28 d’abril

Doncs si família i amics si, avui és un dia d’aquells per recordar. Després de molta reflexió sobre el que fer, el dia ha acabat amb el Mario amb uns auriculars, pujat en una petita avioneta de vuit passatgers, gaudint des del cel, d’aquesta gran meravella natural que és la gran barrera, i si a més li pots afegir una perspectiva d’ocell, d’aquests que tant ens agraden, de la Whiteheaven beach, doncs el dia és d’aquells que ocuparan molt i molt d’espai a la motxilla dels records.

Ahir us deixàvem amb la incògnita, refugiats en un càmping intentant trobar una solució que ens il·lusionés als dos. La resposta era complicada, perquè el busseig pujava molt i molt el preu d’una excursió a la gran barrera de corall, que a més no estàvem segurs si volíem fer aquí. I entre dubtes, va sorgir la idea de separar-nos. A mi, em feia molta il·lusió sobrevolar en avioneta la gran barrera, i a l’Eva remullar-se com un peixet, tot i que no pogués fer immersió. Així que seguint consells dels nostres referents viatgers d’ Un Cambio de Aires, i Voltant pel mon, decidim anar preguntar després d’haver fet un bon esmorzar, el preu del vol en avioneta.

Encara és aviat, i les noies de GSL Aviation es sorprenen de que vinguem directament, sense intermediaris, i ens informen que ho senten però només disposen un seient per al vol de les dues. Nosaltres ens mirem, somriem, i diem: “Don’t worry, is perfect” per nosaltres, és el que volíem. Per 199 dòlars, durant una mica més d’una hora faré de gavina voladora per contemplar els magnífics paisatges entre el que hi ha un petit illot coralí amb forma de cor, que sembla que agrada molt per la zona. De moment sembla que l’aparell no té mala pinta, serà aquest el meu???

Encara queda una estoneta, però els nervis comencen a aparèixer. No he volat mai en avioneta, i sobretot el fer una activitat tant esperada, sembla que impressiona al meu cos, que respon amb unes pessigolles a l’estomac. Per fer temps, visitarem alguna cosa per la zona. Una platja amb el nom de Dingo Beach ens servirà per estirar les cames una estoneta sota el sol, que no guanya per unanimitat als partits de núvols, però si per una majoria absoluta.

Una platja bonica on en la època correcta, les tortugues s’apropen a posar els ous, però ara no toca. El nom de la platja, no te a veure amb els animalons que pots veure, perquè de dingos, ni rastre.

Les Cedar Falls són la nostra següent aturada. Un salt d’aigua bonic, on sembla que t’hi pots banyar. Però per nosaltres avui no serà el dia, i deixarem a les tortugues que hi ha, que nadin tranquil·les i solitàries.

De tornada al cotxe, i mentre xerrem alegrement, una figura que es mou per terra quasi a tocar-nos. No ens havíem adonat, i l’ensurt és gran, però un cop controlat, traiem la càmera per fotografiar el rèptil de considerables proporcions que ens ha sortit a saludar.

De fet, no és l’únic, perquè quan em situo per agafar una bona perspectiva del primer animal, en tinc un altre que es mou quasi acariciant-me el peus, i que si no fos perquè amb el primer he esgotat les meves reserves d’ensurts diaris, amb aquest hauria fet un salt dels bons.

S’apropa l’hora. Un entrepà petit per matar la poca gana que tinc, i cap a la zona d’enlairament. Allà esperem en uns sofàs molt còmodes mentre el rellotge de la paret lentament va fent girar les agulles fins a tocar de les dues.

Un grup de nois i noies, arriba. Procedències diverses, però la part asiàtica està ben representada. Ha arribat l’hora, uns parell de petons a l’Eva i cap a la pista seguint el pilot que té aire d’haver participat en el rodatge de Top Gun.

Xerrada de seguretat i cadascú al lloc indicat per equilibrar pesos. A mí em toca compensar al pilot, segons em diu, així que faré el que pugui ☺ Unes comprovacions d’instruments de vol, i doneu-nos pista que el cel ens espera!!! L’enlairament és ràpid, i en un tres i no res veig petiteta la oficina on he deixat esperant a l’Eva. Quina diferència de volar amb un avió gran, aquí notes els sacsejos, realment sents el vol de debò.

Hem d’anar a buscar a unes noies a una altra illa, i seguiran després el vol amb la resta, així que aquesta estoneta de més volant, que tenim de franc. Les primeres impressions són meravelloses, sempre passa. I la primera part del vol, tot i no ser potser la més esperada del vol, és una barreja de sensacions que la fan una de les millors.

Aterratge a l’altre illa, en un apartat per a avionetes petites, just al costat d’algun avió de línia més gran. La espera és curta, i ja tornem a estar un altre cop a l’aire amb l’aparell al complet, i sense cap entrebanc.

Comença l’espectacle. Sobrevolem la Whitheaven beach. No li toca el sol directament, però ja des d’aquí dalt, i a vista d’ocell, s’intueix el per què és una de les anomenades millors platges del món.

Una passada de dreta, i una d’esquerra que els ocupants de cada finestra puguin gaudir de la vista, imaginant-se una estoneta sobre la sorra blanca d’aquesta platja, o prenent el sol des de la coberta d’algun dels vaixells que la fondegen.

Iniciem rumb cap a la gran barrera, i pel camí uns núvols que presagien pluja. És localitzada, no ens arriba, però dona peu a que un bonic arc de Sant Martí aparegui sobre una bona illa solitària.

El blau s’estén a l’infinit, i cap a l’horitzó es comença a intuir un joc de tonalitats, on el turquesa extremadament clar ens fa expressar una exclamació d’admiració. La imatge, com l’havia imaginat durant tant i tant de temps. Si cerques al google “ gran barrera de corall” apareixen. Ara les tinc davant, les d’internet no són retocades, no senyor…

Aquest tros de barrera és deliciós per a la vista. Un desig de poder-la recórrer tota amb un veler crec que s’ha apoderat del meu centre neuronal de les il·lusions i em fa somriure. Un esser viu, diuen que es l’únic que es veu des de l’espai exterior, que tot i que en els darrers anys ha perdut quasi un 40% del seu corall fonamentalment a causa de la tasca humana i el seu “progrés”, segueix sent una de les coses més meravelloses que hagi vist.

I allà, entre tota aquesta bellesa, el pilot va comentant algunes coses, però sense fer-se pesat. De fet, tampoc l’entenc massa, però ara inicia un compte enrere des de deu, i quan caic en el que està fent quasi és tard per preparar be la càmera. Dins de la barrera, i quasi imperceptible si no saps on buscar, passem per sobre just quan el pilot arriba al zero del compte enrere, del petit escull coralí amb forma de cor, que segons intenten vendre és un símbol natural de l’amor etern.

Potser no hi ha per tant nois, que quasi no es veu, però vist en fotografia si que queda bonic si.

I tornant a passar per sobre, perquè les noies de l’esquerra el puguin veure i fotografiar, seguim endavant, però ja de tornada. Ens allunyen de l’espectable visual que es sobrevolar aquesta meravella que esperem no destruïm, i iniciem tornada.

El mar és espectacular, tant si el contemples des de la platja, com des d’un penya-segat, com des d’aquí dalt. És hipnòtic, i desperto només per les sotragades de l’avió al passar per un núvol gris que ens ha deixat unes gotes de pluja de regal.

Algun vaixell que navega amb tranquil·litat ens acompanya en el trajecte fins que divisem terra ferma quan ja es compleix més d’una hora i mitja des que ens vam enlairar. O potser serà més? Espero que l’Eva no hagi envellit massa… ah no això només passa a les pel·lícules de viatges espacials… ☺

L’aterratge amb precisió quirúrgica fa que quasi bé ni ens adonem, i un somriure, una abraçada i moltes preguntes, m’estan esperant quan baixo de l’avioneta encara amb una sensació estranya. Crec que més per l’emoció que no pel mareig, perquè de fet el vol ha sigut molt i molt bo.

Em costa articular paraules per descriure a l’Eva l’experiència, crec que necessito temps per pair-ho i assentar emocions viscudes, i no és fins que hem tornat al mateix càmping on ahir vam fer nit, i que el sopar ja està preparat, quan amb una copa d’un bon vi australià, puc començar-li a relatar l’experiència mentre em venen a la ment petits detalls de la meravellosa hora i mitja de vol.

I entre conversa i vi, un brindis múltiple en el que xoquem copes, perquè aquesta meravella es conservi, perquè la puguem recórrer sencera algun dia en un vaixell, i perquè ho puguem fer junts.

I ara, bona nit, que vaig a intentar dormir, si puc…. ☺

Informació pràctica:

– Ruta: 162km Airlie Beach – Dingo Beach – Cedar Falls – Airlie Beach

– Sobrevolar la gran barrera de coral i les Whitsundays durant una hora ha costat 199$ i ho hem fet amb GSL Aviation. L’experiència val molt la pena

– A les Cedar Falls un es pot banyar tant a la part de baix com a la part superior, i també hi han lavabos