28 de maig

Ens despertem amb els primers rajos de llum (que al ser hivern ens deixa dormir bastant), i al sortir de la furgo… Ohhhh que maco!! La sortida del sol sobre el mar, i és que sembla que hem dormit just al costat de la platja!!

Esmorzaret… I en marxa! Decidim tornar cap a Oamaru, ja que ahir de passada ens va semblar que tenia força encant.

Aparquem la furgo i comencem a passejar. Oamaru és un poble del segle XIX, i en la part històrica conserva gran part dels edificis de llavors, adaptats el seu ús a funcions modernes, pel que realment el passeig és un plaer.

A part, la zona tocant al port gairebé totes les cases antigues tenen bars o cafès, o botigues d’artesans, o fins i tot hi ha una un destil·leria de whisky, on sembla ser que s’hi poden fer tastos. Ara, no sabem si s’ha de pagar o no, perquè hi passem massa aviat, i encara no és obert.

També hem estat passejant per el carrer principal on hi ha el i-site que es troba en un dels edificis històrics, el antic banc de la ciutat. Per aquí bastants cafès posats amb encant, on no ens importaria parar-hi i fer-ne un, però amb el que hem fet a la furgo a l’hora d’esmorzar, crec que ja en tenim prou 😉

Abans de marxar de Oamaru, fem una parada a on vam anar ahir al vespre, tocant on hi han els pingüins blaus, per poder veure amb llum de dia quins eren els ocells que ahir omplien la zona. Ara no n’hi tants, però el veiem més clarament. Semblen uns cormorans però de color gris, no ho tenim clar. Lectors, alguna idea??

I el camí avui, ens porta cap al sud, tot i que no sabem on arribarem, de moment anem fent carretera aturant-nos en el camí allà on ens sembla que hi ha alguna cosa bonica a veure. De vegades no en trobes masses i el camí es fa ràpid, però d’altres vegades, el camí et porta a alguns llocs on t’hi estàs més estona de la que pensaves.

Per la costa, ens trobem a les Moeraki Boulders, unes pedres al mig d’una platja que són com caniques, però la formació no és com les Devil Marbles d’Austràlia. En aquest cas, sembla que a partir d’una petita roqueta o algun altre material, es va envoltant de sorra calcària sota el mar, i quan ja és gran surt a la superfície.

Ara, ja sabeu com ens agraden aquests llocs oi? Així que repertori fotogràfic:

– Sense ningú

– Asseguda en una d’elles

– Saltant per sobre d’elles

– O… Sortint d’una d’elles com si fos d’un ou!!

A l’aparcament hem decidit dinar, i avui hem dit, en comptes d’entrepans ens farem unes truites i bacon, però… Al encendre el foc no acaba d’anar bé, segurament perquè al fer la verdura ahir es va vessar aigua, i potser s’ha colat una mica… Resultat, hem aconseguit fer només una truita i una mica de bacon, després de moltíssimaaaa estona. Hem netejat be, i provat diverses coses, i al final sembla que va una miqueta millor, però no del tot bé 😦 a veure que fem…

Menys de 20 quilòmetres més enllà, es troba Shag Point, una zona entrada cap al mar, on hi han unes casetes petites que ens han agradat força, i on al final hi pots veure animals que ens agraden a nosaltres, foques en un lloc, i pingüins en un altre.

Els pingüins evidentment per l’hora no n’hem vist, i creiem que potser no és un dels millors llocs on veure’ls ja que queda molt lluny de la platja.

Ara, de foques si que n’hem vist, acomodades a les roques tot prenent el sol, o la pluja. Avui n’hi havia algunes, tot i que no moltes, o és que potser a Kaikoura n’hi havia moltíssimes i clar al comparar…. Doncs aquí ens han semblat poquetes, però igual de mones que les que ja havíem vist.

Hem hagut de marxar a corre cuita perquè ens ha començat a ploure, i no volíem mullar-nos massa.

Entre la pluja i que no hi estàvem massa lluny, hem arribat a Dunedin, quina ciutat més gran… Homee potser no tant, però clar venint d’on venim, una ciutat amb molts semàfors i molts cotxes ens sembla enorme, i en el primer moment ens atabala una mica.

Hem aconseguit arribar a la i-site, però al estar al centre mateix, tots els llocs on es pot aparcar propers eren de pagament, així que finalment el Mario s’ha quedat al cotxe, i jo he anat a demanar algunes informacions. Per una banda he aconseguit informació molt positiva (podrem dormir gratis), i altra no tant il·lusionant, perquè segons en diuen a la península d’Otago, a on ens dirigim, poder veure animals significa haver de pagar.

Segons ens ha dit la senyora del i-site a Macandrew Bay a la Península d’Otago (a tocar de Dunedin) es pot fer nit de manera gratuïta si no ets un self contained, és a dir, que no tens lavabo a dins. El que ho porten tot incorporat poden dormir a més zones. Ara si, al lloc que ens ha indicat només ho poden fer 5 cotxes o campervans. Per tant, cap allà que hem anat, no sigui cas que ens quedem sense lloc.

La carretera de la costa que et porta a la península d’Otago és d’aquelles que no t’ho fan veure massa clar, ja que la banda esquerra (per la que circulem) va tocant gairebé a l’aigua, un cop de volant… I…. Glup glup…

Finalment arribem a Macandrew bay, i després d’un parell de parar en un parell de llocs on posa explícitament No Camping, arribem a tocar de la biblioteca, i un lloc on hi ha molts aparcament en paral·lel. En els cinc primers indica que es pot fer nit, mentre que en els altres, pel contrari, hi diu que no es pot fer nit. Una mica estrany? Si! Però almenys quan hem arribat quedaven 4 dels cinc llocs destinats a poder dormir una nit, així que… Nostre!

Ara, a escriure una mica i a fer un bon soparet!!

Informació pràctica:

– Ruta: 153km All Day Bay – Oamaru – Moeraki Boulders – Shag Point – Dunedin – Macandrew Bay

– El i-site de Dunedin està en ple centre, i tots els llocs per aparcar de la zona són de pagament.

– A Oamaru teniu una biblioteca amb wifi gratuïta que es detecta des de fora

– A Shag Point podeu veure foques, i també cormorans i segons sembla al capvespre i al matí a primera hora es poden veure pingüins d’ulls grocs

– A la peninsula d’Otago si aneu en un vehicle que no té lavabo es pot dormir a Macandrew Bay, ara, només permeten 5 vehicles, així que si hi aneu tard…