7 de juny

Voleu dir que heu de marxar ara? És massa tard, i no avançareu gaire camí…
Paraules que sortien de les boques dels nostres amfitrions, i que no trigaven gaire a tòrcer la nostre gens fèrria voluntat de marxar avui. Pensàvem fer un parell de nits aquí a Queenstown en companyia de l’Èlia i el Joan, però de moment ja anem per la quarta. Serà aquesta l’última?

Canvi a la segona pròrroga del partit. Entra Joan, fresc com una rosa i amb ganes d’explotar les seves cames, i surt Èlia, ja cansada…de nosaltres ☺, a més de que avui li toca treballar. Per haver-nos proposat marxar avui d’aquesta casa on s’està d’allò més be, fem estirar l’esmorzar una bona estona. El Joan havia insistit des del primer dia, amb les espectaculars vistes que tens des d’on et deixa la Góndola, o telefèric, així que no podíem marxar sense avui fer-lis una ullada.

El preu per fer-la servir i no exercitar les cames no és apta pel nostre pressupost, així que tots tres iniciem l’ascensió que segons ens van comentar l’altre dia un parell de noies catalanes, no hi ha gel. La pujada és pronunciada, però poc a poc hem anat fent el camí aturant-nos en algun punt on les vistes et fan començar a intuir que la cosa promet, i que el camí cap amunt finalment tindrà un recompensa.

Un seient de luxe, petits privilegis de ser la reina del bosc.

I en una horeta més o menys, ja som a dalt. El Joan és un esportista i quasi ni se li nota l’esforç, però sobretot a l’Eva ja li han aparegut les seves galtes vermelles al més pur estil Heidi. Només arribar, una nova prova dels esports d’aventura de la ciutat. En aquest, en una mena de cotxe fas un circuit, que pel que sembla torna bojos als asiàtics.

A dalt, una cafeteria i restaurant amb una panoràmica impressionant del llac, potser el risc en aquest esport, és que la targeta superi el seu límit de crèdit. Per passejar per dins, aprofitar els seus lavabos i contemplar un quadres que hi tenen no ens cobren res.

A la botiga hi pot trobar de tot el que puguis necessitar o desitjar. Ens sobte i encanten els escalfadors de mugrons revestits de llana. Crec que el Joan en vol uns…. ☺, però jo els havia vist primer!!!!

Des de la terrassa, i després d’unes cerveses pots jugar al un joc on has d’agafar peces d’una estructura sense que caigui, i tornar-les a col·locar on vulguis, mentre tota la concurrència et mira. Això o aprofitar el temps per fer algun amic…

I si amb aquest risc no en teniu prou, podeu fer parapent, “tirolina”, o “puenting”, i immortalitzar el teu salt amb una fotografia amb el llac al fons.

Realment havíem de pujar fins aquí, gràcies Joan per insistir, perquè des de l’alçada pots contemplar la silueta del llac, i tota la bellesa que li dona el contrapunt de les muntanyes.

Segons ens explica el nostre amfitrió, en alguna antiga llegenda maorí es diu que aquest llac és un gegant. La forma de cap, tronc i cames la pots arribar a intuir des de dalt amb una mica de suggestió ☺, i en joc de marees del llac hi troben la seva respiració. Si, tot i ser un llac, també té un pujar i baixar de les aigües, potser degut a la seva profunditat i el volum d’aigua que conté.

I després de pujar, doncs toca baixar, així que cap avall equip d’exploradors!! Entre que hem sortit tard de casa, i que la pujada l’hem fet més al nostre ritme que no pas al del Joan, fent una volta per un mercat a tocar de llac que fan els dissabtes, se’ns ha fet l’hora d’anar a buscar l’Èlia que ja li toca plegar de la feina.

I tots quatre cap a casa, on fem un dinaret mentre algun comentari de que és tard i que seria millor fer nit per aquí, va calant en el nostre subconscient, i poc a poc et vas adonant que millor deixar el tornar a la carretera per demà. I sort que ho hem fet, perquè hem pogut aprendre l’exclusiva i encara no patentada tècnica del castell d’assecat… ☺

I entre aquestes, i altres trivialitats hem fet la tarda, i un rissoto per sopar no sigui que marxem amb gana d’aquí… ☺

Així, amb un superàvit de dues nits més de les que preveiem a casa del Joan i l’Èlia, anem a dormir, que ja que hi som, cal aprofitar companyia d’aquesta parella, perquè a més de fer-te sentir com a casa, tenen històries viatgeres per no avorrir. Com aquella relativa al calçat del Joan en el seu periple viatger per Àsia, que comença quan….no,no millor que l’expliqui ell al seu blog, i si no, d’aquí un temps prometem que ja ho farem nosaltres… ☺

Així que bona nit, que tot i que demà tenim pensat marxar, igual demà us sorprenem i celebrem l’any de viatge en bona companyia….

Informació pràctica:

– Pujar amb la gondola val 27$ per pujar i baixar

– El camí per fer-ho a peu surt just al costat de la gondola i més o menys és una hora de pujada

– Al waterfront acostumen a fer un mercat al aire lliure els dissabtes si fa bo.