6 de maig
Un dia meravellós, d’aquells que comences sense saber massa bé que esperar, i que des del primer ohhh, fins que marxes a dormir tens una sensació de felicitat que et transmet la comunió de paisatges magnífics, amb una meteorologia òptima per gaudir-los, i algun convidat d’excepció que no esperàvem trobar…
Llevar-nos, un bon esmorzar, neteja higiènica bàsica, i a treballar una estona a la biblioteca del poble. Passar-hi una bona estona sense que el cap t’exploti, i sempre sortint amb la sensació que per molt que avances amb les coses a fer, sempre te’n queden moltes, masses… Però la carretera ens demana, intuïm un dia prometedor, el sol així ens ho indica, i ens apropem cap a la costa, cap aquest oceà que tants i tants grans moments ens ha reportat en aquest magnífic país. Formigó i vidre reconvertits en edificis allargats que vam visitar no fa gaire dies ens queden a tocar, però el nostre camí és cap a petites cases de fusta al poble de Fingal Head. Al final un far, blanc i petit d’aquells que tant ens agraden.
Cinc actors per aquesta escena. El mar, com sempre no falla, ho dona tot i ofereix la seva millor força, i en el seu paper hi troben joc la resta de personatges.
Surfistes, principiants i d’altres més experimentats que tracten del cavalcar aquestes aigües turquesa.
Aparició estel·lar, que reclama l’atenció i fa sortir exclamacions de joia entre els espectadors, mentre es passegen pel costat de les taules de surf.
No els esperàvem, i una família de dofins ens han posat la cirereta al pastís de la nostre visita a aquest fantàstic indret.
Un actor protagonista, i el que ens ha portat fins aquí, l’anomenada calçada del gegant, que recrea la seva homònima a terres Irlandeses. I que ens parla com un gran nombre de pedres d’origen volcànic es va refredar fa molt i molt de temps per convertir aquest lloc, en una petita meravella visual.
Negre, blau, i blanc de les onades quan trenquen contra aquesta barrera natural que permet en forma d’escala natural apropar-se a l’aigua, vigilant que una onada massa embravida no se t’emporti mar endins.
I per últim nosaltres, els actors convidats que passen a ser protagonistes quan topes amb llocs com aquest. Llocs que no saps per què però vibren en la teva mateixa sintonia, i t’hi pots passar hores i hores contemplant-los sense dir res més que un no t’apropis tant que aquesta onada ve forta.
I quan sembla que ja estem d’acord en que ja hem de marxar, una foto més, un matís que creiem captar i que no havíem fet, com si d’aquesta manera podrem mantenir en el futur la sensació d’aquest lloc quan repassem les fotografies. Així ho esperem…
Ja sobre quatre rodes, passem pel poble de Kingscliff, i entre esportistes d’elit que participen de l’esport més important del país, les bitlles, on en multitud de camps molt professionalitzats, sembla que es barregen la petanca i les bitlles de casa.
A més al seu passeig central hi ha una barreja de cuines internacional que enriqueixen la quasi inexistent tradició culinària australiana. Per nosaltres, un entrepà casolà a la zona de pícnic de Casuarina beach, un platja propera. Allà a més de fer passar la gana, ocells que ens acompanyen des dels arbres, i generacions de surfistes que seguiran perpetuant durant molt de temps aquest esport tant arrelat a tot el territori que ara trepitgem.
Un passeig per un sortint de terra cap al mar, i zona natural protegida permet una bona perspectiva de la costa. Un cop més, un altre ocell que no havíem vist mai sobrevola els nostres caps…
Toca retirada, que el dia es va acabant, però en la carretera cap al desconegut, perquè no sabem encara on dormirem, fem una aturada a Hashting Point, una de breu en aquest estuari que serveix com a base tranquil·la perquè la canalla pugui jugar a l’aigua en zona segura.
Els pelicans també hi descansen, i tot i que ja els tenim prou vistos, sempre ens agrada recordar-los. A més, sobre una farola sempre és un bon lloc on construir un niu…
I fent carretera finalment trobem el nostre lloc on descansar a la Yelgum rest area. Una àrea de descans al costat de la carretera principal, força ben preparada. I aquí acabem un dia fantàstic, esperant que demà puguem repetir amb un de similar…
Informació pràctica:
– Ruta: 85km Slotts Island – Murwillumbah – Fingal Head – Kingscliff – Cabarita Beach – Hashting Point – Yelgum Rest Area
– Hem dormit a la Yelgum Rest Area on a més de zona de pícnic també hi havia lavabos
– La biblioteca de Murwillumbah té internet gratuït i zones on endollar l’ordinador
– Val molt la pena la visita a Fingal Head i si teniu sort a més podreu veure dofins
29 Mai 2014 a les 8:44
Sensacionals les fotos, sobretot la del perico verd !
29 Mai 2014 a les 22:57
no ha sortit malament eh??
29 Mai 2014 a les 8:57
La calçada del gegant, quasi igual que a Irlanda ! Encara que aquí sembla que queda com un illot i no hi pots arribar si no vas nedant, oi ? El gegant que la va fer a Irlanda diuen que que era per anar a Escòcia, aquí on volia anar el gegant australià ? A Hawai potser ?? 😉
29 Mai 2014 a les 22:57
potser… o a les fiji???
29 Mai 2014 a les 8:59
Un lloc fantàstic! I molt ben vestits d’acord amb el color predominat: el blau meravellós d’oceà i cel. Sobretot l’Eva sembla formar-ne part.
29 Mai 2014 a les 22:58
Era un lloc preciós!!! Ens hi haguessim quedat més dies, però s’ha de tirar endavant…
29 Mai 2014 a les 10:58
Avui , molta poesia ,fotos fantàsticas , un mar de tots colors segons el lloc de observació i un pedregam de pel·lícula trencant les onades , el lloc per admirar tot el dia. Petons, Albert.
29 Mai 2014 a les 22:58
Exacte, un lloc excepcional!!!