17 d’abril

Ahir per alguna d’aquelles decisions il·luminades no vam posar d’inici la tela per dormir, i cap al tard hem hagut de corregir l’error enfundats en la roba interior amb la que intentàvem dormir, i sota la foscor que mitigava la lluna. Però els errors corregits a temps, són menys errors, i des d’aleshores hem pogut dormir com si estiguéssim a un hotel de cinc estrelles.

Un bany a un dels nostres llocs preferits ens esperava, i després d’esmorzar ens apropàvem per remullar-nos una estona. Just abans d’arribar i ja desviats pel camí que ens ha de portar, aquesta vegada no hi ha marsupials que decideixin creuar la carretera, però a canvi tenim la visita d’una serp. Costen de veure, i si a més tens la sort de fer-ho des del cotxe, millor que millor així no has de patir.

Abans de fer el bany, escalfar una mica d’aigua i posar a fer un tes, que després a la nevera refrescaran les nostres futures i llargues estones de conducció. Feina feta, i cap a la piscina natural d’aigua calenta. Ens apropem primer al riu, avui sembla que està permès el bany, o si més no, algú s’ha deixat la porta oberta. De totes maneres millor no arriscar, que un cartell ja t’avisa que tot i que tenen trampes permanents per capturar i evacuar a un altre zona els cocodrils perillosos, algun es decideix a entrar sense fer soroll i no els detecten fins que se sent algun crit…

Però no s’ha de tenir por, només una mica de cura i sentit comú. I nosaltres que no el tenim de fàbrica, però ens ha aparegut de cop al veure alguna foto d’aquests rèptils gegants, anem cap a la zona on sembla que no n’hi ha mai. I allà, agafem el nostre raconet, que avui hi ha més gent.

Fotos, i imaginació, un bon còctel amb el que intentarem que el resultat sigui interessant.

Una gran compra la Gopro càmera, les fotos submarines són increïbles.

I tot i que costa decidir-se, hem d’anar sortint del petit oasi. A les afores, i abans de tornar al cotxe, cal aprofitar les dutxes gratuïtes que mai se sap quan seran les properes.

La carretera assenyala el camí, els cartells els quilòmetres, però preferim anar fent sense pensar-hi massa. Només sabem que el nostre destí és llunyà i que avui no arribarem, així que si al passar per un tram, veus un àliga que espera al costat de la vora, pots aturar-te, fer mitja volta, i anar-la a fotografiar perquè el després ja esperarà.

Més ocells, i encara que n’hem vist molts, ens segueixen impressionant quan en grups sobrevolen alguna zona amb aigua, o simplement aprofiten els rastres que han deixat la conducció nocturna en forma de cadàvers. Les zones properes a Mataranka són especialment productives en aquest macabre sentit.

Tres vaques, o millor dit els seus cadàvers separats per no més de mig metre entre elles, ens crida l’atenció, i fem girar una història al voltant de l’incident durant una estona. No hi ha molta cosa a fer, en aquestes rectes interminables, si més no, bona música a càrrec de Txarango que posa banda sonora al nostre viatge. I mentre sona el “Vola” a un volum alt, i els nostres cossos segueixen el ritme amb el poc marge que deixa el cinturó de seguretat, un cotxe de policia al mig de la carretera. Ens fan aturar, és un control d’alcoholèmia a la manera australiana. A les dues del migdia i parant a tots el cotxes que passen per aquesta única carretera que creua el país de sud a nord o al inrevés.

Nosaltres, tenim més problemes per entendre l’anglès del policia que per passar el control, així que sense cap mena de por anem seguint les instruccions que ens va donant. Aquí no em regalen el bufador, m’hagués fet il·lusió, ja que no comprem souvenirs… ☺

I entre somriures i música, el nostre monovolum segueix devorant asfalt, i bevent benzina, perquè avui o hem anat més de pressa o la benzina era de menor qualitat, però no arribem al punt on pensàvem posar-ne. Una roadhouse anomenada Banka-Banka, i que ens hagués anat força bé per no patir, resulta que no te per proveir-nos d’aquest bé tant apreciat. Els somriures s’acaben, i el patir comença quan s’encén la llum de reserva i encara queden uns quants quilometres per arribar al punt on creiem hi haurà la propera benzinera.

Per sort, hi arribem. Justets, però podem carregar el dipòsit amb el volum més alt d’or negre que hem fet fins ara, i us puc dir que amb el que hem gastat, aquest adjectiu li ve com anell al dit. I ja som a “three ways”, el punt des d’on ha de començar la nostre aventura cap a la costa est. El nom, com tots els de per aquí molt ocurrent. Tres camins, un cap al nord, un cap al sud, i l’altre al est. Visca la imaginació al servei de la topografia. ☺

I canviant de direcció, encaminats cap al Outback de Queensland, les carreteres són semblants, les guies no informen massa del que podem trobar, i hi ha àrees de descans on dormir cada certs quilometres, així que avui anem a dormir, i demà ja us anirem explicant sobre el que anem trobant, que de moment no sabem que esperar.

Per cert, deixar els mosquits, i tornar cap al centre del país, per tornar a les nostres amigues….les mosques!!!!

Informació pràctica:

– Ruta: 676km Rest Area – Mataranka Thermal Pool – Mataranka – Three Ways – Rest Àrea a 70km

– A Mataranka Thermal Pool teniu dutxes per després del bany

– A Mataranka val la pena recarregar gasolina ja que cap al sud va pujant de preu

– A ThreeWays la gasolina està força cara, a 1,94$ tenint en compte que 25km més al sud a Tennant Creek està a 1,819$ si en teniu suficient potser val la pena fer els 50km abans de girar al est

– Hem dormit a una rest àrea a 70km del desviament de Threeways, aquesta no tenia lavabos.