Hello. Hello. What’s your name? Putu. And yours? Mario.
Conversa en una de les innumerables paradetes, on venen benzina a mig euro el litre, guardada en ampolles de vidre de qualsevol mena de licor. Eva, Mario i moto, disposats a descobrir alguns dels raconets de la illa de Bali, que esperàvem ens portessin a de les terrasses d’arròs de Jatiluwih i després al temple de Tanah Lot. No seria fàcil, ho sabíem. Les senyals indicatives són per aquí una quimera, així que l’estar perduts per una carretera que no saps on porta, quan la nit ja arriba, era un dels possibles finals d’història. Continua llegint!
Últim dia acompanyats en aquest periple indonesi, i cal acomiadar-lo com cal. Dia de sol i calor. Nit d’amistat i cervesa sota les estrelles, i una foguera trencant l’obscuritat que poc a poc va apareixent després d’un magnífic capvespre. Diem adéu a l’Oscar, el repetidor de venir-nos a veure durant aquesta aventura. La propera vegada ja serà a casa, i allà entre alguna copa de vi podrem rememorar aquests entranyables moments. Continua llegint!
Hi haurem de tornar a venir, no hem gaudit tot el que calia de Langkawi. Uns refredats convertits en febres, que a més del malestar general, ens han afegit desgana tindran la culpa. Mosquits a dojo, un allotjament en el que no hem acabat d’estar a gust, i un pressupost massa ajustat, han fet la resta, així que no hem acabat d’aprofitar tot el que la illa pot oferir en matèria, sobretot, de fauna. I és que una de les icones ens falta a la col·lecció, i ara amb la nostre afició recent adquirida als ocells, no haver pogut fotografiar a l’àguila pescadora no te perdó… Continua llegint!
Aunque ya supongo que cualquiera que venga a Myanmar, y concretamente a Mandalay, tiene pensado visitar este puente de teca. Estas cuatro líneas, tendrían que servir para convencer a algún indeciso, si lo hay, o si tiene dudas sobre a que hora irá. Os describiré lo que vivimos, para sacar cualquier pequeña duda de vuestra cabeza, e intentar demostrar que realmente vale la pena. Continua llegint!
Avui ja és l’últim dia a Bagan, aquesta meravellós indret que toca simfonia final per a nosaltres, i com en les grans ocasions amb sorpresa final, però anem a pams…. Continua llegint!
Sovint les paraules ens defineixen, a nosaltres i al nostre entorn. El llenguatge com a manera de comunicació en una etapa inicial, ha donat pas a un món que s’ordena i s’entén, en base a les paraules i als significats que atorguem individualment i col·lectivament com a societat a les mateixes. Especialment amb el mitjans de comunicació com a eina, que es dediquen sistemàticament a omplir el llenguatge de determinats valors i connotacions, habitualment d’acord a la seva línia editorial. Fa uns mesos estudiava com algunes paraules poden estigmatitzar determinats col·lectius, per exemple en el cas de la paraula “bojos”, i tots els significats adherits a ella durant anys i anys, quan hauria de definir objectivament un col·lectiu de persones que compleixen uns determinats paràmetres de diagnòstic. És un exemple, però n’hi ha molts a diferents nivells. No entraré mes a fons en tot aquest tema, perquè no estic lo suficientment preparat, i a més això és un blog de viatges ☺, però m’ha fet reflexionar al voltant d’aquest tema, el post d’ahir de l’Eva en que parlava de la rutina. Continua llegint!
Seguim a Goa i concretament seguim a Benaulim, al allotjament a peu de platja on vam venir fa uns dies. I us preguntareu? I que fan aquí durant tot el dia? Doncs, seguir una rutina genial!!! Continua llegint!
Sembla ser que avui el dia va de números rodons. Fa 150 dies que vam marxar de Barcelona, i la veritat és que mai hagués pensat que podria estar viatjant tant de temps, sense tenir la sensació que això s’acaba. 150 dies, per una banda penso que en són pocs i per l’altre que ja en són molts!!! Continua llegint!
Ho avisem, aquest post pot ferir la sensibilitat del lector. Si els anteriors posts han fet que ens comencessis a tenir una mica de mania, aquest millor ni el comencis… ☺ Continua llegint!