Viatge a Ítaca


6 comentaris

Dia 316: Charters Towers i la seva col·lecció de cotxes d’època

20 d’abril

Nit de camp, nit moguda. Aquest cop motivada per un veí humà inesperat que ha arribat cap al fosc. Només estàvem aturats quatre vehicles, i de sobte, una camioneta vella que arriba. Música country que sona massa alta, i les llums dels fars que il·luminen sense direcció concreta, com si el conductor no trobés el lloc que desitja. Una porta que s’obre, i algú que baixa i parla en veu alta, quasi cridant. Sembla que amb algú a través del mòbil. Tenim la sensació que l’alcohol ha fet feina amb l’ocupant, que deambula per la zona una estona, i prova de parlar amb els nois de la furgoneta del costat, que ja estaven dormint. Continua llegint!

Anuncis


6 comentaris

Dia 314 i 315: Arribant a Queensland

18 i 19 d’abril

Dies de carretera, hores d’asfalt en les que cremar temps, i sobretot el que més ens pesa, benzina. Deixem enrere tota aquesta aventura de la Stuart Highway i ens encaminem cap a Queensland, una de les zones més populars i visitades d’Austràlia, i per fer-ho, entre d’altres poblacions haurem de passar per Mount Isa, una de les ciutats més grans del món…No l’havíeu sentit anomenar mai? No ens ho podem creure… ☺ Continua llegint!


8 comentaris

Dia 311: Una mica decebuts amb Kakadu

15 d’abril

Ufff quina nit que hem passat avui, la podríem titular com la nit de l’infern, ha sigut horrorós, gairebé desitjant que acabés, tot i sabent que a l’endemà passaríem son i estaríem molt cansats. Us preguntareu perquè? Doncs per dues coses senzilles però uffff, una, feia una calor insuportable, i quan dic insuportable, vull dir INSUPORTABLE!! Ha sigut un no parar de suar, crec que se m’ha aprimat la cara i tot de tanta suor… I direu pos obriu les finestres!! Si home!! Vosaltres sabeu la quantitat de mosquits que hi ha per aquí?? Si els que es van colar ja han fet l’agost amb nosaltres!! Que aquest ha sigut la segona cosa, ens hem hagut de dedicar un altre cop a la matança dels mosquits. No creieu que el sorollet que fan volant i sense que els vegis és la cosa més horrible del món? Es com si t’estiguessin dient….. Et picaré! Vaig a per tu! Continua llegint!


6 comentaris

Dia 309: Tornem a la carretera!

13 d’abril

Plou. Si. Tot just ara comença, tot i que ja feia estona que ho veiem que passaria, molta humitat, i sobretot que miressis cap a on miressis des de l’àrea de descans on som, es veien uns núvols negres…. I sobretot, una cosa que potser no estem acostumats a veure per allà, i sobretot sent de Barcelona. I és, veure com està plovent a la distància, en diferents direccions, i per tant, saber que tard o d’hora t’arribarà. Continua llegint


12 comentaris

Dia 306,307 i 308: Fumata blanca a Darwin

Del 10 al 12 d’abril

Ja hem arribat, ens plantem al Top End australià. Allà on s’acaba tot i els cocodrils diuen que manen ells. Noranta mil dels d’aigua salada volten per aquests paratges. Dels que poden fer més de 4 metres i mig de llarg, però d’això ja en parlarem més endavant. Ara estem a Darwin, capital del territori del nord i ciutat més poblada amb més de cent mil habitants, i amb molta història, no molt llarga, però si moguda. Continua llegint


6 comentaris

Dia 305: Més sorpreses al Litchfield National Park

9 d’abril

Una altra nit amb una calor insuportable, va costar força dormir ahir, tot i no tenir una plaga de bitxets, ja que la tàctica utilitzada de tenir-ho tot tancat va funcionar, però la calor…. Uffff de fet tenir muntada la part de tenda sobre la furgo amb les finestretes obertes gràcies a la mosquitera no serveix absolutament de res quan no passa ni una miqueta d’aire… Però s’ha dormit el que s’ha pogut i a les 6:30 en peu, a començar un nou dia, sense saber molt bé que esperar-ne ja que d’aquesta zona no tenim molts imputs visuals, i això fa que cada dia trobem alguna sorpresa darrere la cantonada. Continua llegint!


7 comentaris

Dia 304: Una piscina natural d’aigües termals

8 d’abril

Canvi de paisatge, energies renovades, i tot i que la nit ha sigut dura en la nostra lluita contra el calor i els insectes que volien la nostra companyia. El que hem viscut avui, i el que creiem seran els propers dies, promet emocions fortes, i en tenim moltes ganes. Continua llegint!