5 de desembre

En els viatges a vegades no només es va a veure coses en concret sinó que a vegades el que t’interessa en si és el trajecte en algun medi de transport en concret, de fet nosaltres això ja ho hem fet alguna vegada i sobretot en aquest viatge. L’exemple més clar va ser just al principi al voler fer el transmongolià on el que volíem gaudir era el trajecte en tren.

Doncs la nostra raó d’anar a Hsipaw ha sigut una similar, no hi hem anat a fer trekkings com fa molta gent, sinó que el nostre motiu de la nostra anada a Hsipaw, ha sigut que per tornar volíem agafar el tren que uneix Lashio amb Mandalay i que passa pel viaducte de Gokteik i això concretament, era el que volíem veure.

Així que aquest matí, ben d’hora, ben d’hora, com diu el Guardiola, ens hem llevat per agafar el bus a Hsipaw.

Quan dic ben d’hora vol dir moooolt d’hora, si, en aquest país això de dormir molt no ho practiquem i últimament o ens aixequem d’hora o molt d’hora o bé fem el trajecte de nit…. Però… “Sarna con gusto no pica” oi?

Així que a les 4:30 del matí sortíem del hotel en direcció al local comercial de la companyia de busos que estava relativament aprop. Havien posat els carrers si, però justet, però també feia que fos molt més fàcil caminar-hi.

A les 5 ja hi érem i hem esperat que un pick up ens vingués a buscar per portar-nos a l’estació de busos, però tot passant per algun lloc a recollir paquets.

El bus… que no té aire condicionat, vol dir que és un bus antic i on les finestres van obertes, però per sort els seients no eren incòmodes, ara si, hi havia paquets per tot arreu, és el que té anar en un bus local on no només hi viatgen persones sinó que serveix també de transports de mercaderies.

A les sis en punt sortíem però primer hem hagut d’anar a posar benzina, aquí en molts països funcionen així, en comptes de posar-la abans ho fan ja quan estàs en ruta, són coses que senzillament es fan de diferent forma.

Dues horetes de bus i parada per esmorzar, on hem comprat unes palmeres (no tan bones com les de casa però que feien el cas) per omplir l’estómac i… a continuar amb la ruta.

En quatre hores més ja érem a Hsipaw, on ens ha deixat el bus just davant del mercat, i a on hi havia dos nois de diferents hotels oferint-los. Per sort, un d’ells era del Mr Charles a on havíem mirat d’anar, així que li hem preguntat el preu i al semblar-nos bé doncs li hem dit que si, i així hem tingut el transport gratuït.

La gent del hotel és un encant i l’habitació està força correcte, i els lavabos i dutxes compartits d’allò més bé. Així que estem contents amb la decisió, ara això si, la wifi que figura que tenen no va gens bé, però tampoc passa res de no tenir-ne un parell de dies no??

Hem deixat les coses a l’habitació i amb el mapa que ens han deixat a recepció i les indicacions que ens han donat les simpàtiques noies de recepció, ens hem posat en marxa a veure que hi descobríem en aquest poble.

El primer que hem fet ha sigut buscar un lloc on menjar alguna coseta, i hem trobat un cafè que porta una australiana i que està posat amb molt d’encant, allà ens hem menjat uns sandvitxos de formatge i un guacamole que la veritat està molt bo, i com ens han posat cornes per acompanyar-lo, el contrast era molt curiós.

Amb la panxa una mica més satisfeta ja hem començat a fer camí i la veritat és que de moment hem trobat un poble molt acollidor on si no anéssim una mica malament de temps en aquest país, no ens hagués importat fer alguna nit més i poder-hi fer algun petit trekking.

Els nostres passos s’han encaminat cap a les afores del poble a una zona anomenada petit Bagan, on hi han tot de petites pagodes en mig de les herbes i en un entorn maquíssim, si això ja ens ha agradat, crec que quan arribem a Bagan al·lucinarem!!!

A més hem trobat unes senyores que anaven a fer meditació que ens han dit de quedar-nos, però hem seguit camí que volíem veure més coses.

Just al costat hi havia un monestir de teka on hi ha un buda de bambú i com no sabíem exactament per on entrar un monjo amablement ens ho ha indicat.

D’aquí ja hem fet camí de tornada al poble on hem trobat un lloc de batuts que ens ha cridat l’atenció i hi hem decidit fer-hi una parada per descansar una mica i hidratar-nos. El propietari només arribar ja ens ha sorprès al demanar-li uns batuts de plàtan, ja que ha dit que era molt soso només de plàtan i que hi poséssim alguna cosa més, així que li hem preguntat que el què, i ens ha recomanat que amb fruita de la passió i realment estava…. per llepar-se els dits!!! Totalment recomanable aquest lloc, es diu Yuan Yuan per si us interessa 😉

Sortint del batut hem seguit caminant ja que la nostra intenció era arribat a un turonet on sembla que es veu tota la ciutat i també la posta de sol, però de camí m’he començat a trobar una mica malament, el refredat que encara no he fet net ☹ i hem decidit tornar enrere i anar a menjar alguna cosa i de postres…. un altre batut!!! I aquest cop ens hem deixat recomanar i hem pres el batut Yuan Yuan, fet amb pinya, fruita de la passió, menta, gingebre i llima, estava… boníssim!!!!

Realment aquest poble ens ha agradat i m’hagués agradat quedar-me algun dia més, però…. encara ens queden moltes coses per veure en aquest país així que… a dormir que demà també toca matinar!!!