Viatge a Ítaca

Dia 328 i 329: Entre núvies surferes i les Glass House mountains

8 comentaris

2 i 3 de maig

Uns quants quilòmetres ens separaven de Brisbanne, i tot i que no era un destí marcat amb una creueta si que era una fita en el nostre camí cap al sud. Un parell de dies de força quilòmetres avançant carretera, i a més aturant-nos per fer visita a una zona propera a Brisbanne, on combinar paisatge de platja i muntanya, el relax i la tranquil·litat d’uns pobles amb una encantadora situació que els fan ideals per a les sortides de cap de setmana dels habitants de la gran ciutat.

Dos dies de ruta ens esperen, en el primer poca cosa a ressenyar. Una aturada a un poble amb un nom molt curiós, Gin Gin. No massa cosa a veure, de beure, tampoc ho sabem, tranquils, que no vam fer cap beguda que el nom del poble convidés a demanar.

GinGin

I l’altre, una aturada al poble de Gympie, on una bona oficina d’informació turística ens indica les coses a visitar, a més de tenir un petit estany amb diversos ànecs i cignes. I al mateix poble, força gran, podem carregar despensa, i descobrir que al Pizza Hut hi tenen unes pizzes anomenades Mia, a 5 dòlars cada una. Així que ja us podeu imaginar que vam sopar… ☺

Gympie2

Gympie

El dia 3 una mica més de coses per fer. Aixecar-nos aviat per apropar-nos a Tin Can Bay, un poble marítim, allargat, amb una façana que dona al mar, i una zona habilitada per caminar paral·lela a l’aigua tranquil·la d’aquesta badia. La raó de matinar i apropar-nos abans de les vuit del matí, és que a la zona del port s’hi poden veure dofins. A partir de les vuit els alimenten, i un cafè-restaurant, ha establert la seva zona privada per fer-ho, i on per suposat has de pagar, tant per veure’ls, com per participar mullant-te els genolls i donant-lis peixet fresc. No és massa car, però no ens ha acabat de convèncer i no hem entrat, així que quatre fotos des de fora, mentre llegim per tota arreu que és il·legal alimentar dofins pel teu compte…

TinCanBay

TinCanBay3

TinCanBay4

TinCanBay5

De totes maneres, la visita fins aquí val força la pena ja només per les vistes que dona la marea baixa deixant a terra els petits vaixells. El camí que recorre la badia diuen que és ple d’ocells, i nosaltres l’hem fet. No n’hem trobat masses, sort que hem fet els nou quilòmetres en cotxe… ☺

TinCanBay2

TinCanBay6

Noosa Heads, és un bonic lloc on apropar-te si els diners del teu compte fan muntanya, i fas col·lecció de targetes de crèdit a veure quina brilla més, perquè en aquesta població que també acaricia el mar, es nota que hi ha diners des de que hi entres. Casetes ben posades, hotels i motels amb encant. Apartaments a tocar de platja que no ens importaria que ens deixessin uns dies, i uns restaurants plens de gent que ben vestits prenen el seu esmorzar. I passejant pel costat de la platja, un casament. Una bonica núvia, un nuvi nerviós, un conductor de vehicle vestit de gala, i amb xancles que sembla que espera enllestir ràpid per anar a surfejar, i una furgoneta preciosa per unir-los a tots.

NoosaHeads

NoosaHeads2

NoosaHeads3

NoosaHeads9

Just al costat, la platja, i allà pots trobar lliçons de surf per 60$ dues hores. De qualitat, que segons posa al cartell les anuncien a la TV. ☺ Unes noies ho intenten, nosaltres ens limitem a mirar…

NoosaHeads4

NoosaHeads5

De tornada passejant, presenciem el resultat de l’anterior posada en escena. Feliços com unes “perdissos”, i nosaltres també, per ells i per nosaltres, perquè ho som, i a més aquí s’està molt bé.

NoosaHeads6

NoosaHeads7

Just al costat, un parc urbà força bonic on passejar. Hi ha algunes caminades interessants en les que veure flora i fauna, koales inclosos. Nosaltres fem una estoneta, però tornem cap al vehicle quan se’ns està acabant el temps de la zona d’aparcament sense cap botí fotogràfic digne de ressenya.

NoosaHeads8

I una estoneta de cotxe, no massa, i cap a les Glass House mountains. Hem pujat cap a les muntanyes, no massa altes però si on la fresca arriba per quedar-s’hi. Avui és dissabte i els poblets de la zona són atapeïts de Brisbanencs que han sortit a fer un volt, i omplen allotjaments i restaurants. Un celler amb forma de bota de vi ens fa pensar si aturar-nos o no, però decidim seguir endavant.

Les Glass House mountain, reben aquest nom des de que l’almirall Cook, si, un altre vegada ell, les va anomenar així perquè li recordaven els paisatges de la seva localitat natal i els forns de vidre. Nosaltres no ho acabem de veure, de fet només fem una petita aturada per veure-les des de lluny en algun que altre mirador i cap avall.

GlassMountains

GlassMountains2

GlassMountains3

GlassMountains4

Arribem a Brisbane sense saber massa bé per què, esperàvem aturar-nos abans, però hem anat fent carretera i de sobte estem a la gran ciutat, intentant esquivar les carreteres amb peatge que no és empresa fàcil, i creuant algun pont com a totes les grans ciutats australianes. Mapa en mà, aconseguim arribar ja quan s’està fent fosc a un càmping que creiem serà econòmic, però que no ho resulta tant, i entre d’altres coses fer una dutxa, perquè portem dies dormint per lliure, i ja toca desincrustar la quisca…

Brisbane

Informació pràctica:

– Ruta: 726km Agnes Waters – Gin Gin – Gympie – Rest Àrea a 25km – Tin Can Bay – Noosa Heads – Glass House Mountains – Brisbane

– A l’oficina d’informació de les Glass Mountains hi ha wifi gratuïta i ens han indicat un lloc proper on dormir de forma gratuïta.

– El primer dia hem dormit en una àrea de descans a uns 25km de Gympie en direcció Tin Can Bay

– El segon dia en un càmping a Brisbane, a un dels barris residencials al sud, just davant del Top Tourist Park (que era massa car per la nostra butxaca)

– Poder veure com donen de menjar als dofins a Tin Can Bay costa 5$ per persona i si a més els hi vols donar tu de menjar són 10$.

Anuncis

8 thoughts on “Dia 328 i 329: Entre núvies surferes i les Glass House mountains

  1. Molt bé, aneu seguint les petjades del James Cook ! Ja és curiòs que en Cook fes les primeres exploracions d’un blanc a Austràlia començant per aquesta part de l’est, més allunyada d’Europa, però és clar, el tio s’estava patejant el Pacífic. Per cert, en Cook va ser el primer en emportar-se llimones i altres cítrics al vaixell i va aconseguir que ningú agafés l’escorbut !

    • Ens agradaria seguir-les més i arribar a les illes que porten el seu nom, però crec que haurem de tornar abans. Entre les coses que anem veient, el que llegim, i tot el que ens expliques amb el teus comentaris estem aprenent un munt. D’aquest viatge en treurem moltes coses, però entre elles segur que hi ha un coneixement i interès més gran per tot les coses relacionades amb el món natural…. Així que moltes gràcies!!!!

  2. Des de que estàveu a Austràlia i ara a Nueva Zelanda, no hi ya forma de trobar mols pobles i ciutats , en els planós meus. Ja me ajudarà l´Albert , el dissabte.

  3. Això feu-li un examen a l’avi, que això que a les aules de la gent gran no en facin cap, no em sembla gaire seriós. Així exercitarà també la memòria. Mentre no li pregunteu el nom d’un carrer que té a la vora de casa seva i comença per G i acaba per O…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s