25 d’abril

Obrim els ulls, és fosc. Però ja no hi ha aquell so que acostumats a escoltar ens va ajudar a dormir. Aquell repiqueteig constant de gotes de pluja contra la carrosseria metàl·lica del sostre. I això, ens fa somriure mentre netegem els vidres on la condensació no deixa veure l’exterior. No hi ha sol, encara és molt aviat, però ja hauria de començar a sortir. Els núvols que hi ha taparan els primers rajos, però alguna escletxa que trenca la seva hegemonia, deixarà passar algun petit de raig de claror, que donarà resposta les nostres pregaries d’ahir a la nit.

Alguna gota dissimulada que cau mentre esmorzem i fem neteja matutina, però res preocupant de moment, i és que comparat amb la tempesta d’ahir tot és poca cosa. Al costat de Babinda, on hem dormit, hi ha un lloc força bonic a veure. L’anomenen els “Boulders”, i nosaltres ens hi apropem esperant a veure com riu i roques segur que formaran un conjunt espectacular, i més després de la pluja caiguda els últims dies. És molt aviat, només hi ha un cotxe al parking, i al apropar-nos al riu, unes bambes amb els seus corresponents mitjons esperen a peu de roques. Veiem el riu, no hi ha ningú remullant-se. Un altre misteri per a la col·lecció…

El camí indicat que ens porta cap a un mirador és entre una vegetació frondosa, i mentre camines escoltes molt a prop el so de l’aigua corrent, i llegeixes cartells que indiquen que és una zona perillosa per banyar-se degut a les fortes corrents.

Al final, una plataforma des d’on veure aigua i roca en tot el seu esplendor, i com el temps i la erosió forma dibuixos preciosos i paisatges de postal. Més advertències al voltant de que el terra rellisca, i que no series el primer que després de caure no en surt, així que anem amb compte mentre el paisatge i la seva força ens te abduïts una estona.

Una, dos, tres, i a la quarta gota ja comencem a caminar de tornada cap al cotxe. Arribem justos per a no mullar-nos en la nova festa de la pluja. Avui, per sort no ens hi havien convidat, i hem matinat més que ella per contemplar un paratge preciós.

Carretera que el cassowary ens espera. El volem trobar. Ens ha fascinat aquesta au que sembla escapat d’un parc juràssic qualsevol. Així que fent via cap al sud, anem cap a Mission beach i la zona que l’envolta, on segons diuen és territori cassowary. De camí, ens aturem a Djiru National Park, on fem una caminata molt bonica entre vegetació, rierols, i…. mosquits!!! L’animaló en qúestió aquí no l’hem vist, tot i que per tot arreu posa, que ha creuat fa poc algun, però de mosquits els hem vist i sobretot sentit en les seves punyeteres picades.

A Mission Beach ens informem de les zones més freqüents on creuar-te amb l’animal, però pel que ens expliquen les seves rutes són força imprevisibles i aleatòries. Això si, aprenem quines són les fruites que els hi agraden, i a quins llocs se n’ha vist algun últimament, i amb aquesta informació i un mapa anem a fer una passejada per les platges de la zona.

Ens encanta tornar a trepitjar sorra. Som de mar, ho notem cada vegada que hi som a prop. Ens agrada sentir les onades quan trenquen, i remullar-nos quan es pot una miqueta. A aquesta platja també s’ha de vigilar que hi poden arribar cocodrils dels grossos i perillosos, així que anem amb compte, però passem una bona estona fins que la pluja, per enèsima vegada, irromp en el nostre moment i ens empeny a tornar cap al cotxe, i aquesta vegada ben i ben xops.

El Mario al volant, i l’Eva indicant mapa en mà, és un equip que funciona a la perfecció, i anem passant de platja a platja, seguint les possibles passes de la bestiola blava amb cresta que ens ha portat fins aquí.

Indrets preciosos, on el bany ara mateix no ve massa de gust, cocodrils i meduses al marge, però un bon passeig no ens el treu ningú, ni la pluja aquest cop.

Esgotant les últimes dosi d’esperança ens apropem a un parell de llocs marcats al mapa com a possibles. No tenim sort, no hi ha trofeu fotogràfic, però a canvi un wallabie petit i preciós sembla adonar-se del nostre desencís i al costat del nostre vehicle decideix posar per a una improvisada sessió fotogràfica.

No hi ha hagut sort amb el cassowary, i toca retirada. Encara és aviat, i volem arribar a un punt que ja ens va interessar quan vam passar en direcció nord. Es diu Tyto Wetlands, i a més de tenir un centre d’informació turística espectacular, hi pots veure una zona d’aiguamolls on trobar ocells de tots tipus i colors.

Les pluges fortes de l’últim mes han fet feina, i la zona està una mica complicada per caminar, però per on podem passar trobem el que veníem a buscar. Ocells que ja coneixem i altres que poc a poc passen a formar part de la nostre biblioteca personal ocellaire.

El Azure Kingfisher, és un dels que més il·lusió en feia veure, i aquí hem tingut la oportunitat de fotografiar-lo, tot i lo ràpid que es mou.

Més wallabies que ens surten al pas. No son tant homogenis com els cangurs. De fet, són com una mena de calaix desastre on hi caben marsupials molt diferents. Més grans, més petits, de braços llargs, més curts, ….

Amb moltes i motes fotos, i amb més fang al peus tornem cap al vehicle. Parem a la zona d’informació, i fem una passejada per unes passarel·les que hi tenen, després d’aprofitar el lavabos impol·luts per fer una mica de neteja de peus i cames.

El sol ha sortit, i s’hi està de meravella. Estem cansats, i quan ja estem a punt de marxar, una de les senyores que ens han atès anteriorment ens saluda i ens pregunta si hem vist la torre. Li diem que no, que no hem arribat, i insisteix a acompanyar-nos que les vistes són molt boniques. Avui és un dia previ a festiu, i és hora de tancar quasi bé, però la senyora amablement té ganes de gastar una bona estona acompanyant-nos. Devoció per la feina? No és la primera que ens ho demostra, i ens encanta!!!

Les vistes des de dalt, realment són boniques. Unes tortugues al llac sembla que ens mirin amb curiositat, mentre ens acomiadem d’aquesta encantadora senyora, i la deixem que tanqui amb clau la torre.

Ja cau el sol. Toca buscar on dormir, i ja que som a prop, anirem a lloc conegut. La platja de Tomulla ens va acollir fa una setmana, i repetirà amb nosaltres. Segueix sense haver-hi massa gent a la zona d’acampada gratuïta. El cel ens respecta, així que avui podrem cuinar que ja en tenim ganes. I després d’un plat de pasta espectacular, i un vinet per a la ocasió, sessió de DVD i a dormir….

Informació pràctica:

– Ruta: 319km Babinda – The Boulders – Djiru NP – Mission Beach – Tully – Tyto Wetlands – Toomulla Beach

– A Tully a l’oficina de turisme tenen un ordinador amb internet disponible per fer-lo servir, però no tenen wifi