27 d’abril

Felicitats a totes les Montserrats, avui és el seu dia. I nosaltres que som a gairebé anys llum de distància, les felicitem avui que es penja el post, i ja ho vam fer telemàticament el dia que tocava. Per nosaltres s’apropa la Gran Barrera de Corall, un contrasentit perquè com més al sud baixem, més s’allunya de la línia de costa. I és que al nord abans d’entrar al Daintree Forest, hi havia algun punt que el bosc i el corall quasi es tocaven…

Però anem a pams, que abans d’arribar on esperem que s’acompleixi un d’aquells grans moments del viatge, ens hem llevat i ens hem apropat a un poblet anomenat Bowen. Teníem alguna informació de que es tracta d’un poble tranquil i acollidor, on podíem parar a veure alguna cosa. Com hem matinat, encara no hi ha massa cosa oberta, de fet ni la oficina d’informació turística, així que per fer una bona passejada matinal que s’acompanyi d’aquest solet tant bo que fa, ens hem adreçat a la Muller Laggon al poble mateix, on en un camí al costat del llac, l’Eva en aquest cas, ha pogut anar capturant, fotogràficament parlant, a tots els ocells que es decidissin a posar-se per davant de l’objectiu.

Un bon lloc per començar el dia, i després d’alguns dies de mal temps, això del sol ens dona unes energies renovades, així que ocells espereu que encara tenim més ganes de fotografiar-vos.

Una platja preciosa ha sigut la nostra següent aturada. Horseshoe Bay es diu, on a més del vigilant de la platja de rigor, també hi ha algun banyista al que pot vigilar.

La platja perfecte pel bany, i unes roques al fons ideals per a les fotografies.

Un bonic lloc, on hem passat una estona llarga, dubtant entre si posar-nos el banyador o no, però finalment hem remullat només els peus, i hem perdut una estona les mirades i les consciències en un tros d’aquest infinit blau.

La platja de Rose Bay també és un bon lloc per parar, però només ho hem fet per fer un parell de fotografies sota l’ombra d’alguna palmera.

I com per casualitat, i sense haver-hi parat massa atenció, hem decidit finalment anar a Flagstaff Hill, un petit turó des d’on hi ha unes vistes impressionants de tota la zona.

Impressionant el blau, impressionant la costa, i ……impressionant el ocellot que ens acaba de passar per davant. Es tracta creiem d’una àliga pescadora blanca, que havíem vist el seu dibuix a diferents llocs però encara no havíem tingut la sort de poder-nos creuar amb ella.

Una estona més entre mar i cel, esprement la càmera fins deixar-la exhausta.

Al mirador, un punt on indica distàncies. Per nosaltres algunes ja de passades, i alguna de futura. Un bon lloc per donar-te’n bona compte del camí recorregut. Potser quan tornem a casa n’haurem de fer una així perquè comencem a assimilar tot el que hem fet durant aquesta llarga aventura que ja s’apropa als onze mesos.

Una visita al centre d’informació turística de Bowen, ens fa baixar del cel dels meravellosos paisatges, a l’infern de les incerteses. Un mango gegant al costat de l’edifici podia ser una bona senyal, però no, perquè una pregunta a la dona que atén i reserva experiències diverses, ens informa que el que teníem pensat fer aquí és impossible en una sola tongada, pel que el preu de fer-ho no ens el podem permitir que diria el ex-president Nuñez. Quan vam descartar fer la immersió de la gran barrera a Port Douglas, pensàvem que aquí al costat a Airlie Beach, podríem matar dos ocells d’un sol tret, i fer una immersió a la gran barrera de corall a més de poder visitar, una de les considerades com a millors platges del món, la “Whitheaven beach” a una petita illa de les Whithsundays.

Però no, només una cosa per dia i s’ha d’escollir, a més de que les immersions són molt cares, pel que no acabem de tenir clar el que fer, i el globus de la il·lusió sembla que s’ha desinflat de cop. Per no defallim encara, anem cap a Airlie beach a veure que podem trobar. Els passeig encara ens ho pinta pitjor, i sembla que només hi ha una companyia que fa la immersió a la gran barrera, i tot el que hi trobem són agències de viatge que venen l’excursió, i s’orienten al que sembla un públic de motxilers molt i molt jovenets.

Fem una passejada per la llacuna artificial que hi ha a peu de mar, i confirmem visualment que hi ha molta joventut amb ganes de festa. Mira, saps què? això necessita una mica més de tranquil·litat que ara estem una mica atabalats i xafats, així que anem a buscar un càmping de pagament, amb wifi si pot ser, i entre una mica de descans i alguna connexió, a veure si podem trobar alguna cosa interesant que ens revifi l’esperit.

I dit i fet, un càmping amb el que necessitem on hem passat la tarda i nit, rumiant, xerrant, rumiant i xerrant encara més per trobar una solució satisfactòria. I quina ha sigut?

Doncs si ho voleu saber, haureu de llegir el post de demà que ja se’ns ha fet tard i hem d’anar a dormir… ☺

Informació pràctica:

– Ruta: 164km Guthalungra – Bowen – Airlie Beach

– El Flametree càmping està al final d’Airlie Beach i té wifi gratuïta, ens ha costat 25$ la parcel·la sense electricitat.