Viatge a Ítaca


2 comentaris

Dia 245 i 246: El Palau del Sultà i fent poca cosa més a Yogyakarta

8 i 9 de febrer

El temps no millora, ens sentim una mica decebuts perquè tot i que sabíem que era temporada de pluges, no imaginaven que les hores passessin amb el cel tapat, i tempestes que descarreguen sense pietat, desanimant a fer qualsevol intent de turisme. Esperem que millori en aquestes dues setmanetes que tenim per aquí, però entre que el hotel on hem passat les dues primeres nits, és un autèntic luxe, i aquest temps, els nostres ànims ens demanen recolliment, i no tenim massa ganes de fer res. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 243 i 244: Comença l’última etapa asiàtica

6 i 7 de febrer

Tot i que estem molt bé a Kuala Lumpur, i ens hi quedaríem més dies gaudint de les comoditats que ens ofereix la ciutat i la guest house, l’hem de deixar enrere per anar a un país que encara no hem trepitjat mai, i que conformarà la nostra última etapa al continent asiàtic. Des d’on farem el gran pas a Oceanía, un continent al que fa molt temps que li tinc moltes ganes i que sempre he considerat bastant inabastable. Continua llegint!


4 comentaris

Dia 226 i 227: Parada tècnica, Bangkok

20 i 21 de gener

Vietnam mon amour, comiat silenciós, amb sensació de que marxem per tornar algun dia, a repetir i ampliar aquesta experiència que tant ens ha donat, i que ens demana més i més. Una manera de viatjar diferent que ens ha portat gràcies al nostre bon amic My, a endinsar-nos una mica en el teixit quotidià del país i la seva gent, i a veure una part del país de manera fàcil i còmode, de la mà d’algú que hi viu. No ha sigut un repàs viatger a les icones turístiques, però ens enduem una de les millors sensacions del viatge, d’un periple per Vietnam que hem coronat amb la Badia de Halong, tantes i tantes vegades somiada quan et fas una idea mental de com serà el teu viatge. Continua llegint!


4 comentaris

Dia 225: Fent un tomb per Hanoi

19 de gener

Quin goig, quin plaer, com ens agrada viure bé. Som motxilers de convicció. Ens agrada la filosofia de portar la casa a l’esquena, de trepitjar carrer, i interactuar amb la població de base, aquella que treballa, viu per treballar i treballa per viure. Però en aquesta manera de pensar, també hi tenim les nostres contradiccions, i és que ens agrada allò de viure bé, els petits capritxos que de tant en tant ens fan sentir molt i molt bé. Dormir en un Melià, pels qui no acostumem a trepitjar-lo sovint per motiu de pressupost, és un plaer, i en aquest de Hanoi, que és un 5 estrelles, com diria el Schuster quan entrenava el Madrid, i el partit l’arbitrava un col·legiat català: “no hase falta desir nada más..”. Continua llegint!


4 comentaris

Dia 164: Mesquita i Planetari a Kuala Lumpur

19 de novembre

No sentir soroll, només el despertador que vibra i sona a la vegada. Obres els ulls i te n’adones que ets a una habitació àmplia, molt àmplia. No hi estàs acostumat, i no saps molt bé perquè, però t’hi sents a gust. Devem ser el príncep i la princesa de la motxilla, perquè aquests petits palaus ens reconforten sobre manera. Continua llegint!


8 comentaris

Dia 163: Seguim a Kuala Lumpur però canviant d’hotel

18 de novembre

Aquests dies que teníem entre l’arribada de Kochi a Kuala Lumpur a el dia que marxem de Bangkok per anar a Myanmar, els anem distribuint cada dia d’una forma diferent en funció del que ens ve de gust en cada moment, i abans d’ahir, vam decidir quedar-nos un parell de dies més a Kuala Lumpur, però donar-nos un petit luxe sense pagar. Continua llegint!