29 de juny
Últim dia sencer del nostre periple furgonetil. Demà ja arribem a Auckland…snif, snif… però per acomiadar-la com cal, el sol ens ha acompanyat tot el dia, i hem pogut gaudir d’un dia diferent de platja, a una de les localitzacions que més ens ha agradat i sorprès de Nova Zelanda.
No hi hagut visita nocturna, ni cap entrebanc en una nit dormida de manera celestial. Els esmorzars ben aviat, i cap a la costa, que avui esperem dia de platja i cal aprofitar el bon temps per tapar d’alguna manera aquesta sensació de pèrdua que tenim, ara que ja estem a les portes de deixar aquest país, i sobretot d’això de viatjar en furgoneta que ens encanta. Carretera sinuosa, que poc a poc ens endinsa a la Península de Coromandel, a la costa occidental de la illa nord.
Aquesta zona ens agradaria haver-la fet una mica més en profunditat, al igual que seguir fins al cap Reinga, la punta més al nord de la illa. Però el temps, i sobretot els diners, en forma i manera de benzina gastada, ens han ajudat amablement a decidir fer una ruta més limitada a nivell distàncies. Així que poc a poc, creuant verdes muntanyes, i alguna població de camí, els ulls ens somriuen quan els clavem damunt del mar. Busquem una de les meravelles naturals que hi ha per la zona, i seguint les indicacions a la carretera aturem el vehicle en un parking força atapeït.
Uns miradors que ja anuncien l’espectacle. Els ocells no se’l volen perdre.
Un camí que pren direccions diferents cap a destinacions i platges diverses. Petites cales indicades que ja decidirem si hi anem després, mentre el solet ens fa intuir que la roba ens sobrarà en una estoneta. Nosaltres seguim camí cap al mar, mentre un subtil esbós d’enyorança ens sobrevola, i és que el paisatge ens recorda a la Costa Brava. El camí de ronda anem fent, poc a poc, fent calar la idea, de que ara que s’acaba de veritat el nostre somni de furgoneta i terres llunyanes, allò de tornar a casa en dos mesos tampoc està tant malament… ☺
Una mica menys d’una hora i estem trepitjant sorra. Aquí només s’hi pot arribar per terra si la marea està baixa, i és que aquesta és l’encarregada de esculpir aquestes obres d’art naturals que tant agraden. Muntanya foradada, amb el sostre no arrodonit, si no en punta, com a les catedrals. I és que se les pensen totes posant noms als llocs… ☺
Passant-hi per sota, arribes a un altre platja. Potser més bonica, o potser no. Però val la pena arribar al final i seure una estoneta sobre les petites roques i deixar-te absorbir per l’entorn. No hem escollit el millor dia, perquè avui és diumenge, i potser hi ha més gent del compte, però pots trobar el teu raconet de món només per a tu.
El nostre moment d’oració a la natura s’acaba a la Cathedral Cove, i comencem a suar mentre iniciem el camí de tornada que ara és ascendent. Ens aturem en alguna de les entrades des d’on tenir unes bones vistes d’alguna altre platja.
Quatre escales i baixem a Gemstone Bay, una petita cala de pedres arrodonides. Tota aquesta zona forma part d’una reserva marina protegida, i hi ha una cosa molt curiosa que ens ha sobtat, i que caldrà provar en la propera ocasió. Es tracta del snorkel trail, una mena de itinerari senyalitzat on poder-te submergir a allò que tant agrada, de posar-te ulleres aquàtiques i perseguir peixos de colors.
Deshidratats arribem a la zona d’aparcament, amb dues idees molt clares. Una, agafar l’ampolla d’aigua molt freda que tenim preparada a la nevera, i segona, que tot i que per aquí ja és hivern, avui és dia de pantalons curts i xancles. Última nit, i la farem com els campions. Dotze quilometres al sud-est de Whitianga, i a tocar d’on ens trobem, hi ha el nostre destí, la platja de Hot Water Beach, on farem nit a un càmping de la cadena Top 10, la nostre preferida per aquestes terres. El preu és el de sempre. La diferència? Que aquí lo que es porta és llogar pales… Per què? Us preguntareu. Un petit kingfisher blau sobre un cable elèctric no és la resposta, però ens encanta aquest ocell… ☺
A determinades hores del dia, relacionades un cop més amb l’efecte de la lluna sobre el mar, en aquesta platja es pot fer una activitat molt interessant. Quan al marea és baixa, una pala en una mà, una mica d’exercici, no massa no us preocupeu, i pots fer el teu propi jacuzzi davant del mar. Si a més li pots afegir unes cerveses, el món ja es pot parar, que jo no m’hi baixo… ☺
Aigua termal al subsol, que surt realment calenta, i no cal excavar massa per fer-la brollar. Nosaltres hem aprofitat la feina dels altres i ens hem remullat peus i cames, per a continuació córrer cap al mar a refredar-les. De fet, hi ha algun punt on no cal ni fer forat a terra… No veníem preparats amb el banyador, no pensàvem que això fos així, i ens ha sorprès molt agradablement. Si disposéssim d’un dia més, potser ens quedàvem per aquí, llogàvem una pala, i més que un jacuzzi fèiem un piset a primeríssima línia de mar… ☺
Però com no tenim més dies que demà toca retirada, només seran cames i peus els remullats a l’aigua calenta.
Després queda rentar-nos a la dutxa a peu de la platja, i caminem els deu minuts, si arriba, que ens separen del càmping. La wifi no és gens bona, al contrari de totes les d’aquesta cadena que havíem contractat, però entre rentar la furgoneta, i tasques personals que ja no podia posposar més, hem passat molt agradablement la tarda.
Últim sopar com deu mana, i a muntar per última vegada el llit on tant i tant be hem dormit durant quaranta quatre nits. Aquesta serà la que falta per a les quaranta cinc, i segur que serà tant bona com les altres, perquè això de dormir en plena natura, treure el cap i veure les estrelles, és un privilegi, que segur que en els nostres viatges futurs serà una constant. Ara ja, fins demà, que tornarà a tocar posar-se les motxilles a l’esquena… ☺
Informació pràctica:
– Ruta: 119km Karangahake Reserve – Cathedral Cove – Hot Water Beach
– Si visiteu la península de Coromandel creiem que Cathedral Cove i Hot Water Beach són imprescindibles i estan molt aprop un de l’altre.
– El dos llocs s’hi ha d’anar quan la marea està baixa.
– Hem dormit al càmping Top10 de Hot Water Beach per 40$, i també hem agafat internet per 7$, era de IAC però al contrari dels altres llocs no anava tant bé.
– Si voleu llogar pales valen uns 5$ però no és imprescindible fer-ho ja que hi han molts forats fets.
22 Juliol 2014 a les 8:39
Uns llocs ben macos. Sí que recorda una mica la Costa Brava, però evidentment els arbres no són pins, oi ?
Fantàstica aquesta platja amb jacuzzi incorporat !! El que déiem, aquí el subsòl està viu, qualsevol dia surt un altre volcà per aquí aquestes platges.
22 Juliol 2014 a les 13:01
I tant hi ha exemples per tota arreu de que el subsol està viu. Ens va encantar aquesta platja, i més perquè l’aigua del mar estava freda així que el contrast era divertit… 🙂
No crec que no eren pins, però s’hi assemblaven una mica… 🙂
22 Juliol 2014 a les 15:42
Alguna semblança a la part alta de la Costa Brava (amb pedretes) sí que la té però les illes geperudes i, sobretot, les aigües termals a la platja, li donen un aire ben diferent.
24 Juliol 2014 a les 2:43
Si alguna coseta diferent si que te, però després de tant de temps sense passar-hi aprop, potser el subconncient ens ha traicionat 🙂