Viatge a Ítaca

Dia 354: Moeraki, “caniques” al mig del mar

6 comentaris

28 de maig

Ens despertem amb els primers rajos de llum (que al ser hivern ens deixa dormir bastant), i al sortir de la furgo… Ohhhh que maco!! La sortida del sol sobre el mar, i és que sembla que hem dormit just al costat de la platja!!

AllDayBay

AllDayBay2

Esmorzaret… I en marxa! Decidim tornar cap a Oamaru, ja que ahir de passada ens va semblar que tenia força encant.

Aparquem la furgo i comencem a passejar. Oamaru és un poble del segle XIX, i en la part històrica conserva gran part dels edificis de llavors, adaptats el seu ús a funcions modernes, pel que realment el passeig és un plaer.

Oamaru

Oamaru2

Oamaru3

A part, la zona tocant al port gairebé totes les cases antigues tenen bars o cafès, o botigues d’artesans, o fins i tot hi ha una un destil·leria de whisky, on sembla ser que s’hi poden fer tastos. Ara, no sabem si s’ha de pagar o no, perquè hi passem massa aviat, i encara no és obert.

Oamaru4

Oamaru5

Oamaru6

Oamaru7

També hem estat passejant per el carrer principal on hi ha el i-site que es troba en un dels edificis històrics, el antic banc de la ciutat. Per aquí bastants cafès posats amb encant, on no ens importaria parar-hi i fer-ne un, però amb el que hem fet a la furgo a l’hora d’esmorzar, crec que ja en tenim prou 😉

Oamaru8

Oamaru9

Abans de marxar de Oamaru, fem una parada a on vam anar ahir al vespre, tocant on hi han els pingüins blaus, per poder veure amb llum de dia quins eren els ocells que ahir omplien la zona. Ara no n’hi tants, però el veiem més clarament. Semblen uns cormorans però de color gris, no ho tenim clar. Lectors, alguna idea??

Oamaru10

I el camí avui, ens porta cap al sud, tot i que no sabem on arribarem, de moment anem fent carretera aturant-nos en el camí allà on ens sembla que hi ha alguna cosa bonica a veure. De vegades no en trobes masses i el camí es fa ràpid, però d’altres vegades, el camí et porta a alguns llocs on t’hi estàs més estona de la que pensaves.

Per la costa, ens trobem a les Moeraki Boulders, unes pedres al mig d’una platja que són com caniques, però la formació no és com les Devil Marbles d’Austràlia. En aquest cas, sembla que a partir d’una petita roqueta o algun altre material, es va envoltant de sorra calcària sota el mar, i quan ja és gran surt a la superfície.

Moeraki

Moeraki3

Ara, ja sabeu com ens agraden aquests llocs oi? Així que repertori fotogràfic:

– Sense ningú

Moeraki2

Moeraki5

Moeraki6

– Asseguda en una d’elles

Moeraki4

– Saltant per sobre d’elles

Moeraki7

– O… Sortint d’una d’elles com si fos d’un ou!!

Moeraki8

A l’aparcament hem decidit dinar, i avui hem dit, en comptes d’entrepans ens farem unes truites i bacon, però… Al encendre el foc no acaba d’anar bé, segurament perquè al fer la verdura ahir es va vessar aigua, i potser s’ha colat una mica… Resultat, hem aconseguit fer només una truita i una mica de bacon, després de moltíssimaaaa estona. Hem netejat be, i provat diverses coses, i al final sembla que va una miqueta millor, però no del tot bé 😦 a veure que fem…

Moeraki10

Menys de 20 quilòmetres més enllà, es troba Shag Point, una zona entrada cap al mar, on hi han unes casetes petites que ens han agradat força, i on al final hi pots veure animals que ens agraden a nosaltres, foques en un lloc, i pingüins en un altre.

ShagPoint

ShagPoint2

Els pingüins evidentment per l’hora no n’hem vist, i creiem que potser no és un dels millors llocs on veure’ls ja que queda molt lluny de la platja.

Ara, de foques si que n’hem vist, acomodades a les roques tot prenent el sol, o la pluja. Avui n’hi havia algunes, tot i que no moltes, o és que potser a Kaikoura n’hi havia moltíssimes i clar al comparar…. Doncs aquí ens han semblat poquetes, però igual de mones que les que ja havíem vist.

ShagPoint3

ShagPoint4

Hem hagut de marxar a corre cuita perquè ens ha començat a ploure, i no volíem mullar-nos massa.

Entre la pluja i que no hi estàvem massa lluny, hem arribat a Dunedin, quina ciutat més gran… Homee potser no tant, però clar venint d’on venim, una ciutat amb molts semàfors i molts cotxes ens sembla enorme, i en el primer moment ens atabala una mica.

Hem aconseguit arribar a la i-site, però al estar al centre mateix, tots els llocs on es pot aparcar propers eren de pagament, així que finalment el Mario s’ha quedat al cotxe, i jo he anat a demanar algunes informacions. Per una banda he aconseguit informació molt positiva (podrem dormir gratis), i altra no tant il·lusionant, perquè segons en diuen a la península d’Otago, a on ens dirigim, poder veure animals significa haver de pagar.

Segons ens ha dit la senyora del i-site a Macandrew Bay a la Península d’Otago (a tocar de Dunedin) es pot fer nit de manera gratuïta si no ets un self contained, és a dir, que no tens lavabo a dins. El que ho porten tot incorporat poden dormir a més zones. Ara si, al lloc que ens ha indicat només ho poden fer 5 cotxes o campervans. Per tant, cap allà que hem anat, no sigui cas que ens quedem sense lloc.

La carretera de la costa que et porta a la península d’Otago és d’aquelles que no t’ho fan veure massa clar, ja que la banda esquerra (per la que circulem) va tocant gairebé a l’aigua, un cop de volant… I…. Glup glup…

PeninsulaOtago

Finalment arribem a Macandrew bay, i després d’un parell de parar en un parell de llocs on posa explícitament No Camping, arribem a tocar de la biblioteca, i un lloc on hi ha molts aparcament en paral·lel. En els cinc primers indica que es pot fer nit, mentre que en els altres, pel contrari, hi diu que no es pot fer nit. Una mica estrany? Si! Però almenys quan hem arribat quedaven 4 dels cinc llocs destinats a poder dormir una nit, així que… Nostre!

PeninsulaOtago2

Ara, a escriure una mica i a fer un bon soparet!!

Informació pràctica:

– Ruta: 153km All Day Bay – Oamaru – Moeraki Boulders – Shag Point – Dunedin – Macandrew Bay

– El i-site de Dunedin està en ple centre, i tots els llocs per aparcar de la zona són de pagament.

– A Oamaru teniu una biblioteca amb wifi gratuïta que es detecta des de fora

– A Shag Point podeu veure foques, i també cormorans i segons sembla al capvespre i al matí a primera hora es poden veure pingüins d’ulls grocs

– A la peninsula d’Otago si aneu en un vehicle que no té lavabo es pot dormir a Macandrew Bay, ara, només permeten 5 vehicles, així que si hi aneu tard…

Anuncis

6 thoughts on “Dia 354: Moeraki, “caniques” al mig del mar

  1. Coses ben curioses aquestes caniques, i que de lluny semblant tortugas .Mols petons, Albert, (Avi ).

  2. Doncs sí, ben estranyes aquestes pedrotes de Moeraki. L’amiga wiki ho explica com es van formar, al fons del mar, sediments calcaris etc, però no és fàcil d’entendre: http://en.wikipedia.org/wiki/Moeraki_Boulders
    Els ocells del moll potser són corbs marins, encara que també hi ha gavines, és clar. I els pingüins no es deixen veure, vaja !

    • Si que és curiós com es formen, i tot i que allà hi ha zones on ho expliquen, en algun lloc havia llegit que no estava tant clar com s’havien format… 🙂

      Quant tornem haurem de fer algun mural amb tots el ocells, com quan estudiavem a EGB…Potser l’Alba ens haurà d’ajudar

  3. Hola, tot i que no hi entengui gaire m’ha semblat que aquests ocells tenien una retirada a uns corbs marins de Calella de Palafrugell o del passeig de ronda de Sant Feliu. Les bolotes m’han encantat! Ben curioses!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s