Viatge a Ítaca


6 comentaris

Dia 204: Enterrant el tresor a la Long Beach

29 de desembre

Dies al paradís, nits a l’infern. Així podríem resumir els nostres dies en aquesta petita illa. Tot i haver canviat d’allotjament, de l’habitació compartida, a una privada a la guesthouse del costat, la cosa no varia. Ara potser no ens hem de preocupar que algú en estat etílic i/o de consciència alterada, es posi per equivocació al teu llit mentre dorms, però el soroll, també anomenat música ensordidora fins a les sis del matí, el tenim a la porta de casa. Concretament l’altaveu del bar del costat quasi bé hi toca, a més també s’afegeix el del bar de l’altre costat, i per acabar-ho d’adobar un generador elèctric que posen just al davant quan a mitja nit se’n va la llum. Resum de la nit = fatal + ja no tenim edat per aquestes coses + Perquè collons no vam reservar!!! Continua llegint!


7 comentaris

Dia 157: deixant la rutina enrere

12 de novembre

Finalment ha arribat el dia, després de 15 nits en aquest petit paradís que ens hem trobat a Benaulim. La rutina que havíem establert, de llevar-nos, esmorzar amb unes vistes excepcionals, anar a estirar-nos i banyar-nos, dutxeta, passeig per la platja i sopar, ja ha arribat al seu final. Per una banda sap una mica greu, ja que és fàcil acostumar-se a aquesta vida, però per l’altre ja tenim ganes de noves aventures i descobrir nous mons, ciutats i cultures. Continua llegint!


12 comentaris

Dia 153 i 154: Més i més platja a Benaulim

8 i 9 de novembre

Sovint les paraules ens defineixen, a nosaltres i al nostre entorn. El llenguatge com a manera de comunicació en una etapa inicial, ha donat pas a un món que s’ordena i s’entén, en base a les paraules i als significats que atorguem individualment i col·lectivament com a societat a les mateixes. Especialment amb el mitjans de comunicació com a eina, que es dediquen sistemàticament a omplir el llenguatge de determinats valors i connotacions, habitualment d’acord a la seva línia editorial. Fa uns mesos estudiava com algunes paraules poden estigmatitzar determinats col·lectius, per exemple en el cas de la paraula “bojos”, i tots els significats adherits a ella durant anys i anys, quan hauria de definir objectivament un col·lectiu de persones que compleixen uns determinats paràmetres de diagnòstic. És un exemple, però n’hi ha molts a diferents nivells. No entraré mes a fons en tot aquest tema, perquè no estic lo suficientment preparat, i a més això és un blog de viatges ☺, però m’ha fet reflexionar al voltant d’aquest tema, el post d’ahir de l’Eva en que parlava de la rutina. Continua llegint!