Viatge a Ítaca

Dia 299: Emocionats amb l’Uluru

6 comentaris

3 d’abril

Són les vuit del vespre, però ja és de nit, i aquí tombada a la furgo a punt d’anar a dormir, encara estic emocionada pel que hem vist fa una estona. No sé, potser ja no esperava poder veure’l canviar de color amb la posta de sol, ja que ens hem llevat amb pluja i els núvols ens han anat acompanyant gairebé tot el dia. I quan hem sortit, a veure si d’alguna cosa semblant a una posta de sol també estava tot tapat. Així que quan de cop s’ha començat a il·luminar la gran roca, canviant de color, m’he emocionat i de fet encara en segueixo.

Però potser hauria d’explicar-vos que hem fet avui no? Perquè ha sigut un dia d’aquests que podríem dir complerts!!

Tot i que havíem decidit anar a veure pel matí Kata Tjuta o les Olgues, al arribar al encreuament no hem pogut resistir tombar en direcció al Uluru, ja que aquell moment tenia els núvols com a barret, i tot i no estar il·luminat pel sol tenia un aire místic que ens deia que hi anéssim. Així que hem dit, va, anem només fins al aparcament de la posta de sol i li fem unes fotos.

Uluru

Uluru2

Però després de fer-les, hi havia una cosa que ahir ens havíem quedat amb les ganes, bé, sobretot el Mario, i era donar-li la volta en cotxe, sense cap parada, només rodejar-lo i observar-lo per totes bandes.

Uluru9

Uluru10

Així que en marxa, i en silenci i gairebé sense parlar-nos, li hem anat donant la volta, a estones la carretera passa més lluny i a estones més aprop, però miris on miris és simplement fantàstic. Màgic, no pots deixar de admirar-lo i quedar-t’hi totalment absort.

Uluru4

Amb la volta, ara si, ja hem anat en direcció les Olgues, una mena de muntanya granítica, que es podria semblar a l’Uluru, però amb la diferència de que en comptes de ser una única mole són moltes més, però molt més petites en comparació, però igualment grans per nosaltres.

El primer lloc on hem parat ha sigut al mirador, des d’on a part de veure-les en tota la seva extensió, a la llunyania també es veia l’Uluru.

KataTjuta

Uluru3

La segona parada ha sigut a Walpa Gorge, on hem decidit fer la petita caminata que hi havia, i clar, just llavors ha decidit sortir una mica el sol, només faltaria que no passéssim calor tot caminant, oi? Però per sort en gairebé tot el camí hi havia ombra, però també les nostres insuportables amigues les mosques, però ben parapetats amb les nostres mosquiteres, el camí ha sigut una mica més agradable.

KataTjuta2

KataTjuta3

Amb la caminadeta ja hem decidit que n’hi havia prou de Kata Tjuta, i ens n’hem tornat, però… Quan estàvem arribant al encreuament on havíem d’anar cap a Yulara, hem vist que al Uluru li tocava una mica el sol, i, i si anem a fer-li una foto? Dit i fet, i llavors… I si anem a tocar-lo o sentir-nos-hi el més aprop? Doncs… Cap allà.

KataTjuta4

KataTjuta5

Hem aparcat on comença el Mala Walk, i sota un sol de justícia ens hi hem apropat, i si, en un petit lloc es podia arribar a tocar la roca!! Aixxxxx ☺

Uluru5

Uluru6

Uluru7

Uluru8

I tot just al costat, el centre d’interpretació, on conèixer una mica de la cultura i la història del poble que ha trepitjat sempre aquesta terra. A més, altres històries del lloc, fauna i flora boniques de llegir i veure les exposicions. Força interessant de visitar, perquè en la història hi ha una part de la bellesa de les coses. L’únic però, que no es poden fer fotografies així que no tenim cap. Però tot just sortint, una ombra daurada que deambula sigil·losament entre els cotxes aparcats. Ens apropem, càmera en mà, i si efectivament es tracta d’un dingo, un de jovenet, que suposem espera poder agafar alguna cosa de menjar de la que es puguin deixar els visitants.

Dingo2

Dingo

Ara, ja si, podem anar a descansar una mica, fer-nos el dinar i esperar que sigui l’hora per anar a veure si la posta de sol ens vol obsequiar amb bones vistes!!

Uluru11

I aquí és on ha arribat la gran sorpresa del dia, ja que sense cap esperança i amb el cel totalment tapat, hem sortit del càmping en direcció al Uluru, al aparcament on veure la posta de sol. Si, aquesta tarda no hem volgut fer cap volta extra, ni anar a veure’l des d’altres bandes.

Uluru12

Hem arribat força d’hora i per tant hem aparcat gairebé on hem volgut, i una foto, i unes cervesetes amb unes patates, mentre llegim una mica, i de sobte…

Uluru13

Aixequem el cap i aiiiii que el sol l’està il·luminant!!! I està preciós!! Corre a fer fotos!! Siii, les tenim!! En aquest moment i degudes les circumstàncies ja ens sentíem totalment afortunats!!

Uluru14

Uluru15

Uluru16

Uluru17

Un núvol torna a tapar el sol, i sembla que ja no veurem res més, de fet molta gent veiem que marxa, però nosaltres decidim esperar a que el sol es pongui completament. I… Sembla ser que la natura decideix recompensar la nostra paciència i confiança, i de cop, uns altres rajos de sol il·luminen la roca, i aquest cop, li donen un altre color, més vermellós, sembla que tregui foc.

Uluru18

Uluru19

Uluru20

És molt difícil de posar per escrit el que he sentit, senzillament ha sigut una cosa màgica, preciosa, excepcional, d’aquestes coses que no es poden tenir molt sovint i que aprens a gaudir-les plenament.

Uluru21

Quan l’espectacle, ara si, ha finalitzat, hem tornat amb un somriure d’orella a orella, sentint-nos les persones més afortunades en aquell moment.

Us deixo ja, que sé que ara mateix, quan tanqui els ulls, la imatge de l’Uluru amb els seus diferents colors tornarà a mi una altra vegada, i he d’aprofitar la oportunitat i emmagatzemar-la per sempre.

Informació pràctica:

– Ruta: 198km Yulara – Uluru – Kata Tjuta – Uluru – Yulara – Uluru – Yulara

– Si us fa un dia amb núvols intenteu anar al Uluru a diferents hores ja que la il·luminació que li arriba és diferent i per tant agafa diferents colors, evidentment heu de veure la posta de sol, millor que el sol li toqui de cara, ja que així es com veureu el canvi de colors.

– Si voleu fer caminates heu d’aprofitar les primeres hores, ja que després la calor és insuportable, a més algun dels camins si hi ha altes temperatures els tanquen a partir de les 11 del matí.

Anuncis

6 thoughts on “Dia 299: Emocionats amb l’Uluru

  1. Ara sí, quins canvis de colors més fantàstics l’Uluru ! El dia d’abans amb els núvols no quedava tan contrastat.
    Molt guapo el dingo ! Llegint sobre els dingos, ni es van originar a Austràlia ni són gossos salvatges: n’hi ha per tot el SE asiàtic, i és un altre descendent del llop, emparentat amb el gos, és clar. Gossos i dingos són subespècies del llop.

  2. Això del I´UIuru, vist amb tantes fotos i diferentes hores es mes que impressionant. No veurel al natural no se que es pot arribar a sentir. No hi a paraules per definirles. Petons . Avi.

  3. Just quan veia el vostre post sobre l’Uluru al mòbil abans d’ahir, al Congrés que he anat sobre Geografies literàries, un geògraf parlava del paisatge com de l’experiència emocional subjectiva de cadascú. Les vostres fotos i expressions n’eren el millor exemple!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s