9 i 10 de juny
Terra freda, on el mar i el gel s’apropen quasi a tocar. Ja havíem vist el Tasman el glaciar més gran del país. Però no massa lluny d’allà geogràficament, tot i que per la nostre ruta no ho pugui semblar, i ja a tocar del mar de Tasmània, hi ha dos dels glaciars més fàcils d’accedir a peu de tot el món, el Franz Joseph i el Fox. A més de tenir al costat un dels punts més fotografiats de Nova Zelanda al llac Matheson i el seu reflex del Mount Cook.
Una pluja forta ens desperta. Gotes sonores, que impacten contra el sostre de la furgoneta, i no donen massa espai a la incertesa sobre el temps que fa a fora. El baf adherit a les finestres no deixa veure res de l’exterior, ens deixarem guiar per la oïda i avui no ens posarem roba de platja… ☺
Un esmorzar ràpid, escalfant alguna cosa per entrar en calor, i sobre l’asfalt mullat anem cap al parc Nacional Westland, on els glaciars ens esperen.
El temps no millora, de fet, la pluja cada vegada és més insistent. Una aturada a una piscifactoria de salmó de camí, ens serveix per fer descans, un cafè deliciós davant de la llar de foc que escalfa i força, i fer visita als lavabos.
L’activitat principal és donar de menjar als residents de les piscines, i tot i que no para de ploure, algun petit grup segueix amb el pla que tenien previst tornant a entrar ben xops. Esperàvem trobar salmó bé de preu, i preparat per fer sashimi com al nostre enyorat llac Pukaki, però ni la varietat de preparats, ni els preus ens convencen a comprar-ne.
Arribem a la població del mateix nom que el Glaciar, Fox Town, i com els núvols, pluja i boira han fet un petit intent de millora però sense arribar a res convincent, decidim fer aturada tècnica i farem nit de càmping, perquè demà sembla que hi haurà millora de temps.
El càmping del poble és de la cadena Top 10, i tot i que el preu general no és barat, aquest és un dels millors en els que hem estat en quan a instal·lacions es refereix. I com a més, no hi ha quasi ningú, hem aprofitat per fer una tasca que ja feia temps que posposàvem…
L’abans i el després, amb una perruquera de luxe com a intermediària, que amb una màquina comprada a preu de saldo, i amb les instruccions en castellà, fa un treball d’allò més eficient…
La resta del dia el passem gaudint de l’habitació de luxe que és la nostre furgoneta, i endollats al corrent altern podem fer us de totes les comoditats possibles, entre crispetes de microones i estonetes de feina.
Al dia següent el temps ens dona un respir. Un tros de cel blau apareix en un racó que tracta d’imposar-se als avui menys negres núvols. I s’han d’aprofitar aquestes petites oportunitats, així que agafem el desviament cap al llac Matheson des de Fox Town, i en deu minuts s’hi arriba, ja estem aparcant en una gran zona preparada per a molta gent, encara que avui estem pràcticament sols. Diverses caminades assequibles, i escollim una de les més curtes passejant entre bosc a tocar d’aigua.
Un parell de miradors, i al segon creiem identificar el punt exacte que teníem al nostre cap… (aquesta foto no és nostre, l’hem trobat a la xarxa ☹ )
però avui les condicions climatològiques no acompanyen del tot, i tot i que el resultat és bonic, no acaba de ser ben be el mateix. ☺
Una visita ràpida a la botiga, i desfem carretera per anar cap al primer dels glaciars, el Fox. Només a 24 quilòmetres del mar, i envoltat d’una bellesa espaterrant segons diuen, pots gaudir d’aquestes llengua de gel que només es troba a 300 metres per sobre del nivell del mar. La primera aturada, és a on indica que hi ha un petit mirador, des d’on observar-lo des de la llunyania.
El nom del glaciar es deu al cognom del primer ministre que hi havia al país, quan el van batejar, allà cap al 1872. Un altre carretera t’hi apropa més, perquè després a peu puguis rematar la feina d’apropar-t’hi. Mentre ho fas, pots veure les marques d’on arribava la llengua de gel, i és que aquest com la major part dels glaciars del món estan en retrocés. Fins al 1984 seguia aquesta tònica, fins que sobtadament va començar a recupera terreny de manera ràpida. Al 2008 es va acabar això de créixer, i des d’aleshores està retrocedint de manera accelerada i preocupant.
El camí a peu és espectacular per la morrena, creuant els petits rierols que el desgel va fent. Una hora i mitja més o menys de passejada amb l’horitzó de gel al fons.
I després d’una última pujada, allà al tens, ben a prop. Una de les glaceres més accessibles del món, i ja el tenim aquí. Realment val la pena apropar-s’hi, un dels punt que no et pots perdre del país.
Camí de baixada i cap a la furgoneta. Seguint el cordó muntanyenc dels Alps de la illa sud anem cap al glaciar de Franz Josef. El nom d’aquest es degut a l’explorador alemany Juluis Von Haast, si el mateix del pas que vam creuar ahir ☺, i va decidir posar-li el nom de l’emperador Fransico José, o més conegut com Franz Joseph I d’Austria, que suposem el devia tenir en gràcia. El glaciar fa 12 quilometres de llarg, i des de la zona propera on has de deixar el cotxe tens diverses caminades a fer.
Fem una primera a un punt que es diu Mirror pools, i ja en el seu nom podíem imaginar el que trobaríem…
El camí que t’apropa més, és de gairebé dues hores d’anada i tornada, i el vas veient a la llunyania mentre t’apropes entre camins de pedres grises en algun moment erosionades pel gel o l’aigua.
De camí, un parell de salts d’aigua força espectaculars, que no estarien malament per omplir les cantimplores, si en portéssim…
I al final, una tanca que impedeix el pas més enllà. Avisos diversos de possibilitats d’allaus si creues i unes vistes no tant boniques com les del Fox. La passejada està força be, però veure be aquest glaciar no cal apropar-se fins al final. Potser la millor vista és des de mig camí, però val la pena pujar només per veure com la vessant més Heidi de l’Eva comença a aparèixer… ☺
I entre aigua, gel i caminades se’ns ha passat el dia. De fet entre una i un altre, avui hem estat sis hores caminant, que no està gens malament. I ara, fent carretera, i ja es fa fosc ens anem fixant si trobem algun lloc on fer nit. Un altre llac, de nom Lanthe ens servirà per fer-ho en una petita zona d’acampada del DOC i que està força be. Un ocell que s’apropa tranquil·lament, perquè sap que avui no soparem carn, i a més estem massa cansats per perseguir-lo…
Informació pràctica:
– Ruta: 245km Haast – Fox Glacier Town – Lake Matheson – Fox Glacier View – Franz Joseph Glacier – Lake Lanthe
– A Fox vam dormir al càmping Top10 per 40$
– Al càmping de Fox tenen la wifi IAC (la millor que hem trobat) per 5$ durant 24h i amb 100GB
– El segon dia vam dormir a un càmping del DOC a Lake Lanthe, són 6$ per persona que s’han de pagar en una honesty box
– Tant al Fox com a Franz Joseph es poden fer diferents caminades que estan indicades al parking.
6 Juliol 2014 a les 8:59
Carai, espectaculars les glaceres ! i només a 300 m alçada, fantàstic !!
7 Juliol 2014 a les 12:15
Jo no n’havia vist cap fins arribar a aquest pais, i ja en porto 3, i totes molt accessibles en cotxe i a peu després de petites excursions. Llàstima que per trepitjar-les els preus se’ns disparin de pressupost perquè ens hagués encantat. Una altra vegada serà
6 Juliol 2014 a les 9:47
Fantàsticas les glaceres tan a prop sense cap esforç i les quantitats de petits glaciars amb vistes per tot arreu !!! . Petons, Albert,(Avi).
7 Juliol 2014 a les 12:17
Bueno, bueno això de sense cap esforç tampoc ehhhh que vam haver de caminar una bona estona 🙂
6 Juliol 2014 a les 9:48
Ja veig que esteu excursionistes. Així m’agrada. Eva, veig que aquesta melena ja està massa llarga i amb puntes. Hauries d’usar la màquina del Mario, hehe.
7 Juliol 2014 a les 12:17
jejeje però crec que jo no faria tant be de perruquer com ho va fer l’Eva 🙂