11 de juny

En aixequem aviat, amb el llac al costat, només acompanyats d’un cotxe on un parell de jovenets hi han fet nit. La curiositat, ahir quan ja anaven a dormir, truquen a la porta (la de la furgui ☺) , i un noi ens comenta que no ha trobat cap lloc on posar el cotxe millor que creuar-lo a la entrada en una superfície que ell diu molt plana, i on podran dormir millor. Ens vam mirar sorpresos, però cap problema, només quan ja estem esmorzats i preparats per sortir els avisem perquè moguin la seva tanca de sortida improvisada i ens deixin sortir…

Avui és un dia de carretera, de fer quilometres a l’estil australià i apropar-nos una mica al nord de l’illa. Preveient que si no posàvem data per agafar el ferri cap a la illa nord, ens podríem quedar al sud fins el final del viatge, vam reservar bitllets, així que avui ha sigut essencialment un dia de carretera. No ho havíem comentat, però ens ha xocat només arribar a aquest país, el fet que per tota arreu hi ha ponts. Verdor, aigua, rius i carreteres d’un carril a tota arreu, però especialment ens ha cridat l’atenció que a la majoria dels ponts són molt estrets i només hi ha espai per a un sentit de la circulació, així que toca passar o deixar pas… Suposem que ho fan per temes de carrega, però no ho havien vist a cap del països on hem estat fins ara.

En la nostra ruta diària, hem fet un parell d’aturades per descansar i tasques imprescindibles relacionades amb l’abastiment de combustible pel vehicle i per nosaltres. Una d’elles ha sigut a un poblet on els pioners que cercaven or el van fer créixer durant un temps. Ara restaurat l’han convertit en atracció turística. Ho havíem llegit a algun lloc, i ens hem apropat a fer-hi una ullada i per si de cas era gratuït. De franc poca cosa en aquest país, i això no és una d’elles, així que en marxa un altre vegada després de veure de lluny el fum negre carbó que emet la xemeneia del tren que hi circula.

I una altre en un dels llocs que hi ha per aturar-se al costat de mar amb unes vistes precioses, i és que la carretera que anem recorrent és realment bonica.

Tocant al poble de Punakaiki hi ha una atracció turística força visitada. Són les Pancake Rocks, unes roques al mar, sobre una regió de pedra calcària molt erosionada, i que en les hores de marea alta, l’aigua passa a través d’elles formant guèisers marins. El lloc és gratuït, molt agradable de visitar, i adaptat per a minusvàlids.

Les anomenen Pancakes rocks, que traduït vindria a ser alguna cosa semblant a roques de creps, i es deu a sembla que les roques estiguin formades per creps superposats un a sobre de l’altre.

El circuit no és massa llarg, i les formacions provocades pel joc de roca i mar són impressionants.

Vistos els creps ens ha entrat gana, així que sortejant el cafè-bar ben posat que hi tenen al costat, hem fet un entrepà, i un te acompanyat d’un parell de onces de xocolata que està deliciós que ens ha servit per fer dinar i sobretaula. I alimentats, més carretera. Del mar a la muntanya, i corbes i més corbes amb paisatges força bonics i un vent que ho fa tremolar tot.

Alguns trams d’obres a la carretera, i en un d’ells una camioneta a maleter obert espera al davant portant una càrrega que no esperàvem veure, i menys d’aquesta manera…

I quan la foscor s’apropa, com a bons seguidors de Tolkien cal buscar aixopluc, que l’enemic en forma de orcs i altres criatures malèfiques sempre estan assetjant, així que un mirador anunciat a la carretera ens crida l’atenció a apropar-nos-hi i esbrinar si es pot dormir. El lloc és perfecte, i les vistes no estan malament, així que aquesta nit tornem a tenir lloc on dormir, i també de franc. Aquest també té lavabo, però aquest i contràriament al que passa habitualment, és d’aquells que és preferible no passar-hi massa estona… ☺

Informació pràctica:

– Ruta: 358km Lake Lanthe – Greymouth – Punakaiki – Pancake Rocks – Hope Saddle Lookout

– Val molta la pena la visita a les Pancake Rocks, és molt maco i a més és de franc

– Hem dormit a Hope Saddle Lookout, un mirador amb lavabo que no posa que no s’hi pugui fer càmping