23 d’abril

Dia de Sant Jordi, i no hem comprat ni llibre ni rosa, però la pluja s’ha aturat el temps suficient perquè poguéssim canviar rosa per natura al Daintree Forest, i Sant Jordi i el seu drac, per la parella de Viatge a Itaca buscant el cassowary, una au que ronda aquestes contrades des de fa molt i molt de temps, i que per l’aspecte podríem dir que està propera als dinosaures.

Un dia bonic a Catalunya, i a Barcelona quan hi som el gaudim, perquè passejar esquivant multituds pel centre de la ciutat, per un dia plena de llibres i flors, era una experiència que ens encantava. I si a més com en l’últim Sant Jordi per terres catalanes, trobar-te i conversar amb viatgers il·lustres que venien el seu llibre, o d’altres que podies trobar en aquell punt, el feien un dia encara més especial. Encara recordem com en fa un any xerràvem amb la Celia i l’Enric de Quaderns de bitàcola o la Imma i el Miquel de Voltar i voltar , mentre esperàvem que ens signessin el llibre comprat al Pablo y la Itziar de Un Gran Viaje.

I un any que ha passat, amb més d’uns quants dies viatjats i mil històries per explicar en el proper Sant Jordi, enmig de la plena efervescència viatgera ens despertem amb quatre rajolins de sol, i després de fer un cafè instantani, tant per la definició del producte, com pel que hem trigat a prendre’l, posem el nostre vehicle direcció al ferry que ens creuarà el riu, ara molt crescut, i que ens obrirà la porta a endinsar-nos en un mon amb molta i molta història.

De fet es diu que el Raintree Forest, és una mostra de vegetació dels primers temps del món. Hi ha plantes de les que pots trobar, que ja trepitjaven els dinosaures. Ara, aquests ecosistema humit, i de clima tropical el defineixen com un ecosistema força complexe i més amb les condicions actuals. Però sembla que Austràlia era tota com aquest petit racó selvàtic. Fins i tot la zona desèrtica de l’Uluru, costa de creure. Actualment, en aquest petit parc patrimoni de la humanitat que forma part només del 0’1% del territori australià, hi pots trobar per exemple un 30% de les granotes, rèptils i marsupials del país, així com també un 65% dels ratpenats i de les papallones. És a dir, que només sortir del ferry i començar a pujar la carretera, ja pots gaudir de la vegetació que arriba i pretén engolir la carretera, mentre esperes veure alguna petita part de la fauna amagada en aquesta frondositat.

Arribem fins a Cape Tribulation, la zona més al nord del parc on ens pot portar la carretera asfaltada. Fa poc va tocar un cicló la zona, i encara hi ha pluges dia si, dia també que no permeten fer totes les caminades aconsellades, però el lloc tocant al mar, val molt la pena, tot i que de mosquits n’hi ha una pila, que encara que ens posem repel·lent, sembla que se’n riuen.

A més dels possibles perills que fins ara havíem conegut en les recomanacions a viatgers, ara afegim les meduses pels que facin bany. Això si, remeis preparats a peu de platja.

A totes les carreteres, t’avisen de la possible presència de cassowarys, però de moment, ni en carretera ni en passejades hem aconseguit veure’n cap. Però per si de cas, reduïm les velocitats, i en silenci quan anem a peu anem recorrent diferents punts d’interès del parc.

Anem desfent la carretera que havíem fet fa una estona, en direcció de tornada al ferry, aturant-nos a les diferents zones accessibles. Passejades entre algunes passarel·les de fusta, que entre la vegetació et condueixen a la vora d’un riu o del mar. La vegetació aquí sembla que no lluita per l’aigua, si no per poder tenir accés a necessària la llum del sol.

Zones de manglars, on els arbres han creats arrels que surten a la superfície, i d’aquesta manera poden absorbir millor el nutrients que queden al fang. Com no, en aquesta zona també hi ha cocodrils, no tants com a Kakadu, però convé estar atents.

Un cel cada vegada més negre, és el precedent a quatre gotes de pluja, i a aquestes les segueixen més i més, i en un tres i no res, estem esperant a un dels miradors del parc, sense res a veure perquè una cortina d’aigua no permet veure una bonica vista panoràmica.

La tempesta no para, i decidim que no cal arriscar en aquestes carreteres on ja hi ha molta aigua acumulada, així que anem fent camí cap al ferry. La carretera és preciosa, tot i la pluja, i de moment sembla que ens quedem amb les ganes de veure cassowarys… Això és un…?? Nooooo, és un gall d’indi que d’aquests si que n’hem vist molts…. ☺

Som fora del parc, la negre nit ha arribat quan tot just és migdia, perquè el cel així ho indica. Tot i que teníem pensat fer alguna excursió més al “cocodrile express”, no creiem que avui valgui la pena fer-la sense el perill de quedar xops, enfangats, o varats amb furgoneta inclosa a qualsevol dels bassals que anem trobant. I cansats de tanta pluja, comencem a fer carretera de baixada cap al sud, fugint del final de l’època humida d’aquestes latituds tropicals.

El sol no surt a rebre’ns però al menys deixa de ploure a mesura que avancem en direcció sud entre camps de canya de sucre. Fem aturada a Trinity Beach, o més ben dit, a la carretera que t’hi porta, perquè ens unes instal·lacions esportives hi pots trobar una gran colònia de wallabies, i com ens encanten aquests animalons no podem desaprofitar cap oportunitat.

Ocells diferents als vistos fins ara, i marsupials a dotzenes que ens miren quan ens apropem. Crec que és la vegada que ens hem sentit més observats de tota la nostre vida…

No…en aquest fotografia no hi ha photoshop, només una mica de joc de prespectives…

I acomiadant-nos amb quatre instantànies més d’aquest simpàtics amics, fem camí cap a les Atherton Tablelands, una zona que creiem força bonica i que esperem conèixer els propers dies. Com a punt de partida, Kuranda, una ciutat força coquetona, i amb algun toc hippies segons ens sembla, que sense deixar aquest clima tropical ens deixarà dormir en un dels seus parcs. Això si, pagant 5$ dòlars per persona, per dormir en un lloc força bonic, entre gespa, i animalons, que com seguim a territori cassowary haurem de seguir vigilant no ens creuem amb un alhora de fer la visita al excusat…

Informació pràctica:

– Ruta: 240km Port Douglas – Cape Tribulation – Daintree Forest – Moosman – Trinity Beach – Kuranda – Speewah Campground

– El ferry per anar a Daintree Forest val 23$ per vehicle anar i tornar

– A Kuranda hi un centre comunitari on per 2$ podeu tenir wifi

– El Speewah Campground és un dels càmpings dels parcs nacionals i la reserva s’ha de fer o bé per telèfon o per la seva pàgina web

– A Trinity Beach, just al costat de la sortida de l’autovia hi ha una zona de camps esportius i allà hi trobareu moltíssims wallabies