Viatge a Ítaca

Dia 325: Habemus platypus

10 comentaris

29 d’abril

Llegint en diagonal les pàgines de la guia per poder seguir tastant el que Austràlia ens pot oferir, i intentant no desviar-nos massa de la nostra ruta cap al sud, una paraula crida l’atenció als nostres ulls i ens fa posar més atenció a un parell de paràgrafs. Platypus com aquí l’anomenen, o ornitorinc com ho fem a casa, és el mot, i en una zona propera a on ens trobem podem intentar veure aquest esquiu animal, així que sense pensar-nos-ho massa, adreçàvem la nostre “spaceship”, cap allà.

La pluja s’alterna amb estonetes de sol quan agafem la carretera que s’endinsa cap a l’interior en direcció a Eugenella. Els camps de canya de sucre segueixen sent la vista principal, però el paisatge verd i humit de les muntanyes on ens apropem es fa més present. Un desviament cap a Finch Hatton Gorge on farem el primer intent de veure aquest animaló del que molts hem sentit a parlar, però que pocs hem pogut veure o tenim una idea que s’aproximi al que realment és.

Nosaltres, gràcies a les explicacions magistrals de l’Albert, el tiet de l’Eva i un dels nostres principals seguidors, hem après molt en aquest viatge al voltant de flora i fauna, i poc a poc hem anat posant forma al orinitorrinc tot i el frustrat intent anterior de veure’l. És un parent de l’echidna, de fet, són els dos únics monotremes que hi ha al món, i es caracteritzen per ser mamífers però que alhora posen ous. Curiós si, però a més el que avui esperem veure, sembla el resultat d’una nit de passió entre un ànec i una llúdriga… ☺

La carretera cap al parc és bona, un bon tros sense asfalt, però cap problema. L’únic patiment és quan trobem que algun dels rierols creua la carretera. Per sort hi ha valises informatives de profunditat i sembla que hi podem passar, tot i que alguna de les cinc vegades que hem de passar per algun, no ho tenim del tot clar si fer-ho. Al final, i passat un càmping on diuen que és molt bonic acampar, tot i que s’ha de pagar, hi ha l’aparcament. Des d’allà comencem l’excursió, a la part més propera, uns quaranta minuts ens hi separen entre densa vegetació per la que discorre el camí molt ben endreçat.

FinchHattonGorge5

Al final, un salt d’aigua força bonic. No hi ha animalons a veure en aquests moments, i tampoc sabem si aquí hi fan vida, però creiem que no. Però el passeig, i el destí final , i tot i les quatre gotes de pluja, i que anem amb pantaló curt i xancles de platja, ha valgut força la pena.

FinchHattonGorge

FinchHattonGorge2

FinchHattonGorge3

FinchHattonGorge4

Però volíem veure platypus, no volem un nou cas casuari… així que rebuscant una mica més, el bonic poble d’Eugenella ens espera. Una carretera preciosa, però molt sinuosa, i amb moltíssima pendent que fa que el cotxe s’escalfi sobremanera, i només arribar a la població on sempre plou, segons hem llegit, hem d’aparcar-lo i que es refredi.

El poble és petitet, i passant caminant pel costat d’una escola bressol, veiem una altra vegada tots els nens petitons jugant divertidíssims amb el seu barret posat. Peça imprescindible de l’uniforme, suposem per protegir-los del sol que crema molt per aquí, i que tots porten posat. Cap se l’intenta treure, no ho acabem de veure si volguéssim exportar-ho a casa, perquè tapant el cap estaria el que duren “dos peces de hielo en un whisky on the rocks” que diria el Sabina… ☺

Al final del carrer un mirador de la vall. Impressionant tot el que puges en tant poc temps, i les vistes des d’aquí són realment impressionants. Potser ja val la pena pujar aquí només per això, però nosaltres en volem més…

Eugenella

Eugenella2

Ja amb el cotxe temperat, i en condicions adequades per a la conducció, fem una miqueta més de carretera, i ens aturem al costat del Broken River en una zona on indica per fer-ho. Aquí no se’ns escapa, i és que amb aquesta senyal no ho pot fer…. ☺

BrokenRiver

Tampoc ens passem que no el volem tocar, que també sembla que té un agulló verinós, però entre els silenci recomanat adrecem les nostres passes cap a la zona d’observació. L’espera de moment no dona el seu fruit, i no som els únics que el desitgem veure.

BrokenRiver2

BrokenRiver7

I de sobte, i en un punt que l’aigua es mou tímidament apareix el platypus. Molt petitó, i és que ja en un cartell ho indicava: “és molt més petit del que la gent es pensa”. No sabem ben bé perquè però la imatge que teníem abans de venir a Austràlia de l’ornitorinc no té massa a veure amb el que és en realitat.

BrokenRiver4

Una estoneta més a veure si apareixen els seus amics, però no hi ha sort. Ara encara no són les quatre. Les millors hores diuen a primera hora del matí, i entre quatre i sis a la tarda, però en aquesta època esperar-nos fins aleshores és sinònim de foscor.

Però aprofitem, ara, ara que s’apropa una mica, pugem al pont que el podrem captar millor.

BrokenRiver10

BrokenRiver3

BrokenRiver4

BrokenRiver6

Les tortugues si que es deixen veure i n’hi ha moltes. De fet, de vegades senyales un punt on penses que ha aparegut un ornitorinc, i el que tens és una tortuga juganera…

BrokenRiver8

BrokenRiver9

Però es fa tard, i hem de començar a buscar un lloc on dormir. Desfem tota la carretera que havíem conduit prèviament, entre la pluja que comença a caure, i arribem a la Bruce Highway. Un desviament cap a Ilbilbie on segons sembla hi ha un descampat on es pot fer nit gratuïtament, i sense tenir massa clar per on anar, anem seguint el que creiem la direcció correcta. Ja és fosc, i no s’hi veu massa, però després d’una bona estona sembla que al fons es veu una caravana aparcada. Serà aquí? Sembla que si, una zona sense serveis, però que ens servirà per fer-hi nit, que avui mentre sopem podrem brindar dient: Habemus Platypus!!!

Informació pràctica:

– Ruta: 376km Airlie Beach – Finch Hatton Gorge – Eugenella – Broken River – Ilbilbie (Nocth Point Rd)

– El lloc on hem pogut veure Platypus és a Broken River, 5km després de Eugenella, i segons sembla les millors hores per veure’ls són a primera hora del matí i entre les 4 i les 6 de la tarda

– Hem dormit a Notch Point Rd, desviant-nos a Ilbilbie cap al mar i després agafant aquesta carretera que es desvia a l’esquerra. És un descampat on senzillament hi pots dormir, no hi ha lavabos.

– L’excursioneta de Finch Hatton Gorge val realment la pena

– Sembla ser que al càmping que es troba aprop de Finch Hatton Gorge es poden veure Platypus.

Anuncis

10 thoughts on “Dia 325: Habemus platypus

  1. L’ornitorrinc per fi !! Molt bé, encara que dins l’aigua no es veu gaire, però clar, millor que visqui una mica amagat que si no, aquests humans ….
    Tot aquesta vall preciosa, com les fotos !!
    Gràcies pels comentaris que feu sobre la meva “sapiència”, no us passeu !! M ‘ho passo pipa seguint-vos, i sobretot intentant trobar els llocs per on passeu i situant-los al mapa de la ruta, que a vegades no és fàcil.
    Per exemple, el poble d’Eugenella al googla maps surt com a “Eungella”

    • Si els de Google Maps canvien els noms a les ciutats nosaltres no en tenim la culpa, que jo ho copio de com està a l’entrada de cada un d’ells, que no ens embauquin!!! D’ornitorrinc només en vam veure un però ja ens vam quedar satisfets!!!

  2. We love platyplus…

  3. Efectivament, veure valls com aquesta, tan verges i sense ningú, ha de ser una delícia. Aprofiteu i mireu els bitxos raros que trobeu que després a Barcelona, els únics rars que veureu seran els turistes que ens envaeixen cada dia una miqueta més.

  4. L’ornitorinc sembla que per fi leu trobar dins l’aigua.!!! FELICITATS ALBERT !!! Molts petons, Albert Bordons Serra.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s