12 de novembre

Finalment ha arribat el dia, després de 15 nits en aquest petit paradís que ens hem trobat a Benaulim. La rutina que havíem establert, de llevar-nos, esmorzar amb unes vistes excepcionals, anar a estirar-nos i banyar-nos, dutxeta, passeig per la platja i sopar, ja ha arribat al seu final. Per una banda sap una mica greu, ja que és fàcil acostumar-se a aquesta vida, però per l’altre ja tenim ganes de noves aventures i descobrir nous mons, ciutats i cultures.

No només se’ns acaba la rutina, sinó que també s’acaben els nostres dies a l’Índia, un país que a mi m’ha seguit meravellant i que al Mario també li ha apassionat, així que marxem, tot i que sabem que hi tornarem, ja que ens queden moltíssimes coses per descobrir en aquest gran país. També s’ha de dir que hem fet una Índia diferent al que es fa habitualment, dura al principi amb Varanasi, però que poc a poc s’ha anat suavitzant, amb la visita al Taj Mahal, i després fins i tot amb luxes com els vinets a Nashik i Mumbai, i acabant en unes platges que per res del món me les imaginava així!!

Així que avui ens tocarà moure’ns per anar a l’últim dels destins on no hi farem ni una nit, degut a que no vam trobar cap bitllet per abans, però on hi teníem l’avió de sortida del país.

Tot i que el tren el teníem al tard, podríem classificar el dia d’avui com de trànsit, d’aquells que voldries que passes el més ràpid possible, o fins i tot que et poguessis tele transportar com feia el Goku o el Harry Potter, i estar en un obrir i tancar d’ulls al destí següent.

Avui ens hem llevat més d’hora, i no perquè haguéssim de fer res especial, però si que havíem de deixar l’habitació a les 11h, i clar havíem de refer o més aviat fer les motxilles, ja que la nostra capacitat d’autoexpansió en les habitacions tot i que no siguin grans va augmentant cada dia més. A part, havíem de re col·locar les coses ja que demà hem d’agafar un avió i fa molt que no ho fem, i a més al anar amb una low cost (Air Asia) hem pagat només per una motxilla, així que tots els líquids… A la motxilla gran!!

Per esmorzar si que hem fet el mateix de cada dia, amb la diferencia que en comptes d’anar en biquini o banyador per després fer un banyet, ja anàvem amb l’uniforme dels desplaçaments, que per cert, cada dia em va més gran i em fa més bosses, crec que té números per anar cap a Barcelona pròximament.

I després d’esmorzar?? Doncs res, actualitzant el blog, mirant coses pendents per internet…. Vamos!! Fer temps fins l’hora de dinar on ens hem acomiadat amb uns calamars fets amb mantega i all que tant ens agraden, acompanyats d’una pasta i bevent-nos el vinet de shiraz que vam comprar a Grover Zampa i que no volíem carregar més.

A les 5 ja hem pagat tot al hotel, i hem anat a buscar el tuk tuk que ja havíem acordat al hotel, tot acomiadant-nos de la platja on per una miqueta no hem vist posar el sol per últim dia.

I amb el tuk tuk… Directes a l’estació de Madgaon, on hem estat esperant més de dues hores ja que el tren anava amb retràs, pel que hem estat patint ja que per variar, com a tot arreu, no informaven de res.

Ara, un cop al tren, la tranquil·litat, de saber que arribaràs al teu destí i on saps que podràs dormir força, tot i que evidentment serà amb interrupcions al fer parades i pujar i baixar gent.

Però després de 14 hores el tren ha arribat puntual al seu destí (si, hem recuperat l’hora i mitja de retràs que portàvem) a les 10 del matí.