Viatge a Ítaca

Dia 349: Vi, vent i arcs de sant Martí

6 comentaris

23 de maig

Això del fred fa que cada dia costi més aixecar-se, i més si el dia anterior has anat a dormir a una hora que el cos no hi està acostumat (si, ja sé que em direu que les 12 de la nit no és gaire tard, però tenint en compte a les hores que anem a dormir últimament, això és com si haguéssim sortit de festa), doncs, per molt que soni el despertador, no se li fa molt de cas. Però si, a les 8 ja érem en peu i esmorzant, per poder aprofitar i escriure una mica abans de les deu, hora en que hem de deixar el càmping.

Abans de marxar de la població, hem anat a fer un tomb, ens hem parat prop d’on deu ser la biblioteca i hi hem pogut agafar la wifi per poder llegir un post dels nois de Voltant pel món, on expliquen com arribar a Edoras, que serà un dels nostres propers destins.

HanmerSprings

HanmerSprings2

HanmerSprings3

I apa, a la carretera i uffff quin vent que fa no? Sembla que la furgo es mogui tota!! Pobre Mario, no és fàcil conduir així…

Deixant Hanmer Springs comença a caure alguna gota de pluja, i per la carretera apareix un arc de Sant Martí preciós, i epp, que aquí hi ha un celler que volíem visitar!!!

MarblePoint

L’exterior preciós amb les vinyes a peu de muntanya, ara els vins no ens han acabat de convèncer i a més pel tast s’ha de pagar 5$… aixxx que això no hi estem acostumats ara, ja veuràs tu quan tornem a casa…

MarblePoint2

MarblePoint3

MarblePoint4

MarblePoint5

Sortim i torna a ploure, el vent que no para, i la noia del celler ens ha dit que està bufant a 140km per hora!! Anirem poc a poquet no sigui cas que tinguem un ensurt.

Pel camí, núvols, vent, pluja, sol… I Arcs de Sant Martí un darrera l’altre per una carretera que va pel mig de muntanyes i amb el riu al costat, tot realment preciós!!

MarblePoint6

Waipara

Posem gasolina en un poble al preu d’aquest país, però que per nosaltres és com si estiguéssim posant or, i a més a més aquesta furgo consumeix més que la que teníem a Austràlia, això és un pou sense fons…

Arribem a Waipara una de les zones vinícoles de Nova Zelanda d’on diuen que destaquen els seus Pinot Noir (una varietat que personalment no he tastat gaire, però que a la Ruth de les 4wine li encanta), així que haurem d’anar a algun celler no? Però abans parem en un petit parc on anar al lavabo i fer-nos uns entrepans i un te abans de tastar més vins.

El celler escollit ha sigut Greystone, i no em pregunteu el per què, senzillament llegint la informació dels diferents cellers és el que m’ha cridat l’atenció.

Les vinyes al exterior amb un arbre majestuós són maquíssimes, llàstima del temps… Uix entrem que sembla que aquells núvols negres venen cap aquí.

El seu “Cellar Door” està posat amb molt de gust i els tastos són sense pagar. Tastem 5 blancs i 3 negres, definitivament tots estan força bé, però ens quedem amb els blancs, tot i que un dels Pinot Noir no està malament, però potser es que no tenim el paladar preparat pel Pinot?

GreystoneWinery

GreystoneWinery2

Deixem el celler plovent i decidim no anar a cap altre per avançar cap al nostre següent destí. Per fer-ho, ens desviem cap a Rangiora en comptes de seguir direcció Christchurch, per allí agafar la Inland Scenic Route 72.

Just passat el riu Waimakariri veiem una àrea de descans que sembla que a més té lavabos, el lloc és excepcional i decidim fer parada que avui amb tant de vent el Mario necessita descansar una mica, i no sabem si més endavant trobarem un altre lloc com aquest.

Un passeig vora el riu que al tocar-lo veiem que està mooolt fred. Em sembla que no ens hi banyarem…

WaimakaririGorge

WaimakaririGorge2

WaimakaririGorge3

I a refugiar-nos a la nostra furgo, on abans de fer el sopar escrivim una mica i estudiem també per on seguiran els nostres passos els dies següents. La veritat és que no tenim ni idea de com anem de temps, ens en faltarà? Ens en sobrarà? No ho sabem, però per si de cas anirem fent via, no sigui cas que ens en falti…

Quin gust poder cuinar aquí dins i quan ja s’ha fet fosc… La veritat és que hi estem d’allò més bé, si hi haguéssim de posar alguna pega seria que no té wc a dins ☺, i amb el fred de fora és tota una odissea sortir quan es fa fosc…

Informació pràctica:

– Ruta: 172km Hanmer Springs – Marble Point Winery – Waipara – Waimakariri Gorge

– Hem dormit a una àrea de descans just passar el riu Waimakariri on a més hi han lavabos

– Val molt la pena la visita a Greystone winery, el lloc és maco i els vins blancs sobretot estan molt bons

– La biblioteca de Hanmer Springs (que no sabem exactament on és) té wifi gratuïta

– Hem posat gasolina a Culverden a 2,199$/l

Anuncis

6 thoughts on “Dia 349: Vi, vent i arcs de sant Martí

  1. Que aneu d’uniforme amb les gorres, les jaquetes, etc.? Tot molt bonics i ja veig que això dels vins és pertot arreu!

    • jajaja som com germanets… Podriem dir que som sudcoreans. Hi ha una noia que vam conèixer a Mongòlia i que portava un temps treballant a Corea, i ens va explicar que allà era moda que les parelles es compressin roba igual. Ara cada vegada que veiem una parella assiàtica que porten tant noi com noia el mateix model, ja sabem d’on són….

  2. Molt de passatge fabulós , que el vent i el fred a de fastidia molt. Sor que trobà noves vinyes i proba nous vins val la pena !!. Petons, Albert (avi ).

  3. Doncs val més no banyar-se amb aquesta temperatura i airet !

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s