Aunque ya supongo que cualquiera que venga a Myanmar, y concretamente a Mandalay, tiene pensado visitar este puente de teca. Estas cuatro líneas, tendrían que servir para convencer a algún indeciso, si lo hay, o si tiene dudas sobre a que hora irá. Os describiré lo que vivimos, para sacar cualquier pequeña duda de vuestra cabeza, e intentar demostrar que realmente vale la pena. Continua llegint!
Tag Archives: Mandalay
Dia 183 i 184: de Mandalay a Bagan tot navegant pel riu Ayeryawaddy
8 i 9 de desembre
Avui com ja us en parlàvem ahir, toca un trasllat d’aquells que ens agraden, que esperes amb il·lusió tot i que ja saps abans de començar que serà dur. Seran setze hores, o això creiem, en un vaixell per aquest enorme riu que és el Ayeryawaddy, i que és en bona part navegable. Per poder-ho fer, sobretot hem tingut la sort que dins de la planificació del viatge, havíem pensat anar cap a Bagan un diumenge, i és que aquest vaixell lent només fa trajecte els dimecres i els diumenges des de Mandalay a Bagan. N’hi ha altres, als quals recorren els turistes més adinerats, i que s’adapten a alguna de les comoditats més occidentals, mentre pagues de quaranta dòlars en endavant per persona. En el nostre paguem quinze dòlars per persona, no hi ha opció de fer-ho en moneda local aquí, i el compartirem amb la població autòctona, i les mercaderies de tot tipus que van present en qualsevol mitjà de transport que no sigui l’estricament dedicat al transport i confort del turista. Continua llegint!
Dia 182: Mingun i les seva magnífica pagoda blanca
7 de desembre
Un altre dia que el despertador no te clemència, i dona la tabarra abans que tota la sensació de son no s’hagi esvaït. Per sort, avui no és una hora intempestiva, però a dos quarts de vuit ja estem esmorzant per tenir una bona base energètica. Ens havien informat que el ferry que porta a Mingun sortia a les 9:30, així que tranquil·lament, i xino xano, fèiem un passeig des de l’hotel fins a la zona on el mapa marcava el punt de sortida del vaixell. Obres, i carrers aixecats que fan més difícil la convivència de vianants i vehicles, i ja tocant al riu, una mena de parc d’entreteniment, amb una noria que sobresortia. Continua llegint!
Dia 181: Viaducte de Gokteik, i el tren que balla
6 de desembre
Potser estem una mica tronats, potser ja adaptats a tot, assilvestrats del tot ens va bé, o acostumats a esperar sense desesperar, o potser simplement que ens agraden les coses curioses i úniques que deparen països com aquest. Sis hores i mitja ahir d’autobús ahir, i avui un retorn combinat en un tren d’aquells d’època pretèrita, més complement per carretera que sumen més de 8 hores. Total, de les últimes 36 hores, n’hem passat més de 14 en trajecte… però ho hem gaudit de valent, i és que de vegades no es tracta del punt d’arribada, si no del camí que fas per aconseguir-ho. Potser una bona metàfora de vida a aplicar, a més coses de les que pensem. Continua llegint!
Dia 180: Hsipaw, un poble amb molt encant
5 de desembre
En els viatges a vegades no només es va a veure coses en concret sinó que a vegades el que t’interessa en si és el trajecte en algun medi de transport en concret, de fet nosaltres això ja ho hem fet alguna vegada i sobretot en aquest viatge. L’exemple més clar va ser just al principi al voler fer el transmongolià on el que volíem gaudir era el trajecte en tren. Continua llegint!
Dia 178 i 179: Passejant per el pont de U Bein
3 i 4 de desembre
Dia 3, l’aniversari de la Mon, la meva germana, i avui no hi podem estar a prop ☹, ni tampoc comunicar-nos per skype, perquè les wifi que trobem van una mica a pedals. De totes maneres, des de la recepció del ET Hotel, alguns missatges de felicitació, per desitjar-li que en faci molts i molts mes, si que podem enviar. Continua llegint!
Dia 177: De Pyay a Mandalay en un congelador
2 de desembre
Aquest matí l’hem començat amb un bon esmorzar que hem trobat preparat al baixar encara en pijama, ja que sinó ens en quedàvem sense. Continua llegint!