Viatge a Ítaca

Dia 297: Encaminats cap al centre d’Austràlia

6 comentaris

1 d’abril

Que fàcil es fa en aquest viatge canviar la forma de veure les coses, segurament és degut a que estem fent realment el que volem, i tot i que a vegades les coses de cop i volta les veus molt negres, de sobte aquest negre, es torna gris i el gris passa a blanc, veient de nou la llum i gaudint un moment rere l’altre.

Així és com m’he despertat aquest matí. Els núvols negres que veia ahir, per un cúmul de circumstàncies barrejades: diners, calor i mosques, s’han evaporat totalment i ara ja tinc les energies renovades!!

Tot i que segueixo tenint sentiment enfrontats respecte a on hem dormit avui, crec que ha valgut totalment la pena i que és una experiència totalment recomanable i que no hi ha molts llocs on es pugui fer, així que tot i que ha suposat un petit revés a la nostra economia, és d’aquells diners que no creus que hagis tirat.

Tenint com teníem una wifi gratuïta sense cap restricció i bastant decent, he volgut aprofitar també el matí, i m’he llevat força d’hora per poder pujar algun post al blog, així com buscar informació per on continuar la ruta.

Un bon esmorzar i una bona dutxa, han fet que afrontéssim la sortida al carrer amb més alegria, però, aixxxxxx les mosques estaven allí esperant-nos, i sense donar-nos descans ens han començat a envoltar. Aixxxx hem de buscar un remei, perquè les que et venen a la cara et fan la vida totalment insuportable, ja que a més algunes se’t fiquen al nas o als ulls!! A veure que fem….

El que si que hem volgut fer abans de marxar del hotel ha sigut anar al mirador que tenen a la part de dalt, on pots veure tot el poble i més enllà, realment és bastant curiós veure tant les mines d’òpal amb els camions que s’han adaptat, com la quantitat de xemeneies o sortides d’aire que perforen dels turons.

CooberPedy

CooberPedy2

CooberPedy3

Just sortint de l’hotel hi havia una església enterrada i hi hem volgut entrar, i la veritat és que era molt maca. Entens que tot ho tinguin sota terra, sense necessitat d’aire condicionat estan frescos, ja que al carrer ja vam poder comprovar ahir que no s’hi pot estar, i a més sense mosques!!

CooberPedy4

CooberPedy5

Fent una volta pel poble amb el cotxe, de cop, he vist: Fly Nets!! Marioooo para el cotxe i anem a comprar unes mosquiteres!! Però per mala sort a la botiga on les anunciava no n’hi havia 😦 però la noia molt amable ens ha dit d’anar al supermercat que hi havia just al costat, i siiiiii n’hem pogut comprar dues per un preu prou ajustat. A veure com serà la vida al outback amb elles??

CooberPedy6

CooberPedy7

CooberPedy8

Seguim amb el cotxe passejant pel poble tot fent alguna foto, i veient la quantitat d’aborígens que hi ha i en les condicions que sembla que viuen. No crec que aquest tema el tinguin molt ben resolt la veritat, i se’t fa molt estrany que en un país com aquest on sembla que s’hi viu d’allò més bé, els aborígens no estiguin integrats i visquin en condicions de pobresa, en les quals no veus a cap home blanc vivint-hi.

CooberPedy9

CooberPedy10

I ara ja si, omplint el dipòsit a preus que ja comencem a trobar bastant cars, però que tampoc tens moltes més opcions, sortim de Coober Pedy direcció Nord. A on arribarem avui???

StuartHighway

StuartHighway2

A uns 40km de Coober Pedy direcció Nord hi ha els Breakaway. Una zona muntanyosa amb unes vistes espectaculars, i arribats allí hem provat la nostra nova adquisició, a veure si realment van bé? Ens hauríem d’haver comprat un barret o gorra també?? Així que baixem del cotxe amb elles posades i… Quan comencen a venir les mosques… Siii!!! tot i que venen, no és gens ni mica igual d’angoixant!! No sé quants dies les farem servir, o si les amortitzarem, però només per aquesta estona de pau… Ja ha valgut la pena!!

Breakaways

Breakaways3

Breakaways4

Als Breakaways hi ha un parell de miradors i tots dos valen molt la pena, les vistes són impressionants, una zona una mica muntanyosa (recordeu que estem en un desert, on només hi ha pla, pla i més pla, i tot d’allò més àrid) amb tota mena de colors càlids (marrons, vermells, taronges, grocs…).

Breakaways2

Breakaways5

Breakaways6

Breakaways7

I vist això, cap a la carretera!! Que avui toca fer quilòmetres, una recta inacabable que es va tragant quilòmetres i més quilòmetres a una velocitat constant. De tant en tant alguna bèstia morta en una de les cunetes, però a part d’això no es veu ni un ésser viu!!

La carretera et dona molta estona que aprofites per pensar, en el que has fet fins ara, i també en el camí que encara ens queda per recórrer, tot planificant rutes en la nostra ment que siguin factibles amb els diners que ens queden i que a la vegada ens sorprenguin o siguin diferents del que hem fet fins ara. Que serà?? Això ja ho anireu sabent més endavant que cal polir moltes idees!!

També aprofitem per xerrar, si, tot i que portem gairebé 300 dies junts, i quant dic dia, em refereixo a les seves 24 hores eh?, encara tenim molt de que xerrar i compartir, idees, inquietuds, coses viscudes i coses per viure que ens fa il·lusió…

I de cop…. Epsss que fan aquells allí parats?? Epsss, i aquests ocellots?? Potser són àligues?? Que s’estan menjant una bèstia morta?? El Mario aparca el cotxe a la cuneta i agafant la càmera, corre a fer fotos!!

StuartHighway3

StuartHighway4

Amb la quantitat de kilòmetres que portàvem i que encara ens quedaven per davant la veritat és que una cosa així s’agraeix!!

De cop, passem la frontera entre South Australia i Nothern Territory i tant els cartells com les rest àrees ja semblen diferents, la veritat és que no deixa de sorprendre’m que cada un dels estats es comporti com un país diferent, suposo que no m’ho esperava en absolut.

Arribem a Kulgera i decidim omplir el dipòsit tot i que aquí el preu supera els 2$ per litre!! Com es nota que ens apropem al centre d’Austràlia i la gasolina ha de fer molts kilòmetres per arribar-hi!!

Kulgera

Kulgera2

A més aprofitem per anar al lavabo i inspeccionar una mica aquesta Roadhouse, que es ven com el primer o últim pub del Nothern Territory.

Passats Kulgera, no hem de fer molts kilòmetres per arribar al desviament que ens portarà a una de les icones d’Austràlia, de fet si volguéssim hi podríem arribar avui!!

Uluru

Però decidim parar en una rest àrea a uns 100 quilòmetres del desviament, i demà ja hi haurà temps perquè se’ns ompli la vista amb la gran roca sagrada!!

Fem el soparet amb les mosques emprenyant i… Com fa molta calor muntem la part de darrera de la furgo a veure si així passa una mica d’aire, ja us explicarem demà com ha anat l’experiència…

Informació pràctica:

– Ruta: 609km Coober Pedy – Breakaways – Kulgera – Rest Area passats 100km de Erldunda

– Al centre d’Austràlia les mosques són d’allò més i insuportable, així que unes mosquiteres per la cara ajuden bastant (nosaltres les hem comprat a Coober Pedy per 6,70$ cada una)

– Com més endins al outback vas més cara és la gasolina, a Coober Pedy l’hem pagada a 1,729 el litre i a Kulgera a 2,03 el litre

– A la rest àrea on hem dormit era força gran i tenia aigua (no potable, però útil per rentar-se la cara o els plats)

Anuncis

6 thoughts on “Dia 297: Encaminats cap al centre d’Austràlia

  1. Carai amb les mosques ! Em sembla que ja en tinc per aquí i tot ! Sort d’aquestes mosquiteres facials !

    Aquest ocellot sembla ser l’àguila australiana més gran, freqüent a l’outback: la wedge-tailed eagle o àguil audaç (Aquila audax): http://en.wikipedia.org/wiki/Wedge-tailed_Eagle. Es menja les restes dels animals morts, mireu quina foto més xula:
    http://www.australiangeographic.com.au/blogs/ag-blog/2010/07/flight-of-the-wedge-tailed-eagle/

    Pobres aborígens ! Els europeus es van fer seu el país, quasi els van exterminar i ara així estan.

    • Ostres!!! d’aquests n’hem vist una pila i són espectaculars. El fotograf del National geographic no devia estar massa estona esperant perquè a la carretera a la que hi ha un animal mort segur que en veus alguna

  2. Quina llauna això de les mosques!!!. Sembla que aquestes defenses corporals funcionen, ? Petons. Avi.

  3. Molt bones aquestes mosquiteres… Almenys les ditxoses mosques no vénen a la cara… Aquests dies no em doneu gens d’enveja perquè, com ja sabeu, “odio les mosques”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s