4 de maig
No, no ens hem inventat el nom…ens podeu creure, hi ha una població tocant a Brisbanne que es diu Surfers Paradise, i tot i que es troba enmig de l’anomenada Gold Coast, una zona que creiem plena d’edificis alts a tocar de mar, i molta festa i xerinola, ens ha vingut de gust fer-hi una ullada, perquè avui fa solet, i en un diumenge qualsevol a qui no li agrada fer un bon passeig per la platja…
Ahir a la nit va haver-hi dutxa, i aquest matí hem repetit que encara teníem sorra dels últims càmpings a la platja, i ara que ens apropem més al sud, el fred es comença a fer més present, i amb ell apareix la nostre roba de “mudar”, així que cal anar ben polits per entrar de ple a la vida “civilitzada” .☺ No teníem molt clar si apropar-nos a Surfers Paradise, però anant de camí, el solet ens ha convençut. A tocar de la gran ciutat, hi ha aquesta mena de ciutat de la diversió, i ja des de lluny comences a intuir les siluetes dels enormes edificis, que segurament a la tarda faran ombra sobre la platja. La ciutat és gran, allargada, i dins de la petita barbàrie a peu de sorra, té la seva gràcia.
Un pont per entrar al centre, i aparquem el cotxe al passeig del costat de la platja. La oficina de informació turística no queda molt lluny, però abans recorrem la zona preparada per passejar que hi ha a tocar de la sorra. Avui és diumenge, i com el dia acompanya, hi ha força gent. No està massificat, però hi ha una vida que s’agraeix, i pots escollir entre mirar qui passeja els seus gossos, qui jeu a la platja buscant uns rajos de sol, o qui aprofita per fer esport i lluir cos.
A una avinguda central només per vianants, hi ha la oficina d’informació turística. Molt petita, i més semblant a una central de reserves per atraccions, que no a un lloc d’informació. Però a canvi, al costat tens tota la oferta en restauració que puguis desitjar. Per nosaltres la opció escollida és un japonès on menjar uns makis força grossos a preus molt assequibles, i per rematar-los, els ulls ens espurnegen quan al costat hi trobem un Strabucks. No hi podem fer més, en som addictes…. ☺
Entre la dutxa, els texans, el dinar, i el cafè, revifem d’ànims i esperit, acabant de rematar el passeig per el centre comercial, on pots trobar de tot i més d’oferta d’oci per a un públic juvenil i amb ganes de festa. Al carrer, entre algunes jovenetes amb vestits curts i estrafolaris, també hi pots trobar els ibis, ocells que ja havíem vist altres vegades, però que ara se’ns fa estrany veure’ls trepitjar asfalt.
Contents tornem cap al cotxe que segueix aparcat on l’havíem deixat. Fem una mica de carretera cap al sud, i poc a poc Sidney que se’ns va fent més propera. Però encara queda una mica per arribar, i abans ens desviem per anar cap Canungra, un petit poblet enmig de les muntanyes. A la oficina d’informació turística una dona molt amable ens deixa fer servir l’ordinador de franc, per poder reservar una parcel·la de càmping al lloc on ens adrecem. En alguns càmpings, sobretot a parcs naturals, has de fer una reserva prèvia, ja sigui per Internet o trucant per telèfon, i fent pagament de 6$ per persona mitjançant targeta bancària, ja pots dormir tranquil·lament a la parcel·la escollida. Potser passarà el ranger després o potser no, però així ells ja s’asseguren que has pagat.
Des de Canungra, anem cap a OReilly’s Rainforest, on durant uns quaranta quilometres per una carretera en obres i amb moltes corbes, pots anar gaudint d’uns paisatges espectaculars. Passem per una granja d’alpaques, i més endavant un parell de trossos on els arbres pràcticament engoleixen l’asfalt, i ens deixen amb la boca oberta al circular entre aquesta densa teranyina de fulles i branques que no deixen passar quasi bé la llum del sol. Algun wallabie que creua la carretera ràpidament, i s’allunya fent bots.
Arribem a la zona d’acampada, i ens ubiquem a la nostre parcel·la quan ja es comença a fer fosc. Aquesta vegada la número 1, no és la millor, però no ens anirà malament per fer-hi nit. A fora, el vent gelat converteix en curses les visites als lavabos, que també tenen dutxes, però amb aquest fred i sense aigua calenta, qualsevol s’atreveix…
I ben recollits al petit interior del nostre vehicle anirem a dormir aviat, escoltant com el vent xiula a l’exterior una melodia que per si sola ja fa venir ganes de no sortir, tapar-te amb el llençol, i apropar-se a qui t’acompanyi en la freda nit per compartir calor… ☺
Informació pràctica:
– Ruta: 142km Brisbane – Surfers Paradise – Canungra – O’Reyllis Rainforest
– El campground de O’Reyllis està molt bé tot i que s’ha de pagar 5,70$ per persona i s’ha de fer la reserva i el pagament o bé a través de la pàgina web de parcs nacionals de Queensland o bé a través de telèfon.
– A Surfers Paradise trobareu tots els tipus de restaurants que us pugueu imaginar.
– Per aparcar a Surfers Paradise és per hores, però com més enllà de la platja més temps hi pots estar.
– Al llarg del passeig de Surfers Paradise trobareu lavabos.
27 Mai 2014 a les 8:20
Ostres, arribeu a un Benidorm australià i al cap de no res, la nautra verge altre cop, fantàstic !
27 Mai 2014 a les 12:04
Es fa estrany de veure-us amb texans i jaquetes. A abrigar-se toca!
29 Mai 2014 a les 22:54
Si a nosaltres al principi també se’ns feia extrany, però ara… ja hi estem acostumats!!!
29 Mai 2014 a les 22:53
Si per sort vam substituir ràpidament el Benidorm, a tocar tocar de la costa 😉
27 Mai 2014 a les 10:08
Sembla que entreu en ciutats de veritats i mai vistes. !!! com veniu de poble petit !!!. Petons, Albert
29 Mai 2014 a les 22:54
Exacte avi, no hi estem acostumats a aquestes grans ciutats!!!