Viatge a Ítaca

Dia 365: Resum d’un any viatger

16 comentaris

8 de juny

Aniversari feliç, aniversari feliç… així comencem el dia, i és que tot just avui fa un any iniciàvem aquesta aventura somiada. Dotze mesos, sense sentir despertadors als quals no vols fer cas, de seguir un camí que sempre et du al mateix lloc i del que no és fàcil escapar. Però també 365 dies de no veure aquelles cares, aquells somriures que il·luminen fins i tot els dies més grisos. Petits fars d’esperança que et rebien amb un cafè de màquina mentre els teus ulls encara no s’havien obert del tot cada matí.

DSC_0590

IMG_9587

Queden lluny els comiats, els darrers sopars, tots els “darrers” que se’ns podien acudir, com si la nostre partida imminent fos un punt de no retorn. Vídeos, pastissos, regals, i copes amb aquells amics que estaves segur trobaries a faltar, i que no volies ara que el moment arribava, allunyar-te’n. Família que esperarà, que saps que sempre hi seran, però que amb la distància te n’adones de tot el gran espai que ocupen dins teu, i que no sempre els hi has fet saber.

P1010109

IMG_9528

DSC_0239

I entre aquestes, un comiat, un dissabte de juny, unes pancartes ens rebien a l’aeroport per acomiadar-nos entre somriures, com sempre. Bons moments, copes de cava, i llàgrimes. Les justes, les que tot i que ho intentes, no pots retenir, com els moments, els darrers en molt de temps.

IMG_0910

I entre boires i somnis que deia la mítica cançó, pujàvem a l’avió. Una casa desconeguda en terra de desconeguts era la nostra primera parada. San Petersburg, la ciutat on les nits són blanques, i nosaltres començàvem a perdre la por a complir els somnis sense pensar en el que diran, i també, uns quants quilos que portàvem de més. Trens, i quilometres entre escriptura desconeguda ens portaven al llac més profund del món, iniciant i acabant un país difícil.

DSCN6122

Planúries immenses de verd i groc, eren cavalcades pels genets mongols al nostre pas, mentre amb la foscor el cel es tornava a pintar amb una altre nit estel·lar, acampats al mig del nores. El Nadam, la festa de la cabra, conviure amb les famílies, i una guia que ens va robar el cor ens endúiem d’un país per emmarcar.

DSCN6576

DSCN6837

Ment oberta, un somriure a la boca, fora vergonya, i un bolígraf i un paper on apuntar destinacions amb la seva forma d’escriptura, eren consells donats pel Ferran i la Mireia per entrar a Xina, i enfrontar-nos a una cultura diferent que poc a poc ens començava a encantar.

20130721_135415

Japó era un destí somiat. La capital del sushi, on a cada petit racó, hi ha una petita barra on un home vestit de blanc està tallant peix cru per a tu. Un parèntesis en el caos del que veníem, on les visites de la Glòria, el Pere i l’Oscar sumaven a l’experiència viscuda, fins convertir-la en inoblidable.

DSC_0249

Retornar al gegant asiàtic va ser complicat, i la segona etapa xinesa va ser una mica més difícil, convertint-se en una petita ressaca emocional post Japó. Però tot i això, mil moments per gaudir a un país, on anar-hi, és de per si una aventura.

DSC_0697

Cels blaus com no imaginàvem, espiritualitat i una força profunda que desprèn la seva gent, tot i la ocupació armada que controlava els terrats de Lhasa. El Potala, l’Everest… Tibet és especial, sempre ho serà, perquè les coses no es veuen, es senten.

DSC_0075

Nepal va ser dur, un país on esperàvem tranquil·litat, es va convertir en una guerra continua per moure-t’hi. Però a la tribuna d’honor dels nostres records, queden el parapent fet, la baixada per les aigües fredes i ràpides, o les dues setmanes passades a la estupa de Boudanath, entre pa amb tomàquet i truites de patates de “la Casita”.

DSC_0209

Una Índia diferent ens esperava. De la duresa de Benares, als increïbles capvespres a les platges de Goa, passant per meravellosos regals d’aniversari, el Taj Mahal, i fer vins com a marquesos sobre les vinyes de Nashik.

DSC_0314

DSC_0366

L’asfalt de Kuala Lumpur ens captivava, i de fet ho segueix fent fins a convertir-se en una de les nostres ciutats preferides. Centres comercials i bona cuina ens cridaven a aturar-nos una vegada i un altre, mentre al fons, les torres Petronas s’il·luminaven per a nosaltres.

DSC_0119

Una frontera que és un plaer passar, i ja estàvem a Singapur, la ciutat-estat, que aglutina una barreja cultural que difícilment conviuria en algun altre lloc. Enamorats de cada racó i amb la butxaca més buida ens acomiadàvem després de tres dies.

DSC_0123

DSC_0463

Una escala a Bangkok, i Birmània ens rebia al cap d’uns dies. El país dels somriures es donava a conèixer davant nostre, on trobàvem amics per sempre, i trepitjàvem el terra d’un país que encara és diferent a la resta. Bicicletes a Bagan, caminades cap a Inle, i mil anècdotes que sempre comencen i acaben amb un somriure.

DSC_0348

Un altre vegada Bangkok, més concretament Kao San, que ens atrapava per passar-hi el Nadal. Pizzes, Pad-thais i fruita de carrer feien les vegades de raïm, i canelons. Passejar tigres, menjar escorpins o practicar Muay Thai convertien dies de tranquil·litat en orgies d’adrenalina.

DSC_0637

Una de la platges més boniques del món ens esperava a Koh Rong, Cambodja. Dies al paradís, nits a l’infern hi passàvem. Cap d’any d’ampolles de vi i enyorança a Sihanoukville, i l’emoció i la ràbia caminaven amb nosaltres pels records de Tuol Sleng i els Killing Fields, que després intentàvem endolcir entre croquetes i un Costers del Segre al “Quitapenas”.

DSC_0051

I arriba Vietnam. El país del My i la seva família, que en deu dies a casa seva ens van demostrar tot el que es pot arribar a donar sense esperar res a canvi. Uns nens que ens robaven el cor, entre els túnels de la guerra i els carrers atapeïts de ciclomotors de Saigon. La Badia de Halong era el punt culminant a uns dies inoblidables.

DSC_0016

I tocava tornar a Tailàndia. Bangkok com no, i després camí al submarinisme de Koh Tao, i el bon rotllo de IHASIA. Un petit forat negre on caure, on el temps no passa, i que si no estàs atent potser no hi sortiràs mai perquè el lloc i l’ambient, enganxen d’allò mes.

PICT3796

I passant per Kuala Lumpur, fèiem rumb a Indonèsia. Volcans, temples, i un país diferent ens esperava. Cada illa respira aliena al ritme de l’altre, i entre dofins, submarinisme i l’encant d’Ubud, fèiem el preludi del retorn a la tant esperada Occidentalitat.

DSC_0159

Nervis de nens abans del primer dia d’escola, esperant davant d’un mirall a les tres del matí a Ubud. Un avió ens duria en una estona a Perth. I ja allà, al país anhelat, ens enamoràvem de la ciutat, de passejar per un supermercat com si d’un parc d’atraccions es tractés, dels Picnics, del Helmut i el Dave, de les platges d’Esperance i la cuina del Laurenç. I com no, del viatjar en furgoneta.

DSC_0365

Un salt que equivaldria a un continent, i la part més coneguda d’Austràlia ens esperava. Koales, l’Uluru, la gran barrera de corall, convertien els més de disset mil quilometres conduits en un increïble joc de contrastos en un país que et captiva, mentre al fons t’espera Sidney per acomiadar-te com cal.

DSC_0149

I amb l’hivern arribàvem a Nova Zelanda. Una furgoneta espectacular ens rebia, i en ella hem passat els dies que ens quedaven fins a completar l’any com en un hotel de cinc estrelles. Paisatges de postal a cada revolt de carretera, muntanyes nevades al costat del mar, fauna marina que podries tocar, i llacs que fan del blau un color diferent al que coneixies.

DSC_0216

Un any de coneixences, de que molts, ara ja amics, ens hagin obert les portes de casa seva amb l’excusa del couchsurfing.I així hem arribat fins aquí, a Queenstown, on l’Èlia i el Joan ens han convidat a gaudir uns dies del seu mon. Ells també ho saben, són bloggers, i entenen el que significa ser-ho per a nosaltres. Un viatge explicat, on sentir el calor dels teus i dels que poc a poc es van apropant a ser-ho.

Queenstown19

Especialment de tres fans, que dia si, dia també fan lectura i comentari de les nostres peripècies. Un petit gran privilegi per nosaltres tenir-los aprop, a ells i a la resta, que sabem que ens llegeixen, i de tant en tant ens ho fan saber en comentaris que ens il·luminen el ulls al llegir-los.

Attachment-1

IMG_0892

Perquè ens agrada viatjar, i ens agrada explicar-ho, més quan de tant en tant t’arriba una comunicació d’algú que allà des de l’ombra, i en algunes de les estonetes que pot gaudir de tranquil·litat, et llegeix, i et fa emocionar quan t’explica com viatja lluny escapant d’un mal dia, mitjançant els teus ulls i les teves paraules.

I ara toca seguir, el 12 de setembre s’apropa, i xocant emocions contraposades l’esperem. Però ho farem viatjant, perquè és el nostre estat natural. Ho hem descobert empíricament, la prova és l’estat de felicitat permanent que ens acompanya a cada segon, un somriure intern que no caduca al creuar fronteres, i que esperem ens duri eternament. I per suposat que mentre el tinguem, ho seguirem explicant, i acumulant records a la motxilla que aviat no tancarà…

IMG_2309

Ara hauria de començar a escriure el dia 365, però crec que m’he passat amb la petita introducció, així que ja serà en el proper post on explicarem les aventures viscudes a dia d’avui, que segur encara en quedaran moltes.

No deixeu de viatjar amb nosaltres…

IMG_9847

Nosaltres no ho farem, fins que acabem el pastís, i ens passi la gana…

IMG_9863

Anuncis

16 thoughts on “Dia 365: Resum d’un any viatger

  1. Bé, abans de res, Bon Aniversari !!
    Fantàstic el recull, tant el relat, molt emotiu, com la tria de fotos.
    Gràcies pel record als 3 fans favorits, he he !! Difruto cada dia llegint-vos, i el dia que no hi ha post, ja us enyorem…
    Molt bo lo del pastís, ja veig que us heu cruspit 2 continents i mig. Ara per al proper viatge està clar que a Amèrica i/o Àfrica (?).

    • Eeeeep !! Em deixava el vi: Ètim de Falset-Marçà, molt ben triat !! Visca el Montsant !!!

    • Moltes gràcies a tu per seguir-nos i fer-nos més fàcil això de complir un somni participant d’ell. Ara no et preocupis que en tenim uns quants per publicar i crec que no fallarem cap dia.

      I per suposat que encara queda molt de món, i Amèrica i Àfrica queden pendents, però pels golafres com nosaltres l’Antàrtida te una cap de xocolata que la fa irressistible, i això de la furgoneta ens ha encantat i després de tant de temps de voltar lluny, Europa torna a entrar a les travesses viatgeres. 🙂

  2. M’identifico com una d’aquestes persones que ha seguit des de l’ombra el dia a dia del vostre viatge, que a moments us enveja i a moments no però que de ben segur us admira per la valentia de deixar-ho tot per tal de fer realitat un somni.

    Una forta abraçada des del meu lloc de feina a la Plaça Cerdà on vinc cada dia!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    • Jajajaja i nosaltres encantats dels lectors a l’ombre perquè nosaltres moltes vegades també ho som. I la valentia moltes vegades va associada a les circumstàncies i les nostres la van afavorir, i segurament és la millor decisió que hem pres mai. Així que quan tornem ens haurem de veure que potser us posem el cuquet del viatge llaaaarg. Per cert, teniu destí per aquest any???

      Nosaltres no hi volem pensar massa, però cap a l’Octubre també haurem de tornar a això de treballar, i la meva feina (Mario) està a tocar de plaça Espanya, així que serem quasi veïns laborals.

      Moltes gràcies per seguir-nos i una abraçada!!!!!

  3. Cada dia us supereu en la redacció, sentida, commovedora i sincera. Tot i que llegim aquest bloc a gairebé un mes d’aquest aniversari, ens emocionem igual que el primer dia. Gràcies al bloc la vostra absència s’ha fet menys dura i ha estat com tenir aquí, a Catalunya, un tros de vosaltres cada matí. Moltes gràcies! (però ara no us entusiasmeu gaire, que al setembre us volem tenir aquí. No només d’escriure i llegir vivim les persones. Necessitem tocar-nos!!)

    • 🙂 + 😦 aixxx que no sabem com es posen les cares que se’ls cau una llàgrima, i és que ens has fet emocionar al llegir el teu comentari. Gràcies per les felicitacions en lo que a la redacció es refereix, ens fa molt ilusió que ho pensis, i és que aquí, i de viatge sense un cap petit sentiment que et prengui aquesta sensació de llibertat i felicitat les paraules surten soles i només les has d’ordenar… Potser una cosa de tant en tant ens el pren, i és que d’enyorança nosaltres encara que no ho sembli també en tenim, i molta de tant en tant, i potser per això no ens fa tanta pena quan la data de tornada se’ns passeja pel cap. Petonetsssss

  4. Ara si que ja esteu mol a prop. Jo conto els dies que faltant, !!! dos mesos i mix !!!. Mols petons, Albert, (Avi).,

    • I tant!!!! Ja estaràs preparat per a totes les coses que t’hem d’explicar???? I veure totes les fotos??? Per cert, has quedat molt guapo a la foto, segur que una legió de fans viatgeres ens estan enviant preguntes al voltant del nom del artista de cine que ens segueix… 🙂

  5. Hola, no em coneixeu de res, fa molt de temps que us segueixo però, gràcies a un amic comú. Tot i que mai he escrit res, penso que avui és un gran dia per fer-ho. Només volia d’una banda felicitar-vos per un any de viatge i d’altre agrair-vos les estones que m’heu fet passar, tot llegint cadascuna de les entrades. tot i que he visitat alguns de països on heu estat, jo també tinc pendent un viatge al voltant del món, suposo que per d’aquí un parell d’anys i la vostra experiència, en servirà si més no, com a full de ruta i recull de recomanacions i consells.

    Una salutació.

    Jordi Martorell.

    Un altre buscador d’Ítaca.

    • Ostres que xulo!!!! Ens fa moltíssima il·lusió Jordi cada vegada que rebem un comentari, un mail o un misatge en el que algú ens diu això. No és massa sovint, però encara que ho fós ens seguiria fent il·lusió. Suposo que ens passaria com amb els cangurs a Austràlia que encara que n’haviem vist molts i molts, cada vegada que en passava algun aprop treiem la càmera i l’obserbavem embobats mentre ell marxava fent quatre salts.

      Si t’agrada això de viatjar, i ja ho tens pensat de fer-ho llarg, només podem fer que animar-te a que ho tiris endavant. La vida és somiar una mica, però en aquest de fer un viatge així lo millor que te és que no s’acaba quan l’acompleixes, perquè el viure viatjant et fa canviar alguns punts de vista, i te n’adones que això no acaba, el que hem fet és només el començament, i sense dubte és la millor decisió que de moment hem pres a la nostre vida. Fora pors, i canviar el cap conectant amb una felicitat permanent en el dia a dia.

      Qualsevol cosa que necessitis, ara per mail, o a l’octubre cara a cara, estem a la teva disposició. I no et preocupis que no t’avorrirem amb masses consells, que el millor d’un viatge, és que sigui el “teu” viatge, un viatge cap a la Ítaca que cerques.

      Fins la propera, i esperem posar-te cara. Per cert, ens has deixat intrigat amb això de l’amic comú… 🙂

  6. Quin post més xulii!!moooltes felicitats per l’any viscut i les vivències que queden aquí i allí. Muaaas

  7. Jo, com l’ Imma, us llegeixo a diari i sóc una seguidora en l’ombra. Us segueixo a vosaltres i als vostres “comentaristes” i, com l’Albert, el dia que no pengeu post ho trobo a faltar… Us felicito per aquest magnífic diari de viatge!!!

    • Gràcies Olga!!!!! Ja saps que en el deure de familia està això de llegir els posts dels fills, nebots i nets, però lo vostre és voluntari i això si que te mèrit. 🙂 Ara crec que no fallarem masses dies, perquè després del desert en wifi d’Austràlia i Nova Zelanda, hem arribat a l’oasi de Kuala Lumpur, on la wifi circula a tota pastilla i podem seure uns dies a penjar tot el que tenim escrit. I ara a més esperem començar a posar-nos més al dia i apropar-nos a penjar quasi a l’instant que ho escrivim. I si no ho aconseguim, ja haurà de ser el setembre i des de Barcelona que acabarem el viatge a les xarxes… 🙂

      Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s