30 i 31 de desembre, i 1 de gener

Adéu a un altre nit difícil, adéu a la música insuportable fins a altes hores de la matinada, adéu al BCNO( que finalment crec que es tractava d’un llangardaix de la mida de Menorca), adéu a aquest trosset de paradís transformat en illa. Adéu Koh Rong. El ferry de les 10 del matí ens transportarà a terra ferma. La mar segueix encrespada, i el trajecte en aquest vaixell lent, és de més de tres hores, però estirats en una mena de matalassos, gronxant-nos amb el vaivé de les onades, i alguna que altre esquitxada van fent passar el temps.

Arribem a un altre punt de Sihanoukville que no teníem previst, allà un autobús ens espera i ens porta a la platja de Serenditpity, la que podríem anomenar com a central. Allà negociem un tuk-tuk que ens ha de portar fins a Otres, la platja on tenim reservat l’allotjament, o al menys això pensàvem, i és que l’Strawberry Bungalow resulta que està a Otres 2, encara una mica més lluny, i hem de renegociar preu amb el conductor.

Alguna altre vegada ja hem parlat dels contrastos, del que ens agraden, d’intentar fer ciutats quan vens del camp, o buscar civilització quan tornes del desert. En aquest cas, no ho hem buscat, però també hem estat adreçats pel destí al contrast permanent, i és que el que eren platges idíl·liques, sembla que ara no ho seran tant, el que era sol, ara és núvol. I el que ens fa somriure a cor ple, el que abans era un lloc on dormir dels pitjors on hem estat, ara son uns bungalows de fusta, impecablement nets, amb bany a dins, wifi, i un porxo on respirar la tranquil·litat de l’entorn. Que més podem demanar? Doncs una mica de sol, però els tres dies res de res d’aquest capritxós convidat. A canvi, gaudir de tots els racons del strawberry bungalows. Dormir fins que el cos ho demani, però tampoc abusar ☺, esmorzar inclòs on et donen la carta i tria el que vulguis, a 50 metres de la platja, i un restaurant deliciós en varietat i sabors, a més de tenir uns sofàs d’aquells que comencen a ser els nostres preferits, i on podríem passar la vida.

Els elements del conjunt defineixen el resultat, així que aquest dies poca cosa hem fet que sigui de gran interès pel lector. Un dinaret a un bar anomenat Ibiza Beach, a quasi bé una hora d’on estem situats caminant per la platja, on menjar una autèntica carbonara, fer alguna cervesa amb vistes privilegiades del mar, i escoltar música chill-out, en companyia d’un pregadéus que passejant per la nostres taula segueix el ritme movent els seus verds malucs.

I per cap d’any que? Doncs del nostre pla d’anar a Serendipity en pos d’un restaurant espanyol, on celebrar el canvi d’any, res de res. No estem a distància d’anar a peu, ens ha fet mandra, i hem decidit que aquest any res de festa, ho celebrarem els dos sols, al restaurant del nostre allotjament, conversant i canviant raïm per vi, fent un glopet a la copa per cada campanada. No se si és molt ortodox el procediment, però creiem que ha quedat convalidat el procediment instaurat pel canvi d’any, i ens ha agradat tant que potser ho importem als nostres futurs caps d’any.

En aquest viatge estem anant a dormir ben aviat com a norma general, i en aquest dia, i quan ja s’ha fet fosc fa unes quantes hores, ens ha costat arribar al canvi d’any. Per aconseguir-ho, ens hem ajudat de dues ampolles de vi blanc, prou decent de sabor i preu, que ens han alegrat la sobretaula, mentre felicitàvem l’any a terres catalanes tot just quan per allà encara dinaven. S’ha donat el fet que aquest any, hem sigut conscients de les diferències horàries en aquest canvi d’any, i així, algú ens felicitava des d’Austràlia l’any nou quan nosaltres encara no estàvem preparats, nosaltres fèiem el mateix amb els de casa, i alguns dels amics que es troben a terres americanes, ens desitjaven bon any, quan nosaltres ja estàvem esmorzant l’endemà… ☺

I res més, acabant aquesta trilogia de dies, en la qual un any s’escapa i n’arriba un de nou, aquell que comença diferent que tots els viscuts fins ara. No hi haurà aniversari de Don Albert el dia 1 al que puguem felicitar presencialment, però ho compensarem quan tornem, perquè també engeguem l’any del nostre regrés, de la tornada després d’un viatge ple d’aventures, ple de coneixences, i en aquest any ens tornem a trobar. Fins ara…