetres de diagnòstic. És un exemple, però n’hi ha molts a diferents nivells. No entraré mes a fons en tot aquest tema, perquè no estic lo suficientment preparat, i a més això és un blog de viatges ☺, però m’ha fet reflexionar al voltant d’aquest tema, el post d’ahir de l’Eva en que parlava de la rutina. Continua llegint!
6 i 7 de novembre
Seguim a Goa i concretament seguim a Benaulim, al allotjament a peu de platja on vam venir fa uns dies. I us preguntareu? I que fan aquí durant tot el dia? Doncs, seguir una rutina genial!!! Continua llegint!
