Viatge a Ítaca

Dia 357: Emocionats amb la fauna dels Catlins

6 comentaris

31 de maig

Un gran dia el d’avui. Seguiu llegint que avui hi ha moltes coses per explicar. Fauna quasi a tocar, cervesa artesana a dojo, llegendes maoris, i vent molt de vent, que al apropar-nos al punt més proper al pol sud, quasi decideix estalviar-nos pagar el trajecte, i ens porta cap allà quasi sense voler-ho.

Ahir ja vam veure que de pingüins n’hi ha a Curio Bay, així que avui matinem més que ells, i quan el camí es comença a il·luminar amb els primers rajos de sol, ens plantem a les portes del bosc petrificat. No sabem si és massa aviat, o si ja és tard, però no tenim massa temps per pensar-hi, ja que l’Eva veu una figura on distingeix el blanc i el negre, i que es mou de manera gens coordinada. Això o és un pingüí, o algun amb vestit de gala que s’ha passat amb les copes durant la nit.

CurioBay

CurioBay2

Ens apropem una mica, i per la nostre joia es tracta de l’ocell ☺. Aquest sembla tacat de sang, i imaginem que es deu a les restes de peix pescat i que ha acabat devorant per la nit, al niu, amb la canalla. Ells al contrari que nosaltres, la dutxa per treure la quisca la solen fer de dia mentre treballen a mar obert… ☺

CurioBay3

La marea està baixa, i ha de caminar una bona estona per arribar al nivell de l’aigua fent petits saltets per travessar les roques que li impedeixen el pas. Són molt divertits de veure caminar, i sobretot quan ho pots fer des d’una distància propera que et permet no perdre detall.

I quan arriba al llindar de l’aigua, un saltiró final i ja està intentant passar la barrera d’onades que venen en direcció contraria i l’empenyen cap a les roques. Les algues tampoc ajuden, i és que aquí n’hi ha un tipus que és realment enorme, i que omple gran part del litoral. Adéu senyor pingüí, fins la propera.

CurioBay4

CurioBay5

Esperem una estona més a veure si en surt algun més, però no tenim sort. No sabem si ja han sortit, o és que avui s’han agafat festa de pescar. I esperant passem l’estona, mentre contemplem amb llum de dia les restes d’aquest bosc petrificat.

CurioBay6

CurioBay7

Un lloc impressionant per venir a visitar en aquest punt, realment val molt la pena. A més, al fons pots contemplar algun dels típics paisatges neozelandesos on en els prats verds que el sol comença a escalfar, hi pasturen infinitat d’ovelles. Aquí, a més afegeixes el mar, així que ja us podeu imaginar que la foto és impressionant…

CurioBay8

CurioBay9

Deixem els pingüins, i anem a cremar l’últim cartutx amb els lleons marins. Ens apropem a Puropose Bay, on en una zona de platja n’hi pots veure… però nosaltres ni rastre… això si, hem patit un atac d’unes gavines assassines, quan imaginem que hem entrat a la seva zona de nius. No ho sabem, però ens hem hagut de posar a cobert a corre-cuita. ☺

Nosaltres que som persistents, anem cap a un litoral molt obert, molt a prop d’un far, de nom Waipapa, on potser n’hi pots trobar algun… ho intentem i cap allà que anem. Ensumem que anem en la direcció correcte, quan a l’aparcament mentre deixem el vehicle veiem al costat una furgoneta d’aquestes de tour organitzat. Quan veiem passar un noi corrents que s’havia deixat la càmera i torna cap al far ens il·lusionem, i ho confirmem quan després de passar per la platja ens apropem on hi ha quatre o cinc persones esvalotades. Al costat, un parell de lleons marins que es mouen de manera activa. Un mascle dels que poden fer més de tres-cents quilos, i una femella que sembla molt jove.

WaipapaPoint7

WaipapaPoint6

Ell la persegueix, i ella persegueix a un dels turistes que corre cap enrere emportant-se un bon ensurt. Ella s’allunya, i el gran mascle intenta apropar-s’hi. És un espectacle veure l’esforç que ha de fer per moure tot aquest pes en una pendent ascendent. Finalment es rendeix i es deixa caure sobre la sorra tot esbufegant. Ella puja un petit turó, i sembla que té ganes de jugar, perquè des que arriba no para de molestar a un altre lleona que es trobava tranquil·lament descansant.

WaipapaPoint5

WaipapaPoint4

WaipapaPoint3

WaipapaPoint2

WaipapaPoint12

Passem l’estona sota el far contemplant l’escena, mentre un vent que comença a gelar es va fent notar a poc a poc. Un altre lleona decideix que ja en té prou de descansar, i decideix anar cap a l’aigua. Esperem que no busqui en el pingüí que hem vist aquest matí, el sopar per aquesta nit…

WaipapaPoint

WaipapaPoint8

WaipapaPoint10

WaipapaPoint11

I amb la col·lecció de fauna més completa, tornem cap a la furgoneta on fem un entrepà ràpid, que encara ens queda feina per fer. Tot i que hi ha alguna controvèrsia en algun dels blocs que hem llegit, ens fa gràcia apropar-nos al punt d’aquest país, que sembla es troba més proper a l’Antàrtida. L’anomenen Slope Point, i només arribar-hi ja comencem a intuir el vent que hi fa quan la furgoneta trontolla tota, i per la finestra podem observar els arbres que l’han de suportar, com han hagut d’adaptar la seva forma.

SlopePoint4

Un camí rodejant un tancat de porugues ovelles, i arribem allà on algú segur es devia inspirar per escriure “Allò que el vent s’endugué”. Perquè realment si hi ha un lloc que hem temut sortir volant, ha sigut aquí. Amb passos ferms i mirant on trepitgem caminem cap al punt indicat. No gosem arriscar apropant-nos cap als penya-segats, no sigui que d’un cop de vent al pol Sud i tinguin dos pingüins viatgers més…

Catlins2

SlopePoint3

SlopePoint2

Però, ara que ho pensem, i amb aquest fred polar… i si el fort vent ens ho pregunta, potser no ens importaria apropar-nos més a les càlides temperatures de l’equador, que ben mirat només està a uns tres-cents cinquanta quilometres més que cap a l’altre direcció.

SlopePoint

I amb tot això passat, deixem els Catlins per entrar a la ciutat d’Invercarhill. Una petita gran ciutat, per el que hem anat trobant fins ara, i en ella fem una visita al centre d’informació turística, on ens diuen que no hi ha zones gratuïtes properes on fer nit. Que hi farem, però com a contrapartida visitem a la ciutat una fantàstica cerveseria artesana que hi ha en un dels seus carrers. El nom és Invercarhill Brewery, i tot i que el nom no és massa original, la forma de deixat tastar la cervesa si que ho és.

No s’ha de pagar pel tast, i a més la tastes directament de sortidors (posant el got a sota ☺) disposats en una paret. També hi fan sidra que està força bona, i tenen una opció que ens ha semblat força interessant, i és que venen ampolles de plàstic de diferents mides a reomplir tantes vegades com vulguis, fent que cada vegada només paguis pel contingut, a més de no generar més residus cada vegada que obres i acabes una petita ampolla de vidre.

InvercarhillBrewery

InvercarhillBrewery2

I amb un pack de cerveses sota el braç ens encaminem cap a Bluff, una petita població pesquera on segons sembla la seva especialitat arreu reconeguda són les ostres. De fet, fa poc és va fer el festival de les ostres de Bluff que per pocs dies no vam poder visitar. Llàstima… ☹

M’encanten les ostres i el marisc en general, i potser esperava paradetes d’aquests per tota arreu. Per això potser he sortit una mica decebut del poble, tot i que hem visitat el Stirling Point, des d’on tens informació quilomètrica cap a ciutats d’arreu del món.

StirlingPoint2

StirlingPoint3

StirlingPoint4

A més aquí, hi ha una escultura que escenifica una llegenda maorí. Es tracta d’una part d’una cadena, i la llegenda diu que la illa sud del país és una barca, i que aquesta cadena la lliga amb la del nord, on també hi la mateixa escultura de manera que uneix les dues illes, que abans juntes ara no ens podran separar per la cadena.

StirlingPoint

I entre decepcions per la falta d’oferta de marisc, i la joia per el dia viscut tornem cap a Invercarhill que necessitem descansar que el dia ha sigut llarg. És fosc, i no tenim massa opcions que ens convencin on fer nit, així que avui traurem la cartera a passejar, i pagarem per fer nit en un càmping.

I ja aposentats en la nostre petita parcel·la, en uns dels càmpings més bufons i acollidors dels que hem estat, farem una cervesa artesana a la salut de la fauna d’aquestes terres, que durant molts i molts anys es pugui seguir contemplant en llibertat…i de franc…. ☺

I ja que hem comprat més d’una de cervesa, amb la segona desitjar que no calgui el vent per portar-nos a la anhelada Antàrtida. Que és un lloc que a l’Eva li fa molta il·lusió de visitar des de fa molt de temps, i que jo m’ofereixo a portar-li la maleta. Ara… només falta un estimat capitalista entre els lectors del blog que posi els calerons… Algú s’apunta??

InvercarhillBrewery3

Informació pràctica:

– Ruta: 171km Waiakawa – Curio Bay – Purpoise Bay – Slope Point – Waipapa Point – Invercargill – Bluff – Invercargill

Catlins

– Per arribar al Slope Point, des d’on deixes el cotxe, has de caminar seguint el cercat metàl·lic. Són uns 15 minuts. Sembla que fa molt de vent normalment si mireu els arbres, però al arribar la punta és impressionant.

– Sembla que a Purpoise Bay es poden veure lleons marins, però nosaltres ni rastre

– A Waipapa Point hi han lleons marins a la platja del costat del far, si no estan a la platja mireu pels petits turonets del voltant que igual estan dormint entre l’herba

– No hem trobat cap lloc per fer free camping entre Invercargill i Bluff, i el camping de Bluff era més car que els de Invercargill

– Hem dormit al camping Central City Camping Park, totalment al centre de Invercargill, el lloc amb electricitat són 35$, les zones comunes com el menjador i cuina estan molt bé, amb totes les facilitats per cuinar-te si no tens cuina pròpia. Ens ha agradat especialment. A més et donen una mica de wifi gratuïta, en total ens ha donat 2 vals per 100MB cada un i 4 de 50MB, no dona per gaire però ja és alguna cosa

Anuncis

6 thoughts on “Dia 357: Emocionats amb la fauna dels Catlins

  1. Fantàstic el relat de la fauna, sembleu bons deixebles del Rodríguez de la Fuente ! Maquíssims els paisatges i les fotos !
    Diu 4800 km al Pol Sud, però de fet la costa de l’Antàrtida està molt més a prop, uns 2500 km només !! o sigui que no us desanimeu !!
    Però per anar-hi, millor des de Tierra del Fuego, només 1000 km a l’Antàrtida. Què, anem-hi ?? Si ens esperem uns quants anys, amb el canvi climàtic, ja no hi farà tan fred per allà baix 😉

    • Gràcies!!!! No ens desaninem…però volem anar a l’Antàrtida amb fred!!!! Haurem d’estalviar una mica bastant, però és un dels viatges que no s’escapa en el futur… I ho farem des de Tierra de Fuego, que algun creuer surt cap allà, i a més es poden veure els pingüins emperador….aixxxx quines ganes!!!

  2. Fantàstic aquesta exhibició dels lleons marins i la facilitat de fotografiar-los tan a prop. Que petites son les femelles al costat dels mascles !!! Petons, Albert, (Avi).

  3. M’hi apunto jo també a l’Antàrtida! Magnífic el petit pingüí i els lleons marins!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s