Viatge a Ítaca


6 comentaris

Dia 309: Tornem a la carretera!

13 d’abril

Plou. Si. Tot just ara comença, tot i que ja feia estona que ho veiem que passaria, molta humitat, i sobretot que miressis cap a on miressis des de l’àrea de descans on som, es veien uns núvols negres…. I sobretot, una cosa que potser no estem acostumats a veure per allà, i sobretot sent de Barcelona. I és, veure com està plovent a la distància, en diferents direccions, i per tant, saber que tard o d’hora t’arribarà. Continua llegint


12 comentaris

Dia 306,307 i 308: Fumata blanca a Darwin

Del 10 al 12 d’abril

Ja hem arribat, ens plantem al Top End australià. Allà on s’acaba tot i els cocodrils diuen que manen ells. Noranta mil dels d’aigua salada volten per aquests paratges. Dels que poden fer més de 4 metres i mig de llarg, però d’això ja en parlarem més endavant. Ara estem a Darwin, capital del territori del nord i ciutat més poblada amb més de cent mil habitants, i amb molta història, no molt llarga, però si moguda. Continua llegint


6 comentaris

Dia 305: Més sorpreses al Litchfield National Park

9 d’abril

Una altra nit amb una calor insuportable, va costar força dormir ahir, tot i no tenir una plaga de bitxets, ja que la tàctica utilitzada de tenir-ho tot tancat va funcionar, però la calor…. Uffff de fet tenir muntada la part de tenda sobre la furgo amb les finestretes obertes gràcies a la mosquitera no serveix absolutament de res quan no passa ni una miqueta d’aire… Però s’ha dormit el que s’ha pogut i a les 6:30 en peu, a començar un nou dia, sense saber molt bé que esperar-ne ja que d’aquesta zona no tenim molts imputs visuals, i això fa que cada dia trobem alguna sorpresa darrere la cantonada. Continua llegint!


7 comentaris

Dia 304: Una piscina natural d’aigües termals

8 d’abril

Canvi de paisatge, energies renovades, i tot i que la nit ha sigut dura en la nostra lluita contra el calor i els insectes que volien la nostra companyia. El que hem viscut avui, i el que creiem seran els propers dies, promet emocions fortes, i en tenim moltes ganes. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 303: Jugant a “caniques” amb el diable

7 d’abril

Cada vegada dormim millor a la furgo, tot i passar una mica de calor al principi, després et vas aclimatant i ja t’hi trobes d’allò més bé, i dorms tot seguit fins que sona el despertador, que aquí més val que el posem, ja que a la que surt el sol, ja tenim la plaga de mosques esperant-nos, a part, que comença a aprestar la calor. Continua llegint!


8 comentaris

Dia 302: De la natura als OVNIs

6 d’abril

Obrim els ulls i… Ohhhh quina sortida de sol més preciosa, just des d’on estem, s’observa com es fa de dia sobre tot el parc de West Mc Donell Ranges. És un d’aquells privilegis que només es tenen viatjant d’aquesta manera, en una furgoneta que et permet dormir on vulguis, i pel que sembla ahir vam escollir un d’aquests llocs que per atzar fa que comencis el dia de la millor manera. Continua llegint!


9 comentaris

Dia 301: Recàrrega de provisions, i a cap a un nou Parc

5 d’abril

Després de dormir un parell de dies en un càmping, no se’ns ha fet gens estrany tornar a dormir a les àrees de descans d’una carretera, això si, seguim matinant, que sinó la calor es fa notar, i a més així el dia ens dona més de si. Continua llegint!


10 comentaris

Dia 300: Un error de 300 quilòmetres

4 d’abril

Si, avui és el dia 300 de la nostra aventura, aquest número sona molt fort la veritat. Gairebé deu mesos viatjant, coneixent països, la seva gent, les seves cultures i meravelles. Coneixent-nos a nosaltres mateixos, individualment i com a parella. Descobrint que un viatge com aquest et fa veure les coses de forma diferent, i que tothom algun cop a la vida ho hauria de fer. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 299: Emocionats amb l’Uluru

3 d’abril

Són les vuit del vespre, però ja és de nit, i aquí tombada a la furgo a punt d’anar a dormir, encara estic emocionada pel que hem vist fa una estona. No sé, potser ja no esperava poder veure’l canviar de color amb la posta de sol, ja que ens hem llevat amb pluja i els núvols ens han anat acompanyant gairebé tot el dia. I quan hem sortit, a veure si d’alguna cosa semblant a una posta de sol també estava tot tapat. Així que quan de cop s’ha començat a il·luminar la gran roca, canviant de color, m’he emocionat i de fet encara en segueixo. Continua llegint!