22 de maig

7 del matí, sona el despertador, i el vas ajornant ja que no veus que sigui gaire de dia, i només treure el braç de dins el nòrdic sents un fred que pela… Que fa que el tornis a ficar a dins. Però mentre dormites i torna a sonar el despertador, te n’adones que ja no se sent el repic de les gotes de pluja sobre la furgo. Serà que ha parat de ploure? Això fa que et despertis una mica més, i aconsegueixis treure el braç d’on el tens resguardat i miris per la finestra i…. Efectivament!! No plou, i a més a més… Fa bon dia!!!

Després del bon sopar que ens vam fer ahir i que avui de moment fa sol, ens aixequem amb energies renovades i amb moltes ganes de descobrir coses noves en aquest país que tot i portar pocs dies ens encanta!!

Abans de començar a circular amb la furgo hem volgut veure bé on hem estat acampats, i, després de travessar la via (si, sembla que per aquí passa el tren, però no gaires ja que ni ens n’hem adonat), i la carretera, ens hem trobat en una badia (la Okiwi clar), preciosa, amb vistes excepcionals a banda i banda, unes fotos… I ara si, ens posem en marxa, tot pensant… Que ens depararà el dia?

Però no hem tingut gaire temps de pensar perquè una mica més endavant… Has vist Mario?? Està ple de foques!!! Tant a les roques del mar com a tocar de la carretera a zones de gespa. Impressionant!! Evidentment, hem parat la furgo en un lloc on es podia i… Comença la sessió fotogràfica!!

No sé si ens n’hem deixat alguna, però n’hem fotografiat de grans (potser mascles) dormint, o bé aixecant el cap. De grups en roques, de petites caminant, de petites mamant de la seva mare, o bé un grup de petitones jugant en una piscina formada entre les roques, vamos, de tots tipus!!

Perquè serà que ens produeix aquesta emoció veure fauna de tot tipus?? Comencem a tenir clar que en quan tornem a tenir una mica de diners haurem d’anar a Àfrica a fer algun safari ☺, ara ja podem portar targetes de memòria ja… Perquè segur que les acabem totes!!

Quan decidim que de moment n’hi ha prou, tirem una mica endavant i… Un altre cop, una àrea de descans on també se n’hi veuen, parem oi??

I ara si, a on ens dirigíem Ohau lookout, un lloc on et diuen que n’hi han, i clar que n’hi han, però ja portem alguns quilòmetres veient-ne a mansalva!! Ara no hem desaprofitat l’ocasió per fer més fotos eh??

Una mica més endavant hem parat per fer la foto a un cartell de la carretera que ja vam veure ahir on t’avisa de que vagis en compte que poden creuar foques per la carretera, i podem donar fe que si estan a tocar de la carretera també deuen poder creuar-la no?

I a més com era una altra àrea de descans tocant al mar també hem pogut veure diferents tipus d’ocells marins, des de la gavina, al black-backed gull (una mena de gavina enorme), passant per l’oystercatcher, hi haurien ostres per allà i nosaltres desaprofitant-ho? Els cormorans i un altre, que no sabem encara com es diu, haurem de seguir investigant o la pregunta del lector… Albert saps quin és??

Seguim endavant i aixxxxx que sembla que per aquí han atropellat una foca… I devia ser petita… Amb una mica el cor encongit, tirem endavant fins arribar a Kaikoura, on ahir vam deixar per fer una caminada que surt des de la colònia de foques del cap.

Això si, abans de començar a caminar fem alguna foto més a les foques que hi ha per allà, i a algun cormorà plantat en una roca amb les muntanyes nevades de fons, que em segueixen meravellant.

Ara si, comencem la caminada que rodeja tot el cap de la península, però tampoc la farem tota. Ja només començar veiem un ocell groc preciós i al arribar a la part de dalt (després d’una pujada prou pronunciada, sembla que els kiwis al igual que els aussies això de fer pujades suaus no ho dominen) les vistes són espectaculars!!

Anem caminant i… Uffff que difícil es fa descriure en paraules la sensació de passejar per un camí on a l’esquerra tens penya-segats amb el mar trencant i de tant en tant foques, i a la dreta veus prats de gespa amb vaquetes i les muntanyes nevades al fons, talment com si estiguessis a Suïssa, ja només falta que baixi la Heidi de les muntanyes.

Realment aquest país et deixa sense paraules, encara no hem arribat a cap dels llocs principals turísticament parlant, o aquells llocs que sempre has sentit anomenar i ja estem flipant amb el que veiem. Si aquí ens quedem amb la boca oberta, quan arribem a Milford Sound o els glaciars Fox i Franz Joseph, o veiem el Mt Cook, que farem??

Seguim la pista que ens porta rodejant el cap a tocar dels penya-segats, i d’on de tant en tant pots observar alguna badia que es forma i on a on hi han roques s’hi acumulen les foques, algunes d’elles fins i tot jugant en una piscineta creada pel mar d’aigua totalment cristal·lina i transparent que a metres i metres de distància et permet veure com juguen i es capbussen.

Finalment arribem a Whalers Whatch Point, no sabem si des d’aquí a vegades es poden veure balenes o sempre estan més al interior (n’hi ha que hi viuen com les sperm whales on amb tours una mica cars les pots veure, i d’altres passen en la seva migració com les geperudes), ara nosaltres no n’hem vist. Però si que hem baixat a la badia que queda a sota per un caminet força empinat i a baix hem pogut gaudir de la soledat i les vistes, a part d’algun ocell i foca que ens ha acompanyat.

De tornada més fotos i una altra petita ullada a les foques que estan al pàrquing, o els voltants totes espaterrades fins i tot a la passarel·la de fusta. Quina sensació de pau i tranquil·litat que transmeten…

S’ha fet ben bé la una, i hauríem de menjar alguna cosa no?? Per aquest poble el que es porta més és el Crayfish, segons sembla com una mena de llagosta de la que no tenim la traducció ara mateix sense internet (ho busqueu vosaltres?) i de fet el nom maorí del poble vol dir: “menjar crayfish”. Així que no volíem marxar d’aquí sense provar-lo i hem anat a un lloc d’aquests que cuinen en una furgo i ens hem pres un crayfish fritter (com una especia de truita de llagosta) i uns scallops (no sé tampoc la traducció, però també és un marisc) amb all. Tot i no ser molt abundant la veritat es que estava d’allò més bo, sobretot els scallops, i a més ja podem dir que hem tastat el plat típic de la zona… ☺

Deixem aquesta zona que tant ens ha agradat, i a on ens queda pendent fer l’excursió per veure balenes que de moment el pressupost no ens permet, i ens encaminem cap a les muntanyes, tot seguint la Alpine Pacific Triangle Touring Route en direcció Hanmer Springs.

Passem zones de muntanya, amb prats verds, ovelles, vaques… I epsss perquè hi ha cérvols en diferents tancats?? Ja hem vist alguna llama i alpaca que entenem que tenen per la seva llana, però el que no sabem i haurem d’investigar és perquè tenen tots aquests cérvols en un tancat.

Fem una parada en un lloc preciós per fer un te i unes galetes, i així descansar una mica de carretera, però després san tornem-hi!!

Ja gairebé arribant a Hanmer Springs hi ha un cartell enorme que posa que està prohibit fer acampada lliure a partir d’aquell punt, així que sembla que tocarà pagar un càmping avui, uixxx

Per tant, primer parada al i-site i preguntem quines opcions de càmping hi ha i quina és la més econòmica. Cap allà ens encaminem però no tenim sort ja que sembla que estan fent obres i no accepten campervans 😦

Un altre càmping que està al costat des de fora ja posa que no hi ha lloc, aixxxxx, ara la següent opció si que n’hi ha i agafem un lloc amb electricitat que així podrem carregar bateries.

I amb aquest tema solucionat…. Cap a les piscines termals!! Que per això hem vingut fins aquí!! Estan obertes de 10 del matí a 9 de la nit, i creiem que entrant a les 5 és bona hora ja que així les veiem de dia i de nit.

Apa en bikini i cap a fora, i uixxxxx quin fred!! Corre Mario anem cap a una de les piscines que aquí fora fa molt de fred!!

Aquestes piscines d’aigua termal i alguna sulfurosa és un complex amb moltes piscines totes elles al exterior, i a diferents temperatures, pel que el anar canviant d’una a una altra és una mica tortura xina en el temps que estem, perquè com podeu imaginar tots mullats i apa surt de l’aigua el contrast és brutal!!

Però com uns valents les hem anat provant gairebé totes, una hexagonal que està a uns 38-40 graus, unes que són amb xorros diferents dins la piscina o des de fora i que estan a uns 38 graus també. En total n’hi ha tres i clar, les hem provat les tres. Després també hem anat a unes que es diuen piscines de roques. Molt maques, on l’aigua està a uns 35-36 graus i no hi ha gaire gent. I finalment, les piscines sulfuroses que es troben entre 40 i 42 graus, però que bé s’hi està!!

En total entre piscina i piscina ens hi hem estat unes dues hores remullant-nos.

I per acabar el dia? Doncs un bon soparet a la nostra furgo (us he dit ja que estic més que encantada amb ella?) i després…. Com tenim electricitat… Unes crispetes i a veure la segona part de El senyor dels anells. Quina sensació més estranya anar veient la pel·lícula i saber que els paisatges que hi surten són d’aquest país on estem i que a més són impressionants!! A veure si en veiem alguns en la realitat!!

Informació pràctica:

– Ruta: 182km Okiwi Bay Campground – Ohau lookout – Kaikoura – Hanmer Springs

– Per tota la costa des de Okiwi Bay a més enllà de Ohau podeu trobar foques a tocar de la carretera i a les roques en el mar, val la pena anar parant a tot arreu on pugueu.

– La caminada que surt de la Sea Colony de Kaikoura i va cap a South Bay val molt la pena, les vistes són espectaculars

– No podeu marxar de Kaikoura sense haver provat el Crayfish

– En tota la zona de Hanmer Springs no es pot fer free càmping, així que si hi aneu haureu de pagar un càmping, nosaltres hem dormit en un powered site per 36$ al Pines Holiday Park

– L’atracció principal a Hanmer Springs són les piscines de termals, i l’experiència de nit és totalment recomanable, l’entrada són 20$ per persona tota l’estona que vulguis.