4 de juny

Uixxxxx quin fred que fa, vols dir que ens hem de llevar Mario? Aixxx no vull ni treure els braços de dins el sac… A veure si ja és de dia?? Mmmmm em sembla que totes les gotes de l’aire calent condensat d’ahir a la nit, s’han gelat!! Si, si, està ben gelat per dins el vidre!!

Però haurem de fer un esforç no? A més, tinc unes ganes d’anar al lavabo… M’abrigo una mica i… Aixxxx que la porta no obre… Estarà també gelada?? Doncs res, hauré de sortir per davant. ☺

Al sortir, comprovo que realment està tot molt gelat, potser no ha sigut la millor idea del món dormir aquí, però, el paisatge és realment espectacular!! Preciós! Veient això se’t passa una mica el fred i sobretot els possibles remordiments d’haver dormit aquí.

Quan torno del lavabo el Mario ja ha aconseguit obrir la porta lateral, això és que poc a poc la temperatura va pujant i el gel es va desfent. I a més el sol sembla que vol sortir!!

Doncs apa!! A esmorzar per agafar forces, i poder així viatjar a la Terra Mitjana! Avui, excepcionalment, ens escalfem la llet, per entrar una mica en calor per una banda, i per que s’escalfi la furgo per dins per una altra.

Amb la panxa plena i el cos calent, anem a fer el que havíem vingut a fer als Mavora Lakes, veure localitzacions del senyor dels anells.

Just on hem dormit, al North Mavora Lake n’hi ha dues indicades al llibre de localitzacions, i es que som a Amon Hen, el lloc on para la companyia de l’anell després de navegar pel riu Anduin, i ser perseguits pels Orcs i Urukhais.

La primera de les localitzacions és en una de les platgetes que es formen al llac, com que és difícil reconèixer-la exactament, hem recorregut gairebé tot el llac, però hem arribat a la conclusió que era alguna de les tocant a on hem dormit.

Aquí, desembarca tota la companyia, i també és aquí on el Frodo decideix marxar ell sol amb la barca, veient la influència que té l’anell sobre els seus acompanyants, els humans sobretot. I just quan comença a marxar, el Sam no el vol deixar sol, i gairebé s’ofega al riu Anduin o millor dit, al Mavora Lake. Sembla que el pobre actor gairebé mor congelat!, d’una vegada i un altre de repetir l’escena!

“Aragorn los llevó hacia el brazo derecho del río. Aquí, en la ladera del oeste, a la sombra del Tol Brandir, había un prado verde que descendía hacia el agua desde los pies del Amon Hen. Detrás se elevaban las primeras estribaciones de la colina, sembradas de árboles, y otros árboles se alejaban hacia el oeste siguiendo la orilla curva del lago. Un pequeño manantial subía y caía alimentando la hierba.”

“Dio media vuelta y bajó a saltos el sendero. Cayó y se lastimó las rodillas. Se incorporó y siguió corriendo. Llegó así al borde del prado de Parth Galen, junto a la orilla, donde habían sacado las barcas del agua. No había nadie allí. De los bosques de atrás parecían venir unos gritos, pero no les prestó atención. Se quedó mirando un momento, inmóvil, boquiabierto. Una embarcación se deslizaba sola cuesta abajo. Dando un grito, Sam corrió por la hierba. La barca entró en el agua.

-¡Ya voy, señor Frodo! ¡Ya voy! -gritó Sam.

Se tiró desde la orilla con las manos tendidas hacia la barca que partía. Dando un grito y con un chapoteo cayó de cabeza a una yarda de la borda en el agua profunda y rápida. Se hundió gorgoteando; el río se cerró sobre la cabeza rizada de Sam.”

Gairebé al costat, però a la zona del bosc, i tot just tocant a on està la furgo, es troba la segona de les localitzacions, també és Amon Hen, però aquest cop és la part del bosc, allà on el Frodo està amagat darrera un arbre i el Merry i el Pipin distreuen els urukhais per a que el Frodo pugui escapar. I tot i que el Boromir intenta salvar-los, els urukhais els apressen i se’ls enduen.

“Lentamente la memoria se fue aclarando en la cabeza dolorida de Pippin y salió de las sombras del sueño. Por supuesto: él y Merry habían huido a los bosques. ¿Qué les había ocurrido? ¿Por qué habían escapado así sin ocuparse del viejo Trancos? Habían corrido lejos, dando gritos; no alcanzaba a recordar ni la distancia ni el tiempo; y de pronto habían tropezado con un grupo de orcos: estaban de pie, escuchando y al parecer no habían visto a Merry y Pippin hasta que casi los tuvieron encima. Se pusieron a aullar entonces y docenas de otras bestias salieron de entre los árboles. Merry y él habían echado mano a las espadas, pero los orcos no querían luchar y sólo intentaron apoderarse de ellos, aun cuando Merry ya había cortado muchos brazos y manos. Buen viejo Merry.

En seguida llegó Boromir, saltando entre los árboles. Los obligó a combatir. Mató a muchos y el resto escapó. Pero aún no se habían alejado en el camino de vuelta cuando un centenar de orcos los atacó otra vez. Algunos eran muy corpulentos y lanzaban lluvias de flechas, siempre contra Boromir. Boromir tocó el gran cuerno, hasta que los sonidos estremecieron el bosque, pero cuando no llegó otra respuesta que los ecos, los orcos atacaron con más fiereza. Pippin no recordaba mucho más. La última imagen era la figura de Boromir apoyada contra un árbol, quitándose una flecha; luego la oscuridad cayó de súbito.”

Un cop vistes les dues localitzacions, ens hem fet un te a la furgo, i de pas tot posant la pel·lícula hem pogut comprovar que efectivament havíem estat en els dos llocs que surten. Si, si, tal qual!!

Som frikies si, però quan veus a la pantalla el lloc on acabes d’estar, doncs no sé, fa molta il·lusió!!

Finalment després de tocar una mica el sol, la furgo s’ha descongelat, i hem pogut posar-nos en marxa.

Però no per un trajecte massa llarg, ja que al South Mavora Lake, tot just al principi del camí, hi ha una altra de les localitzacions.

Aquest cop és just on desemboca el riu al llac, i a la pel.lícula és on el riu Silverlode que ve de Lothorien, s’ajunta amb el riu Anduin.

“De pie sobre la hierba verde, en la punta misma de la Lengua, la figura de la Dama Galadriel se erguía solitaria y silenciosa. Cuando pasaron ante ella los viajeros se volvieron y miraron cómo iba alejándose lentamente sobre las aguas. Pues así les parecía: Lórien se deslizaba hacia atrás como una nave brillante que tenía como mástiles unos árboles encantados; se alejaba navegando hacia costas olvidadas, mientras que ellos se quedaban allí, descorazonados, a orillas de un mundo deshojado y gris.

Miraban aún cuando el Cauce de Plata desapareció en las aguas del Río Grande, y las embarcaciones viraron y fueron hacia el sur. La forma blanca de la Dama fue pronto distante y pequeña. Brillaba como el cristal de una ventana a la luz del sol poniente en una lejana colina, o como un lago remoto visto desde una cima montañosa: un cristal caído en el regazo de la tierra. En seguida le pareció a Frodo que ella alzaba los brazos en un último adiós, y el viento que venía siguiéndolos les trajo desde lejos pero con una penetrante claridad, la voz de la Dama, que cantaba. Pero ahora ella cantaba en la antigua lengua de los Elfos de Más Allá del Mar y Frodo no entendía las palabras; bella era la música, pero no le traía ningún consuelo”

Finalment, tot just deixant els Mavora Lakes, hi ha un turonet a la dreta de la carretera on van filmar l’entrada de Fangorn. Allà on l’Aragorn, el Gimli i el Legolas troben la muntanya de urukhais morts que han deixat els rohirrin, i es pensen que allà hi son també el Merry i el Pipin, però en seguida l’Aragorn troba un rastre que els endinsa al bosc de Fangorn.

Per poder-hi accedir s’ha de saltar una tanca i pujar el turonet, però realment, és ben bé l’escena de la pel·lícula!

“Unas nubes grises y bajas vinieron de la Meseta. Una niebla amortajó el sol. Las laderas arboladas de Fangorn se elevaron, oscureciéndose a medida que el sol descendía. No vieron signos de ninguna huella a la derecha O a la izquierda, pero de vez en cuando encontraban el cadáver de un orco, que había caído en plena carrera y que ahora yacía con unas flechas de penacho gris clavadas en la espalda o la garganta.

Al fin, cuando el sol declinaba, llegaron a los lindes del bosque y en un claro que se abría entre los primeros árboles encontraron los restos de una gran hoguera: las cenizas estaban todavía calientes y humeaban. Al lado había una gran pila de cascos y cotas de malla, escudos hendidos y espadas rotas, arcos y dardos y otros instrumentos de guerra y sobre la pila una gran cabeza empalada: la insignia blanca podía verse aún en el casco destrozado. Más allá, no lejos del río, que fluía saliendo del bosque, había un montículo. Lo habían levantado recientemente: la tierra desnuda estaba recubierto de terrones con hierba y alrededor habían clavado quince lanzas.”

Unes quantes fotos i de pas imaginant que estem a punt d’entrar al misteriós bosc de Fangorn, i fet això, ja marxem de la zona.

Ens tornem a creuar amb pastors amb quatre per quatre (aquí a tot arreu són súper moderns, o 4×4 o quads) i segur que deuen pensar que d’on venen aquests bojos, però… Que hi farem!! Som així… També us dic que encara que no sigueu frikis del senyor dels anells, els Mavora Lakes valen molt la pena, el lloc és preciós i gairebé valdria la pena passar-hi més d’un dia allà acampats si el temps acompanya.

Un cop a la carretera parem a Mossburn a menjar alguna coseta, i posar una mica de benzina, però no omplim perquè pensem que a Queenstown sortirà més econòmic.

I en poca estona arribem a la ribera del llac Wakatipu, el mateix llac que resseguint-lo ens portarà a Queenstown.

La veritat és que tot i que ja portem temps ens aquest país, seguim al·lucinant amb els seus paisatges, i aquest llac també ens ofereix imatges de postal, conduint per la carretera que el voreja.

La carretera de corbes i imatges precioses, ens ha portat fins a Queenstown, on hem buscat un lloc on no haguéssim de pagar per aparcar. Després localitzar una wifi per veure com havíem quedat amb els Voltant pel Món (una parella que tenim moltes ganes de conèixer en persona), i just davant del i-site hem trobat una botiga que tenia wifi durant trenta minuts, perfecte!! Entrar al facebook i bingo!!!! a les 4 l’Èlia surt de treballar i només falta mitja hora.

Passem pel lloc indicat, i siii està allà. Un “Hola” rapid i tornem en mitja horeta quan plegui.

Ara ja si, a les quatre la passem a buscar, i mentre ens anem posant al dia passegem per Queenstown, una ciutat molt turística que en primer moment ens ha recordat molt a Andorra, però amb un llac que li dona molt d’encant.

Passem a veure el Joan per la seva feina, i quedem amb ell a un centre comercial on seguim xerrant amb l’Èlia fins que arriba.

I que farem per sopar?? Doncs una hamburguesa de la Fergburguer, el lloc més famós de Queenstown, on només tanquen una hora al dia, si, si, una hora.

Però en comptes de menjar-la allà, ens l’enduem per menjar-la a casa l’Èlia i el Joan, on ens hi quedarem un parell de nits en principi.

I com sempre passa quan et trobes amb viatgers, se’t fa tard xerrant, xerrant i explicant aventures, i avui… Dormirem en un sofà ben calentons, deixant de moment la nostra furgo aparcada.

Informació pràctica:

– Ruta: 170km North Mavora Lake – South Mavora Lake – Queenstown

– A Queenstown, just davant del i-site hi ha una botiga que té wifi gratuïta durant 30 minuts

– Hem posat gasolina a Mossburn a 2,209$/l més barata que a Te Anau i pensàvem que més cara que a Queenstown i per això no hem omplert, però ens hem equivocat ja que a Queenstown està a 2,249$/l.