5 de maig
Dia de parcs naturals, dia de meravelles no massa conegudes, i que tot i no ser d’aquelles que sortirien a totes les postals, ens han fet passar un gran dia. Complet, perquè ens ha dut des de caminades penjats dels arbres, a zona de bosc on mana el verd amb tot d’ocells cantaires, a vistes panoràmiques de les valls, passant per zones on l’erosió dels corrents d’aigua han deixat unes petjades impressionants.
La nit ha sigut freda, i el matí abans que el sol surti del tot ho segueix sent. Ens aixequem aviat, però hem dormit força i be. Volem fer una caminada de les que hi ha assenyalades al costat del hostel de O’Reillys, al parc nacional de Lamington. És una zona on es poden veure, segons hem llegit, una gran quantitat d’ocells, així que enfundats en un uniforme per combatre el fred, que no congenia massa amb la paraula “moda”, comencem a caminar en silenci entre la vegetació.
No hem de caminar massa, i els cants d’algun petit ocell ens dona la benvinguda, tot just quan els primers rajos de sol comencen a aparèixer i a fer més agradable el passejar. Algun de petitó i curiós ens surt a veure, i ens acompanya una part del camí.
Hi ha moltes passejades assenyalades per aquí de duració diversa, però nosaltres anem caminant una estoneta, fins que trobem un desviament que ens porta cap a una passarel·la entre arbres, i des d’on pots pujar més amunt fins a alçades d’entre vint i trenta metres.
Solitaris, ningú hi ha per aquí, ens ho passem com a criatures pujant i baixant dels arbres. La vida a vista d’ocell, que diria algú, però més que la visió, el més impressionant és la sensació d’alçada. Des de dalt de tot, una bonica perspectiva de totes les copes dels arbres restants.
Tornem cap al monovolum, descobrint algun que altre ocell, i desfem la carretera que ahir vam seguir entre els arbres, i algun que altre animaló que apareix a la vora.
Anem cap a un parc proper on hi ha unes quantes coses a veure. Es tracta del Springbrook National Park, on arribem uns vuitanta quilometres després i la primera aturada és a les Purlington Brook falls, un salt d’aigua que tot i ser força alt, no du massa aigua i no seria gaire espectacular, si no fos perquè amb el sol d’avui podem veure l’arc de Sant Martí reflectit a l’aigua.
Un lloc ens crida l’atenció pel nom, es tracta del Best of all Lookout, alguna cosa així com “el millor de tots els miradors”, perdoneu si la traducció no és massa acurada, però aquesta és amb la idea que hem anat a veure’l. El lloc no decep, de fet creiem que és el millor lloc de la zona per fer-hi un mirador, i des de l’alçada d’aquestes muntanyes pots veure tota la amplia extensió de terra, amb el mar al fons.
Al fer el camí de tornada, tot passant per un arbre antiquíssim. D’una espècie que es conserva aquí de quan Australia era part del gran continent de Gondwana. Es tracta d’un Antartic beech tree.
I tot just abans d’arribar al cotxe, una petita serp al nostre pas. Aquí s’ha d’anar molt amb compte amb elles, perquè no es deixen veure massa, tot i la quantitat que n’hi ha, però val més tenir cura que aquesta no sabem si porta verí o no.
L’última aturada al parc és al Natural Bridge, i com del nom es pot deduir es tracta d’un pont natural. Un recorregut de menys d’una hora et porta al voltant d’un bosc on el colofó és aquest pont, que l’aigua ha construït erosionant la roca fins a fer-hi un forat.
Un lloc preciós, que el pots gaudir des de totes les perspectives possibles, inclús des de la cova on es troba.
Sortim del parc satisfets amb el que hem vist, i ens encaminem cap a Murwillumbah un petit poblet dividit en dos per un gran riu. A la part est, hi ha una oficina de turisme d’allò més bonica en la que destaca una furgoneta molt ben decorada.
Seguint les instruccions donades a la oficina, anem a fer nit a una zona d’acampada gratuïta que es diu Stotts Island a uns catorze quilometres del nucli urbà. Tot just a tocar del riu, i que està força concorreguda. I apa, després de fer un bon soparet, a dormir que avui el dia ha estat força complet.
Informació pràctica:
– Ruta: 178km O’Reyllis Rainforest – Purlington Brook Falls – Best of all lookout – Natural Bridge – Murwillumbah – Slotts Island
– A l’oficina de turisme de Murwillumbah a part d’aconseguir informació de la zona i de New South Wales (avui hem canviat d’estat), hi ha una petita exposició molt interessant.
– A Slotts Island on hem dormit, és una àrea de descans on hi ha lavabos i aigua potable
28 Mai 2014 a les 7:56
Carambes, no està mal això de les antípodes…
29 Mai 2014 a les 22:55
gens malament… ho haureu de provar 😉
28 Mai 2014 a les 9:51
Els Parcs Nacionals de Lamington i Springbrook es un lloc preciós i molt divertit per passar tot el dia,com heu fet vosaltres i a sobra mix disfressar. Molts petons, Albert.
29 Mai 2014 a les 22:55
jajaja i tant!!! unes caminades senzilles però molt maques, t’hagués agradat molt!!!
28 Mai 2014 a les 18:21
Lloc i fotos maquíssimes !! Eva, per fi m’has fet cas i t’has posat alguna cosa al cap, aquest mocador xulíssim !! Ara només falta el Mario. Penseu en el forat de la capa d’ozò, que el teniu ben aprop !
29 Mai 2014 a les 22:56
Jajajaja, no et preocupis que ara aquí a Nova Zelanda anem tot el dia amb gorro 😉
30 Mai 2014 a les 6:41
Molt bé !! Però pel fred, oi ? 😉
28 Mai 2014 a les 19:24
Cada vegada feu fotos d’ocells més impressionats! I també m’ha agradat molt el mocador de l’Eva.
29 Mai 2014 a les 22:56
A que em queda mono??? 😉