8 de juny

Aniversari feliç, aniversari feliç… tornem-hi una altra vegada… Si avui fem un any i ja toca explicar-ho que el temps no es para, i tot i que els records donen per viure, seguim endavant amb les peripècies viatgeres, i res millor que fer-ho en un fantàstic lloc. El Puzzling world, on entre jocs de percepció i altres, hem passat el dia gaudint com a criatures de P40.

Avui si, avui ho tenim decidit i toca marxar de casa del Joan i de l’Èlia. Farem el cor fort, i després d’un any fent el nostre camí d’aprenentatge, i d’arribar a la casa dels mestres viatgers, ens han donat el vistiplau als “pequeños saltamontes”, i ja ens veuen preparats per seguir endavant tot sols. ☺ Marxem aviat, ja ens hem acomiadat de l’Èlia quan ella ha marxat a treballar, i només queda el Joan a casa per dir-nos adéu. Una sensació present de que ens tornarem a trobar, n’estem segurs, i així tot és més fàcil.

Moltes gràcies nois, recordarem aquest dies a casa vostre com si haguéssim estat al mateix Uluru, i és que moltes vegades les coneixences i els moments compartits són tant especials com les grans meravelles naturals.

Fem una breu aturada al supermercat, i posem rumb cap a Wanaka, una petita ciutat on hi ha algunes coses interessant a fer. Per nosaltres, l’aturada és deguda a que aquí es troba el Puzzling World, i si el preu de l’entrada no és excessivament car passarem cap a dins.

Havíem llegit que es tracta d’un lloc on trobar una amalgama de jocs, puzles, i endevinalles, entre les que destaca un laberint que segur farem. A l’exterior ja podem comença a intuir que el lloc ens agradarà.

El preu és assequible, hi ha una entrada combinada per a la exposició i el laberint que costa 17,50$. Al entrar tens la botiga, i al costat, unes taules on prendre alguna cosa, i totes elles amb diferents jocs de lògica o puzles per resoldre. Fem una ullada ràpida i visita al lavabo. Em sembla que amb tanta gent, no podré acabar de resoldre el puzle que ara mateix requereix tota la meva concentració… ☺

I feta la feina, cap a la exposició. En ella vas avançant per un seguit de quadres i gravats que juguen amb tota mena de percepció sensorial, principalment amb la visual.

No explicarem cada punt detalladament, perquè si hi ha algú que el decideix visitar, en la sorpresa hi ha una gran part de que surtis encantat .

Destaquen diverses escultures, quadres, i algun ninot de cera d’aspecte la mar de real.

Habitacions on l’horitzontalitat no acaba de ser l’acostumada, i fa que el que hi ha a dins, i segons els nostres ulls, no tingui el comportament acostumat.

Ho havia estudiat en la psicologia de la percepció, així que m’ha fet molta il·lusió veure una habitació d’Ames. Creada per un oftalmòleg estatunidenc del mateix cognom que l’invent, que va aconseguir dissenyar una habitació amb mesures distorsionades, mitjançant les quals crea il·lusions òptiques referides a la mida de les persones que hi entren. Aquí hi pots entrar, i quan surt ho pots veure gravat en un vídeo. I és que se les pensen totes, perquè la gràcia està en veure’t des de fora… ☺

I entre aquestes i algunes més, passem una estona amb la boca oberta. Ens encanta aquest tipus de coses, on barrejar diversió i ciència.

I feta la primera part, ara toca anar cap al laberint. Hi ha dos maneres de fer-lo, la fàcil i la difícil, segons l’ordre de les cantonades que has de trobar. Nosaltres com ja hem dinat i ningú ens espera a sopar, fem la que té més dificultat. L’Eva es posa el GPS mental que déu i la genètica l’hi han donat, i comencem a recórrer passadissos amunt i avall per arribar a cada cantonada, deixant de tant en tant que triï el camí a seguir.

No és fàcil, però poc a poc anem fent camí, fins que completem les quatre cantonades i tornem al punt d’inici en menys temps del que indica el plafó. Potser ens podríem guanyar la vida trobant la sortida de laberints, ho haurem d’estudiar… ☺

Molt contents per la visita, anem cap al centre del poble. Allà fem visita a la oficina d’informació, i preguntem pel temps i per l’estat de les carreteres. Ens informen que s’apropa pluja, i potser neu a alçada per demà, i que les carreteres per el pas de Haast estan bé, però que les tanquen a les cinc de la tarda. Així que fem quatre fotos del llac del mateix nom que la població, i un altre cop a la carretera, que ara el temps no ens sobra i volem passar el pas de muntanya sense que haguem de patir per la possible pluja o neu de demà.

La carretera preciosa, i força bona. No guanya massa alçada però millor haver-la fet avui. Una bona estona conduint i ja ho tenim fet, mentre al passar per l’altre costat del pas ja veiem que la carretera està tancada d’entrada i impedeix que passin cotxes en direcció contraria. No ens ha sobrat massa temps, però ja estem a la ciutat de Haast que es troba a la costa oest de la illa sud.

El dia comença a donar indicis que s’acaba quan el sol ja comença a mandrejar, així que al passar per una àrea de descans al costat del riu, observem i sembla que no prohibeix acampar, així que avui ens quedem aquí que ja hem fet massa quilometres. I si avui fa un any a aquestes hores estàvem camí de l’aeroport intentant aturar els instants per mantenir-los molt de temps a la memòria, avui ràpid, en un moment, el sol cau, i allà ens queda un paisatge de postal per posar punt i final a un feliç primer aniversari viatger.

Informació pràctica:

– Ruta: 261km Queenstown – Wanaka – Haast

– L’entrada combinada al laberint i els puzles al Puzzling World val 17$ per persona i realment val la pena visitar-lo.

– El pas de Haast el tanquen a les 5 de la tarda, si més no a l’hivern i primer assegureu-vos que l’estat de les carreteres és bo, ho podeu fer al i-site de Wanaka que és l’última població important abans del pas.

– Hem dormit a una àrea de descans just passat el pont després de Haast, on no indicava que no es pogués fer càmping, ara, no hi havia lavabo.