1 de juny

Que bé que senta despertar-se en un camping, posant el calefactor només despertar…Ets pots dutxar, pots escalfar la llet al microones… Tot són comoditats, però… El nostre pressupost no ens permet fer-ho cada dia!! Ara, ja us dic que si poguéssim seria un dels “luxes” que ens donaríem, potser no cada dia, però potser més sovint. Però ara com ara, o ens toca la loteria, o res de res!!

Deixem Invercargill i Bluff enrere, tot i que el Mario es queda amb les ganes d’haver tastat les tant anomendes ostres de Bluff, que diuen que són de les més bones, però ahir no va veure cap lloc que no fos un restaurant ben posat, ell es pensava que hi hauria alguna mena de llocs al carrer on poder comprar-ne 😦

I tirant per la carretera comencem a fer els últims quilòmetres de costa pel sud de la illa sur. Venim rodejant-la des de Oamaru, i ara quan arribem a Tuatepere, la deixarem per anar cap a la regió dels llacs.

Tot i així, aquest últim tros és impressionant, ja que es veu la costa, el mar, prats verds, i, al fons, les muntanyes nevades. Tot i que ja hem vist aquest paisatge, no sé perquè no em deixa de sorprendre cada cop que veig muntanyes nevades al costat del mar… Així que aquestes impressionants vistes bé es valen un parell de parades per fotografiar-les.

Arribem a Tuatepere, i com necessitem anar al lavabo hi parem, i de pas aprofitem per fer-nos el dinar i descansar una miqueta.

Seguim ruta fins a Manapouri, un poblet a tocar d’un llac preciós, on si es té una mica de diners crec que val la pena fer nit a algun dels motels enfocats cara al llac, un privilegi!! Nosaltres com no “ens ho podem permitir” que diria el Nuñez del Crakovia, hem fet un petit passeig amb algunes fotos i hem marxat.

Avui torna a tocar buscar una localització del senyor dels anells. Una de les parts importants de la geografia de la terra mitjana, el riu Anduin!! Per on naveguen la companyia del anell després de deixar Lothorien, i abans de que es trenqui la mateixa.

“Pero el Anillo se había perdido. Cayó a las aguas del Río Grande, el Anduin.”

Des d’on hem pogut aparcar fins al lloc són menys de 5 minuts, i la veritat que les vistes del riu són precioses, un lloc totalment recomanable i no només pels frikis del senyor dels anells com nosaltres.

Deixem el riu Anduin enrere, i intentem buscar infructuosament una localització que teníem en una de les webs, però que en canvi no surt al llibre (igual és per això que no surt). Així que seguim camí cap a Te Anau, localitat on comença la carretera al Milford Sound, un dels únics fiords ón es pot accedir per terra.

Ens informem al I-site de l’estat de les carreteres i d’on podem dormir, i apa, a fer alguns quilòmetres de carretera.

Com gairebé arriba l’hora de que es faci fosc, parem al primer dels campings del DOC que valen 6$ per persona, i que s’han de pagar en una honesty box (saps que… De moment no ho fem i ja pagarem demà…).

Acampem en una zona enfocada directament al llac amb arbres pel mig, i podem veure una bonica posta de sol abans de començar a sopar, estona, que també aprofitem per escriure una mica.

Soparet i a dormir que demà ens espera un dia atapeït de coses a veure!!

Informació pràctica:

– Ruta: 220km Invercargill – Gemstone Beach – McCrackens Rest – Tuatapere – Manapouri – Rainbow Reach (Riu Anduin) – Te Anau – Henry Creek Campground

– Des de uns 5km abans d’arribar a Manapouri ja posa que està prohibit fer free camp, i ho segueix indicant arribant a Te Anau i en direcció a Milford Sound

– En direcció a Milford Sound hi han uns 10 campings del DOC, el primer a 23km de Te Anau i l’últim a 79km de Te Anau, tots ells valen 6$ per persona i es paguen en una honesty box.

– A Te Anau hi ha benzineres a 2,249$/l, penseu que és l’últim punt on n’hi ha, si vas fins a Milford Sound i són 120km fins allà, així que heu de tenir benzina suficient per fer 240km al menys

– A Te Anau hi ha un i-site on us informaran de l’estat de les carreteres i del temps que s’espera

– Per arribar al riu Anduin, heu de tirar per la carretera que uneix Manapouri amb Te Anau, i després de 9,3km des de Manapouri, girar a l’esquerra cap a Rainbow Reach Rd, tot i que el desviament indica Kepler Track. Al girar ja es veu Rainbow Reach. A la primera corba a l’esquerra hi ha un lloc on podeu aparcar, i després seguiu pel caminet fins arribar a un penya-segat des d’on es veu el riu. El camí és molt curt.

– Hem dormit al primer camping que és el de Henry Creek, tenen només un parell de lavabos que funcionen sense aigua, però no estan malament. A la banda esquerra del camí les parcel·les són més xules, i amb vistes al llac entre els arbres.