Viatge a Ítaca

Dia 158: Kochi express

9 comentaris

13 de novembre

Les monges que ens acompanyaven la primera part del viatge en tren, no hi eren quan hem despertat. A l’Eva li va costar més dormir perquè un mal de cap persistent s’afegia a l’excessiu soroll del tren.

L’estació de destí, parada final del nostre tren és Ernakulam, nom del districte on es troba Kochi. El tren ha recuperat horari endarrerit, i quasi be ha arribat puntual. Trobem una petita habitació on guardaran les nostre motxilles, i sortim per la porta de la estació amb la tranquil·litat que donen els taxis prepagats, i és que aleshores no tens cap eixam d’homes que t’encerclen, tots intentant-te convèncer del mateix alhora, amb arguments similars.

L’Eva, ja havia estat per aquí, i tot i que no va venir en tren, el seu llegendari sentit de la orientació no falla, i decidim anar caminant cap al port.

Kochi, com a ciutat, té un dels ports mes importants de l’Índia, es troba al sud del país, a l’estat de Kerala, un dels més rics. A tocar del mar, hi ha Fort Kochi, el primer assentament europeu a l’India, portuguès per ser més concret, i és allà on ens volem apropar.

La ciutat té unes sis-cents mil habitants, i si ajuntes tota l’àrea metropolitana, el nombre s’eleva al milió i mig.

Com és relativament aviat, de camí trobem un d’aquells llocs que ens agraden. Ben posat, bo, i barat, així que fem un parell de Chais, el te amb llet que trobes a tota arreu, sota l’aire condicionat i per un preu que no s’apropa ni de lluny al mig euro.

El camí fins a l’embarcador, són uns vint minuts des de l’estació, i ens sorprenen les voreres que hi ha en una part del mateix, perquè són de quasi be mig metre. El trajecte en les barques transbordadores, dura un quart d’hora i val 4 rúpies per persona.

Kochi6

Només baixar, anem caminant, tot i la insistència dels tuktukeros, i arribem allà on volíem.

Kochi7

Les grans xarxes de pesca i les seves paradetes de peix al costat, on pots comprar el peix recent pescat, i te’l porten a un restaurant amb el que estan associats perquè te’l cuinin.

Kochi

Kochi2

Me la imaginava diferent aquesta zona, perquè les deixalles rodegen aquestes grans xarxes que s’aguanten amb estructures de fusta, per fer-les pujar i baixar, i a més, en segon pla, pots veure la zona industrial entristeix una mica la vista. Pel que m’explica l’Eva, els capvespres són espectaculars, perquè al fons es pon el sol, i la seva imatge darrere les xarxes dona molt bones fotografies. Avui, fa un dia molt nuvolat, així que d’això res de res…

Kochi3

Kochi4

En aquesta part, i sortint del passeig que voreja el mar, hi ha un curiós contrast entre tradició i modernitat, on alguns llocs amb nom i aire tradicional portuguès, donen pas a uns altres amb un estètica molt mirada, d’allò precisament que escasseja a les botigues que hem anat trobant per aquest país.

Kochi5

Alguna cosa per dinar, res de peix que portem molts dies menjant-ne, i anem fent temps passejant per aquest barri. De tornada, camí invers. Caminar, barca, caminar, i parada a fer uns sucs al mateix bar d’abans. Des d’allà, una estoneta més, recollir les motxilles que ens han guardat per molt poquetes rupies, i anem a agafar un taxi prepagat fins a l’aeroport.

Una hora més tard, estem ensenyant passaports i bitllets a l’entrada de la terminal internacional. Fem una mica de temps a que obrin el mostrador per facturar, xerrant i menjant alguna cosa que ens serveixi de sopar.

Kochi8

A les vuit ja estem facturant sense cap problema, tot i que dues de les motxilles passen de pes, una per facturar i l’altre per pujar-la a cabina. Per sort, el noi creiem que, o s’ha equivocat o ha fet la vista grossa, però nosaltres no direm res, i estem passant el control de seguretat, amb un somriure que respon a tots els somriures que ens adrecen tot el personal que anem trobant. Molt bona experiència en aquest sentit amb la gent de l’aeroport i especialment d’Air Asia.

Després del detector de metalls, et passen un estri manual per sobre la roba, als homes allà al davant, però a les dones les fan passar a una àrea reservada. L’Eva quan surt, em diu que la noia que “l’escorcollava”, era molt simpàtica, i somreia sempre, quasi be igual que a l’aerport del Prat… ☺

Així que a les onze, toca avió cap a Kuala Lumpur, a Malasia, marxant de l’Índia amb un sabor de boca dels millors, segurs que tornarem perquè ens ha encantat, i així, podrem seguir descobrint les mil i una coses diferents que té per oferir, aquest país ple de contrastos.

Anuncis

9 thoughts on “Dia 158: Kochi express

  1. Vinga nois que ja som a -5 dies!!!

  2. Ja queda poc perquè us llegim el dia a dia real. Petonets.

  3. Aquestes xarxes per pescar, que les hem vist a documentals, són típiques de la zona o de tota la costa de l’Índic ?
    Ja quasi anem dia a dia, molt bé. Fins i tot el mapa el tinc al dia !!

  4. Dos fotos de l’Eva ,magnifiques i molt natural. Es de esperar que algun dia tornareu a la Índia. Petons. Avi.

  5. Com que estàs tipa de peix, eh? Si seràs tota una experta després d’aquest viatge… Petons

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s