3 d’abril

Són les vuit del vespre, però ja és de nit, i aquí tombada a la furgo a punt d’anar a dormir, encara estic emocionada pel que hem vist fa una estona. No sé, potser ja no esperava poder veure’l canviar de color amb la posta de sol, ja que ens hem llevat amb pluja i els núvols ens han anat acompanyant gairebé tot el dia. I quan hem sortit, a veure si d’alguna cosa semblant a una posta de sol també estava tot tapat. Així que quan de cop s’ha començat a il·luminar la gran roca, canviant de color, m’he emocionat i de fet encara en segueixo. Continua llegint!