6 de juny

Un dia ple d’imatges de postal, un comú denominador en qualsevol viatge per aquest país dels mil racons panoràmics. I és que a Queenstown, a més d’estar els voltantpelmon.com, i de que es pot fer qualsevol esport d’aventura, també tens a tocar uns quants poblets d’aquells rodejats de natura on segurament s’inspiren aquells que fan les fotografies de les postals del país, i on també ho va fer el Peter Jackson, ja que també hi pots trobar unes quantes localitzacions de la pel·lícula.

El Joan sortia per la porta ben aviat sense fer gens de soroll, però el nostre sentit aràcnid ens alertava, i obríem només un ull per veure’l com desapareixia tancant la porta. L’ull obert es tancava, i seguíem dormint una estona fins que el despertador sonava més d’una vegada.

Un esmorzar com cal, que els tres integrants de l’expedició necessitem energia, i amb la calma de quan s’està a gust en un lloc ens anem preparant per sortir. Les previsions meteorològiques preveien pluja, i el dia s’ha aixecat lleganyós però sense ni gota d’aigua. A la furgoneta, i camí al Paradise, per una carretera que l’Èlia ens descriu com a impressionant, però que els núvols i la boira baixa no ens deixen gaudir com cal.

La primera aturada és al poble de Glenorchy, des d’on avui només intuïm unes muntanyes precioses sobre el llac. Al costat de la caseta de fusta, on hi pots trobar alguna informació de la zona, hi pots trobar una passarel·la de fusta per on aquestes dos aspirants a models, passegen mentre el fotògraf esprem la càmera al màxim… ☺

El núvol baix, o boira alta, els arbres despullats i la tranquil·litat que et desborda, et poden fer passar una bona estona per aquest raconet. La resta del poble no hi tenim massa a dir, però aquest racó és un privilegi.

El blau lluita per vèncer, i els núvols sembla que s’enretiren per deixar-lo veure. El sol, no demanem tant, li costa més, però poc a poc fa alguna actuació improvisada que ens fa concebre esperança. Ovelles a tort i dret, i vigilant del possible perill que puguin comportar, arribem al petit, diria que minúscul poble de Paradise. Si, es tracta d’un bon nom per un poble, i és que les tres cases que el formen estan en una posició privilegiada en quan a natura es refereix.

Passem de llarg de la població, i busquem un parell de localitzacions que tant ens fan voltar. La primera d’elles està a uns quaranta quilometres de Paradise per una carretera de sorra, que després de fer uns quilometres es va transformant en estones de fang, i rierols a creuar que no acabo de veure clar de passar. Així que fem volta enrere i cap a un altre. La segona és més senzilla, i és tracta d’Isengard i el paratge on es va construir digitalment la torre de Saruman. Sobre el lloc localitzat, els efectes digitals van aconseguir de crear una escena realment impressionant.

“Me alejé a caballo al amanecer y al cabo de una larga marcha llegué a la morada de Saruman. Esta se encuentra lejos en el sur, en Isengard, donde terminan las Montañas Nubladas, no lejos de la Quebrada de Rohan. Y Boromir os dirá que se trata de un gran valle abierto entre las Montañas Nubladas y las estribaciones septentrionales de Ered Nimrais, las Montañas Blancas de su país. Pero Isengard es un círculo de rocas desnudas que rodea un valle, como un muro, y en medio de ese valle hay una torre de piedra llamada Orthanc. No fue edificada por Saruman, sino por los Hombres de Númenor, en otra época; y es muy elevada y tiene muchos secretos; sin embargo no parece ser obra de verdaderos artesanos. Para llegar a ella hay que atravesar necesariamente el círculo de Isengard y en ese círculo hay sólo una puerta.”

Iniciem el camí de retorn, de núvols i boira no n’hi ha quasi bé, i realment la carretera és per parar a cada moment i treure la càmera a passejar.

En un punt ens aturem, perquè hi molt propers quatre punts on es van rodar escenes de la pel·lícula. Les que reconeixem més clarament, són un punt des d’on el Sam, el Frodo i el Gollum veuen els anomenats “olifantes”.

“Sam respiró profundamente.
-¡Era un olifante! -dijo-. ¡De modo que los olifantes existen y yo he visto uno! ¡Qué vida! Pero nadie en la Tierra Media me lo creerá jamás. Bueno, si esto ha terminado, me echaré un sueño.”

I just al costat quan el Sam vol cuinar uns conills i en Gollum li diu si està boig.

“- ¡Guisar los conejos! -gimió Gollum, consternado-. ¡Arruinar la preciosa carne que Sméagol guardó para vosotros, el pobre Sméagol muerto de hambre! ¿Para qué? ¿Para qué, estúpido hobbit? Son jóvenes, son tiernos, son sabrosos. ¡Comedlos, comedlos! -Echó mano al conejo que tenía más cerca, ya desollado y colocado cerca del fuego.

-Vamos, vamos -dijo Sam-. Cada cual a su estilo. A ti nuestro pan se te atraganto y a mí se me atraganto el conejo crudo. Si me das un conejo, el conejo es mío ¿sabes?, y puedo cocinarle, si me da la gana. Y me da. No hace falta que me mires. Ve a cazar otro y cómelo a tu gusto… lejos de aquí y fuera de mi vista. Así tú no verás el fuego y yo no te veré a ti, y los dos seremos más felices. Cuidaré de que el fuego no eche humo, si eso te tranquiliza.”

I un altre on el Gollum està pescant un peix al rierol tot somrient.

“Sirvieron el vino, y un momento después entró Anborn, llevando a Gollum. Levantándole el capuchón, lo ayudó a ponerse en pie, permaneciendo junto a él para sostenerlo. Gollum entornó los ojos, ocultando detrás de los párpados pálidos y pesados una mirada maligna. Chorreando agua y entumecido, y con olor a pescado (todavía llevaba uno apretado en la mano), parecía la viva imagen de la miseria; los cabellos ralos le colgaban como algas fétidas sobre las órbitas huesudas, la nariz le moqueaba.

-¡Desatadnos! ¡Desatadnos! -dijo-. La cuerda nos hace daño, sí, nos lastima, duele, y no hicimos nada.

-¿Nada? -dijo Faramir clavando en la infeliz criatura una mirada incisiva, pero sin expresión alguna, ni de cólera, ni de piedad ni de extrañeza-. ¿Nada? ¿Nunca hiciste nada que mereciera que te atasen o castigos peores? No es a mí, sin embargo, a quien incumbe juzgarte. Por fortuna. Pero esta noche has venido a un lugar donde sólo venir significa la muerte. Caros se pagan los peces de este lago.

Gollum dejó caer el pescado que tenía en la mano.
-No queremos pescado -dijo.”

I vistes aquestes, seguim el camí de tornada aturant-nos en algun que altre petit espai on la carretera t’ho permet, per tenir una mica de calma i mirar el paisatge, de llac, muntanyes, i núvols baixos.

Arribem a casa, i per fer temps i donar una mica d’enveja al Joan, encetem unes patates mentre l’esperem, i li fem saber via whatsapp. No tarda en arribar, i pot acabar les quatre engrunes que quedaven a la bossa.

I poca cosa més, avui el sopar l’hem fet nosaltres, i és que les pizzes del Domino’s ens queden d’allò més be… I mentre ens les cruspim, intentem veure una pel·lícula, que al sofà i ben tapats s’està d’allò més be…

Ahhh per cert que se m’oblidava, si teniu ganes de conèixer aquesta zona mitjançant una bonica història, podeu fer-li una ullada a aquest post del Ferran i la Mireia: En la tierra media , ens va encantar quan el vam llegir, i les fotografies són espectaculars!!!!!

Bona nit i fins demà ☺

Informació pràctica:

– Ruta: 149km Queenstown – Glenorchy – Paradise – Queenstown

– Als Domino’s Pizza d’aquí a Nova Zelanda hi han pizzes a 5$ que estan molt bé i són prou grans.

– Podeu trobar varies localitzacions del senyor dels anells a Twelve Mile Delta, tocant a Queenstown

– Passat Paradise hi han dues localitzacions del senyor dels anells que no hem pogut arribar, una d’elles és a Dan’s Paddock que és quan el Gandalf arriba a Isengard i l’altre més endavant és quan la companyia entra a Lothorien.

– Un cop creuat el Dart River, girant a la dreta i fent un parell de quilometres teniu Isengard.