15 de gener

Hanoi friendly Hotel, així es diu l’establiment on ens allotgem a Hanoi, i en el preu de l’habitació està inclòs l’esmorzar. És una bon costum, i ens agrada, però alhora fa que ens haguem d’aixecar aviat. En aquest, en una única taula a tocar de la cuina, una truita, pa i cafè amb llet o te, serveix per començar be el matí.

Hanoi és la capital de Vietnam, uns vuit milions de persones hi viuen, i com és al nord fa fred. No és un fred polar, però si d’aquells que de pantalons llargs, i jaqueta. Ahir a la tarda, motivat pel canvi de temperatura, vaig decidir no esperar i comprar-me uns pantalons texans, que són aquells que a Barcelona no em trec mai, i en aquest viatge encara no m’havia posat, i la veritat és que quan portes temps sense dur-los els trobes a faltar…

Ben equipats, anem a fer una volta per la zona més cèntrica de Hanoi. De camí ens endinsem per un seguit de carrerons, en un d’ells, dels més estrets, hi trobem que hi venen carn, tot de parades al carrer que venen la carn allà exposada. Ens sobte, la perruqueria-carnisseria, on mentre algú renta un cap, una altre està trastejant amb balança productes càrnics. Aquest carrer ens du a un altre, i seguint per l’altre apareix la catedral de Hanoi, no podem entrar-hi perquè està tancada, però podem fotografiar-la per fora.

El llac Hoan Kiem marca el punt on volem arribar, i cap allà anem. Ahir a la nit, ja el vam veure, amb la seva il·luminació corresponent, però avui toca fer un passeget de dia. No ens ha semblat espectacular, però és agradable fer-hi una volta tranquil·lament veient la vida que discorre pel seu voltant.

Els carrers al igual que a Saigon, estan atapeïts de motos, no tantes com allà, però aquí veiem algun cotxe més. De totes maneres les sensació de Saigon pel que fa al trànsit de motos és irrepetible. Ara en aquestes dates, estem a la vora del Tet, l’any nou vietnamita, i a diversos llocs podem veure preparatius florals per rebre’l.

Després de passejar una bona estona, ens ha entrat la gana. El lloc escollit per fer-la desaparèixer ha sigut un Kebab. Si, si, aquí com al Raval també n’hem pogut menjar un. No massa aconseguit, però ens ha fet gràcia. Aquesta zona on som, la podríem considerar la zona motxilera de la ciutat, i tot i que no és còmode caminar per ella, perquè no hi ha voreres, o les que hi ha estan plenes de coses diverses que impedeixen caminar. Hi ha moltes botigues, restaurants i altre establiments posats a la manera occidental. També molta cosa autòctona, especialment una mena de locals, de taules i cadires de plàstic molt baixes, on la gent s’hi troba per prendre te i en alguns casos menjar pipes, deixant el terra perdut de clofolles. I de peles de moment no ens en falten, però si en necessitem treure, ja tenim el caixer escollit…

Portàvem temps meditant-ho, després de que el Gonzalo a Myanmar ens en parlés. I avui finalment hem pecat. A una botiga recomanada, d’estris d’esports d’aventura, finalment ens hem decidit, i l’hem comprada. Una Gopro al sac. Pels que no ho sabeu, és una càmera petitona, ideal per fer vídeos d’esports diversos, submergible ideal pel buceig, entre d’altres coses. Així que un cop l’hem comprat, corrents cap a l’habitació que volíem jugar amb la nova joguina. Primeres passes, algunes fotos i vídeos de prova, i ens ha passat la tarda volant.

Ja s’ha fet fosc, i fa una miqueta més de fred. Sortim a sopar, i ho fem a un lloc recomanat pel My. Es diu Bun Bò Nam Bô, i és que amb aquest nom com no s’hi ha de menjar be ☺

Allà diverses taules allargades per compartir, i sense carta dels plats, només et pregunten de que vols el Bum Bô, així que ja sabem quin és el plat que hem demanat, i es tracta d’una sopa de fideus molt i molt bona, a l’Eva li ha encantat especialment. A més hem aprofitat per treure la nova càmera i fer algunes fotos i vídeos davant els sorpresos vietnamites. La càmera te un gran angular, i una imatge característica, especialment en les fotografies que tenen el format d’ull de peix.

Ja havíem fet fa uns dies reserva per anar a la badia de Halong, i demà ens passen a recollir ben aviat, per tant anem a dormir que volem estar descansats, perquè el que ve ara és un dels Golden moments del viatge i en tenim moltes ganes!!!