24 d’abril

Hem dormit sols en aquesta zona d’acampada de parc nacional. Sols? Potser no tant… el so de l’activitat nocturna s’ha fet més present que mai, i molt a prop del vehicle hem sentit com les bestioles grataven els contenidors de brossa, o simplement passejaven per la gespa. No els hem pogut veure, la nit era fosca, la lluna no il·luminava la vida nocturna.

I només despertar, una dutxa d’aigua freda, no en sentit metafòric, si no literal. Aquí no es pot escollir, és la única que hi ha, però donem gràcies, perquè tot i que fa una mica de fresqueta, i que unes aranyes molt simpàtiques que reposaven a la paret hauran gaudit de la nostra nuesa, segurament haurem rejovenit un parell d’anys amb crionització que ha fet sobre nosaltres l’aigua gelada.

Ara, amb un color de pell menys marcat i fet l’esmorzar, ens espera un bon passeig, proper al poble de Kuranda. Es tracta de les Baron Falls, on en un passeig entre natura per unes passarel·les de fusta, molt utilitzades aquí al país, podem veure un bon salt d’aigua.

En alguna passejada més llarga, i en alguna zona del riu es poden veure cocodrils d’aigua fresca, dels que podríem anomenar “petitons”, però jo només he pogut veure alguna femella humana, molt “mona”, això si que ho té, grimpant entre els arbres…

La via del tren, les senyals que hi prohibeixen caminar per sobre, i quatre gotes de pluja, han marcat el nostre retorn cap al cotxe. Però la caminada ha valgut la pena, és un lloc força bonic per venir a passejar i potser allargar l’estona de passeig buscant algun cassowary…

Ens trobem a les Atherton tablelands, una zona preciosa plena de vegetació i aigua per tot arreu. Moltes coses a fer, i a veure, si el clima ho permet, i és difícil escollir entre tanta cosa. Nosaltres ens apropem al poble de Mareeba, on al costat del centre d’informació turística, hi ha un museu on explica els orígens del poble, i pots veure objectes recuperats, i recreacions de la vida dels primers colons d’aquells temps.

A més, a tocar del poble, hi ha un d’aquells llocs tant bonics on veure aus, i és que s’està convertint en un dels nostres passatemps preferits aquí a Austràlia, perquè la varietat és increïble, i la proximitat i facilitat de veure’n conviden a apropar-t’hi. Al costat del poble, hi ha els Maeeba Wetlands, uns aiguamolls, on després de fer una carretera de terra, i aparcar el cotxe ens adonem que s’ha de pagar per poder-hi entrar i passejar-hi. No ho farem, encara que no és massa elevat el preu, ens acontentem amb veure les vistes del llac des del cafè que hi ha, i fotografiar un parell d’emus que corren per la zona.

De tornada cap a l’asfalt, els ocells ens volen premiar, i van apareixent al nostre pas perquè els puguem fotografiar. I és que la natura no és patrimoni de ningú, tot i que de vegades sembla que se’n vulgui treure un rendiment econòmic.

També alguna casa pel camí, es suma a la festa i decora amb un gust, sobre el que podríem fer un bon debat, el camí d’entrada.

A aquesta zona, també hi ha molt fruita tropical, i que fan a més de menjar-se-la? Doncs fer vi. I com la reina del vi segueix de viatge per aquestes terres, tant li fa si el vi és fet de raïm o maracujà, ens apropem a un celler, on la publicitat a la carretera informa que hi fan vi de mango, la seva fruita preferida… ☺

Els camps els tenen, però sembla que no és època de collita. El procés sembla que és el mateix, i les màquines de premsat tenen adaptacions per adaptar-se a la grandària d’aquesta fruita. No en podem explicar massa més, perquè només hem après en base a la observació al petit passeig d’entrada a la botiga. La dona que ens havia d’informar tenia una cara de pomes agres, o més ben dit de mangos agres, que no venien ganes ni de tastar el seu vi, que dit de pas, tampoc ens ha entusiasmat en ninguna de les seves varietats.

El que si que tenien bonic, era un gos que m’ha encantat, i que ni s’ha immutat quan hem marxat sense preguntar si havíem de pagar o no pel tast, camuflats entre el grup que hi havia de visita.

De vegades, l’atzar et porta a llocs preciosos com a compensació per altres que t’ha fotut enlaire els plans. I és que si ens apropàvem al llac Tinaroo, un bonic lloc on parar al dinar a alguna de les taules properes a l’aigua, i ens rebia una tromba d’aigua que em feia quedar xop, en el temps que trigava en anar corrents al cotxe.

A canvi i just després, en una carretera on les obres feien lenta la circulació, i a més es sumava un petit accident de trànsit, ens decidíem a fer una escapada per un desviament cap a un petit lloc turístic que indicava a la carretera i que no teníem pensat parar. La primera sorpresa, un nova senyal de perill a la carretera.

Després aprendre, llegint els plafons informatius, que es tracta d’un cangur dels arbres, i que en aquesta petitíssima reserva de bosc tropical que hem trobat, habita a les copes dels arbres. A més, entre camps de pastura i carreteres, han mantingut un petit espai per un gran “Curtain Fig Tree”, un arbre que a manera de simbiosi atrapa amb les seves arrels en superfície, algun altre arbre.

El resultat visual, simplement és espectacular, tot i que en fotografia potser no s’aprecia. Però per a la explicació tècnica del succés, crec que necessitarem el “comodí” del públic, com en el popular concurs de televisió, i que l’Albert ens ajudi…

I tornant a la carretera, i just al costat d’on ens trobàvem, tot i que ens ha costat alguna volta de més localitzar-la, hi ha una plataforma des d’on pots veure com naden els ornitorincs al riu. Les millors hores per veure’ls son a primera hora, i al capvespre, però tot i això nosaltres ho intentem al migidia, fins que un altre tempesta sobtada ens fa abandonar, i córrer un altre vegada xops cap al cotxe sense la recompensa de veure aquest animaló.

El temps ha pogut amb nosaltres, perquè la pluja és insistent i persistent, així que decidim abandonar aquestes terres, i tornar cap a la costa. L’itinerari que escollim és un seguit de corbes interminables darrere un camió que sembla que està aprenent a conduir, convertint una carretera preciosa, en una petita tortura.

Quan arribem a la costa, segueix plovent. Babinda, un petit poble per on ja havíem passat, ens permet fer una estona a la biblioteca. Tenen wifi, però limitada, així que no podem pujar ni un post al blog, però passem l’estona mentre escoltem com a l’exterior la pluja cada vegada va a més. Al costat del poble hi ha un parell de zones d’acampada gratuïtes. Escollim una, i ens adrecem cap allà. És molt gran, hi ha lavabos, i també moltíssima gent amb els seus vehicles, ja que demà es festiu aquí a Austràlia, i aprofiten el pont.

Fem estona intentant assimilar que no hi podem fer res amb el clima, més que adaptar-nos el millor que puguem a ell, i és que, què podíem esperar de zones on els seus boscos s’anomenen “rainforest”…. ☺ Sopem alguna coseta, sense massa gana, i per deixar anar algun somriure ens posem algun capítol de ”Modern Family”, que ens comença a agradar…

Informació pràctica:

– Ruta: 250km Kuranda – Baron Falls – Mareeba – Mareeba Wetlands – Lake Tinaroo – Yurranda – Babinda

– A la biblioteca de Babinda podeu trobar wifi gratuïta però molt limitada

– A Babinda hi han un parell de zones d’acamapada gratuïta, una a The Bouldersmolt bonica, i l’altre al poble mateix, nosaltres hem dormit en aquest últim. Té dutxes i lavabos

– A Mareeba val la pena fer la visita del museu de l’oficina de turisme.

– Val molt la pena la visita al Curtain Fig Tree i al costat a més hi ha el lloc on veure platypus, però s’han de veure a primera hora del matí o a la tarda.