Aunque ya supongo que cualquiera que venga a Myanmar, y concretamente a Mandalay, tiene pensado visitar este puente de teca. Estas cuatro líneas, tendrían que servir para convencer a algún indeciso, si lo hay, o si tiene dudas sobre a que hora irá. Os describiré lo que vivimos, para sacar cualquier pequeña duda de vuestra cabeza, e intentar demostrar que realmente vale la pena. Continua llegint!
8 i 9 de desembre
Avui com ja us en parlàvem ahir, toca un trasllat d’aquells que ens agraden, que esperes amb il·lusió tot i que ja saps abans de començar que serà dur. Seran setze hores, o això creiem, en un vaixell per aquest enorme riu que és el Ayeryawaddy, i que és en bona part navegable. Per poder-ho fer, sobretot hem tingut la sort que dins de la planificació del viatge, havíem pensat anar cap a Bagan un diumenge, i és que aquest vaixell lent només fa trajecte els dimecres i els diumenges des de Mandalay a Bagan. N’hi ha altres, als quals recorren els turistes més adinerats, i que s’adapten a alguna de les comoditats més occidentals, mentre pagues de quaranta dòlars en endavant per persona. En el nostre paguem quinze dòlars per persona, no hi ha opció de fer-ho en moneda local aquí, i el compartirem amb la població autòctona, i les mercaderies de tot tipus que van present en qualsevol mitjà de transport que no sigui l’estricament dedicat al transport i confort del turista. Continua llegint!
7 de desembre
Un altre dia que el despertador no te clemència, i dona la tabarra abans que tota la sensació de son no s’hagi esvaït. Per sort, avui no és una hora intempestiva, però a dos quarts de vuit ja estem esmorzant per tenir una bona base energètica. Ens havien informat que el ferry que porta a Mingun sortia a les 9:30, així que tranquil·lament, i xino xano, fèiem un passeig des de l’hotel fins a la zona on el mapa marcava el punt de sortida del vaixell. Obres, i carrers aixecats que fan més difícil la convivència de vianants i vehicles, i ja tocant al riu, una mena de parc d’entreteniment, amb una noria que sobresortia. Continua llegint!
6 de desembre
Potser estem una mica tronats, potser ja adaptats a tot, assilvestrats del tot ens va bé, o acostumats a esperar sense desesperar, o potser simplement que ens agraden les coses curioses i úniques que deparen països com aquest. Sis hores i mitja ahir d’autobús ahir, i avui un retorn combinat en un tren d’aquells d’època pretèrita, més complement per carretera que sumen més de 8 hores. Total, de les últimes 36 hores, n’hem passat més de 14 en trajecte… però ho hem gaudit de valent, i és que de vegades no es tracta del punt d’arribada, si no del camí que fas per aconseguir-ho. Potser una bona metàfora de vida a aplicar, a més coses de les que pensem. Continua llegint!
5 de desembre
En els viatges a vegades no només es va a veure coses en concret sinó que a vegades el que t’interessa en si és el trajecte en algun medi de transport en concret, de fet nosaltres això ja ho hem fet alguna vegada i sobretot en aquest viatge. L’exemple més clar va ser just al principi al voler fer el transmongolià on el que volíem gaudir era el trajecte en tren. Continua llegint!
3 i 4 de desembre
Dia 3, l’aniversari de la Mon, la meva germana, i avui no hi podem estar a prop ☹, ni tampoc comunicar-nos per skype, perquè les wifi que trobem van una mica a pedals. De totes maneres, des de la recepció del ET Hotel, alguns missatges de felicitació, per desitjar-li que en faci molts i molts mes, si que podem enviar. Continua llegint!
2 de desembre
Aquest matí l’hem començat amb un bon esmorzar que hem trobat preparat al baixar encara en pijama, ja que sinó ens en quedàvem sense. Continua llegint!
