30 de maig

El sol ens acompanya quan sortim del càmping. Sempre ve de gust, però més quan el dia abans has tingut pluja pels quatre costats. Tornem cap a on vam estar ahir a la tarda, però aquesta vegada deixem els pingüins de banda que ja és massa tard i estaran fent feina a mar obert, i busquem el litoral en la seva vessant més espectacular.

Un far al final d’un camí a mà dreta, a l’esquerra un esvoranc i al fons aigua. Mar que furiós trenca contra les roques, fent saltar espurnes blanques a tort i dret. Nosaltres seguim el camí fins al final contemplant l’espectacle des de les alçades.

Quan la terra diu prou, hi ha una barana, sort que hi és perquè potser algú embadalit amb la vista cap a l’horitzó, igual feia una llarga caiguda entre roques per anar a remullar-se. Des d’aquest indret, anomenat Nugget point, hi tens el mirador cap a les roques que sobresurten del mar.

El vent és fort, però amb el solet que t’escalfa s’hi està d’allò més be per passar una estona contemplant el paisatge, i fent alguna que altre fotografia.

Decidim marxar, retornant un trosset del camí fet per arribar a aquest punt, i després un desviament per agafar la carretera que ens seguirà portant a descobrir els Catlins. L’objectiu ara és descobrir fauna. Posem el punt de mira en un parell de platges on sembla que hi ha lleons marins, i com d’aquests no n’hem vist, ens fa il·lusió trobar-ne.

A la primera d’elles, de nom Surat Bay, conversem amb un home que ens explica que habitualment n’hi ha per aquí. Nosaltres tot i seguir la platja d’anada i tornada una bona estona, només obtenim el botí fotogràfic de l’ocell sense cap.

O això pensàvem nosaltres fins que ens hem apropat, i ha despertat de la seva migdiada. S’ha sorprès al veure’ns tant a prop, i caminant de manera maldestre, com acabat de despertar, s’allunya de la presència desconeguda que li ha vingut a espatllar el seu moment de pau.

Per sort, en la nostra conversa l’home, també ens ha dit que a una badia d’aquelles que amb el nom ja fan por d’apropar-s’hi, potser també podríem trobar els lleons marins. I dit i fet, anem cap a una badia de nom Cannibal Bay, on habiten lleons, que encara que siguin marins, la conjunció entre un i altre… Això si, si algú se’ns vol menjar potser ara només troba ossos… ☺

La furgoneta aparcada, i els ulls ben oberts mentre ens endinsem a la platja. Cap actitud hostil de procedència humana ☺, així que tranquils revisem les petjades de la sorra. Unes que semblen d’un animal gros, amb cua, i que surt de l’aigua ens criden l’atenció. Digueu-nos observadors, però això serà el que busquem, així que seguint-les arribem a uns matolls ja fora de la sorra de la platja, a sobre una petita elevació. Quan hi pugem notem una forta olor a peix, i amb la cura que mereix la situació ja que no sabem massa be que esperar, poc a poc ens anem apropant al focus de la ferum. I de sobte, allà com si tal cosa una lleona marina estirada.

Obre un ull i ens mira, com dient no us apropeu més que us veig. No es preocupi senyora lleona que d’aquí no passem. No li vindria de gust aixecar-se i posar per a quatre o cinc fotografies? – diem. Doncs no, respon ella, que m’he afartat de peix i ara no em puc ni moure, així que si en voleu fer alguna haurà de ser en aquesta posició.

I dit i fet, alguna que altre fotografia, i resseguim la platja buscant més petjades que ens portin cap a alguna altre. Un en trobem, un rastre que segueix un camí fins a perdre’s en un lloc similar ple de plantes i vegetació. Allà l’olor també és forta, però aquí no està tant clar el camí, i vist que es confonen amb el paisatge, decidim declinar la oferta a entrar a casa seva, no sigui que pugem, i la trepitgem sense voler. I pel que diuen la mossegada que ja de per si deu fer mal, porta uns gèrmens que provoquen infecció en un tres i no res, i no tenim ganes d’estrenar l’assegurança viatgera en un dia com avui. ☺

Potser no és gaire cosa, però a nosaltres se’ns contenta amb poquet. I feliços però esperant en alguna altre ocasió poder-ne veure alguna més, tornem a la carretera. Per aquesta zona hi ha uns quants salts d’aigua, que ajudats per la pluja d’ahir poden ser espectaculars. Se’ns fa tard, però com a mínim en volem visitar un. Ens decidim per les Purakaunui Falls, i després d’un petit passeig per dins del bosc força bonic, arribem al mirador.

Allà l’aigua baixa amb força, i tot i que no és massa gran el salt d’aigua, el so, i l’estètica del panorama, entre bosc i aigua són realment elements per recomanar parar una estona el cotxe, i fer el camí que t’hi porta.

I l’hora dels pingüins arriba, i nosaltres amb ella ens apropem a Curio Bay. Un lloc conegut perquè diuen que hi ha un bosc petrificat. Just abans d’arribar-hi, al poble de Waikawa ens donen la bona noticia del dia, i és que al costat dels lavabos de la població, un cartell que anuncia que pots aparcar el teu vehicle i dormir de franc. Així que sabent on dormirem avui, i més tranquils ara que s’està fent fosc, ens apropem al punt on poder veure els pingüins.

Aquí no hi ha zona d’observació senyalitzada, si no que pots baixar a la platja i passejant entre les restes del bosc petrificat fa milions d’anys, apropar-t’hi si veus un pingüí, però deixar entre ell i tu una distància prudencial de com a mínim deu metres. I amb això tenim sort, no hem d’esperar, ja que quan baixem veiem una parella fent fotos com a bojos, així que ens apropem i allà el tenim, un pingüí d’ulls grocs molt i molt a prop.

L’altre parella marxa, i poc a poc el pingüí es va apropant a nosaltres. Nosaltres ens allunyem per deixar la distància que toca, però ell que segueix apropant-se. Al final, i després d’aquest joc de persecució sembla que se’n va cap al seu niu, i que just es trobava darrere de nosaltres. Ara si, nosaltres encantats, i ell més, que se’n va a descansar. Esperem una estoneta a veure si algun altre torna a casa, però no hi ha sort, i ja no es veu res, haurem de fer un pensament. Però com aquest lloc és fantàstic, demà haurem de matinar a veure si hi ha sort i podem veure els pingüins com marxen cap a la feina….

Informació pràctica:

– Ruta: 158km Kaka Point – Nugget Point – Surat Bay – Cannibal Bay – Purakaunui Falls – Curio Bay – Waikawa

– Les vistes des de Nugget Point són impressionants, segons sembla a vegades es poden veure foques i lleons marins, nosaltres no n’hem vist

– A Surat Bay sembla que és força fàcil veure lleons marins tot i que nosaltres no els hem vist tampoc

– A Cannibal Bay es poden veure també lleons marins, nosaltres hem vist una lleona i hem vist que no només es posen a la platja, sinó que també es posen a les dunes altes amb herba, així que potser a Surat Bay si que n’hi havia alguna més que no hem sabut veure

– A Curio Bay es poden veure pingüins grocs, pots baixar fins a la platja i veure’ls de força aprop, ara, t’hi has de mantenir a uns 10 metres de distància

– A Waikawa es pot fer free camping al costat dels lavabos que hi ha al entrar a la població, ho autoritzen expressament.