Viatge a Ítaca

Dia 433: Retrobaments a Ihasia Koh Tao

5 comentaris

15 d’agost

Les gotes de pluja repiquen contra el vidre. Motxilla a l’esquena, deixem la clau a la simpàtica mestressa, i sortim cap al 7Eleven que serveix com a improvisat punt de trobada.

El Brujo arriba puntual, nosaltres ja fa cinc minuts que hi érem. Una abraçada, posar-nos ràpidament al dia, i mentre observem la marabunta de turistes de maleta amb rodes que arriba a la illa, una parella de Bilbao, amb motxilla petita a l’esquena es presenten.

Són l’Iker i la Ainara, amb els que la conversa des del primer minut dona pista que ens hi portarem bé. Un taxi-camioneta ens porta a l’escola, Ihasia, i allà mentre entrem, una veu que surt de l’aula davant de la mirada atònita dels presents. Mario!!! Eva!!!! Crida. Es tracta de la Gina, i aprofitant un exercici dels seus alumnes quasi bussejadors, amb una abraçada ens dona la millor benvinguda que podíem esperar. No ens allarguem massa que té feina, ens citem per aquesta nit.

Venim amb gana. Fem esmorzar de campions, i és que la truita de patates que fan al bar de Ihasia és un dels seus punts forts. Acabem i ens donen l’habitació. S’ha de pujar una mica amunt per la muntanyeta, però té unes vistes privilegiades. Molt semblant a la que vam tenir, és bàsica, però el preu és genial i ens hi sentim prou còmodes.

KohTao4

KohTao

Hi ha molta gent, molt moviment aquí i allà, per tot arreu. Es nota que és temporada alta, i que estan saturats de feina. L’Andrea és una noia catalana que ajuda al Brujo a l’oficina, i xerrem una estona mentre no té ningú a qui atendre, tot just quan comença a arribar el personal que retorna de l’aigua. No en coneixem masses dels que passen, de fet han marxat alguns dels que hi eren, però al final i mig despistat una cara coneguda que sempre desprèn alegria. És el Toni. Es queda sorprès en primera instància, no ens esperava per aquí i ara. Després ja reacciona tal com el recordàvem. És un crack aquest noi, ens té el cor robat.

KohTao3

Els deixem treballar, nosaltres decidim anar a fer una volta per les immediacions. Un altre Pad Thai en un petit restaurant mentre aprofitem la wifi per treballar una mica amb el blog. Diuen que la cuina tailandesa és molt més que aquest plat, de fet n’hem tastat forces més i ens han agradat, però aquest sempre és a un raconet del cervell, allà on sap que el desig el trobarà, i només cal saber que el pots demanar perquè la temptació pugui més que les ganes de tastar alguna altra cosa.

KohTao5

Tornem a l’escola, i hi trobem a l’Iker, l’Ainara, i una parella de Barcelona que es diuen Dani i Elena, que també són un encant. Quan arriben les sis de la tarda és l’hora dels mosquits, i tots ataquen sense pietat. És l’hora que estan més actius, i fan tot el mal que poden durant una hora i mitja. Després la cosa ja és mes suportable, sembla que ha passat la hora feliç de fer dues picades i només pagar-ne una… ☺

KohTao2

Fem temps fins a les vuit, i els acompanyem a sopar al Bizarro. Nosaltres allà hem quedat amb el Toni i la Gina per fer un mos i un beure. De camí, ens trobem amb el Beltran, un tipus encantador que ens va captivar la primera vegada que vam estar per aquí. És un exemple per a nosaltres, ens encanta la passió que hi posa en tot el que fa. L’altre vegada estava fent el curs de dive master, però ara ja és instructor, i tot i que no sempre està treballant per Ihasia, va responent allà on el criden. Estem una estona xerrant, ens hi passaríem hores, però hem quedat, i no volem fer esperar més del compte. A veure si tenim sort, i que el Advanced ens el facin la Gina, el Toni o el Beltran. Ja veurem si som afortunats.

KohTao9

El Bizarro segueix igual que el recordàvem, ambient agradable i tracte amable. En una taula deixem els quatre recent coneguts, i ens asseiem amb la Gina, el Toni, i la troupe d’amics que han vingut uns dies a veure’ls des de terres catalanes. Gaspatxo, unes mandonguilles delicioses, i unes croquetes que saben a glòria, i sobretot un parell de copes de “tinto de verano”, fan que la conversa sigui més animada. Com ens agrada estar per aquí, i més si aquest parell hi són. La propera vegada, sigui quan sigui, crec que ja no hi seran, el compte enrere creiem que ha començat per a ells, així que Koh Tao ja no serà el mateix Koh Tao en el futur, així que aquest present cal emmagatzemar-lo al disc dur com deu mana.

KohTao6

Ens anem allargant, fent sobretaula i esperant un postre de coulant de xocolata que el resultat mereix el temps d’espera. Marxem tots plegats, ells decideixen seguir una estona la gresca, nosaltres optem per anar a dormir. Qui ens ha vist i qui ens veu… Dir que no a una última copa… ☺

KohTao7

KohTao8

Demà vull fer Muay Thai, en tinc moltes ganes, i toca llevar-se aviat. Entre que ja estic gran, i que tant de temps sense fer esport, m’ha rovellat les juntes, no cal afegir al drama el haver dormit poc, i tenir una petita ressaca alcohòlica, així que excursió cap amunt en pos de la nostre habitació és lo més aconsellable. Intentem seguir el camí de la llanterna, entre els matolls que han crescut més del compte, i arribem a la caseta de fusta. Ja sota les aspes del ventilador, ens disposem a passar la segona de les sis nits que toquen per aquesta petita illa, on segur que gaudirem de la passió del busseig, el Muay Thai, i sobretot la bona companyia.

Informació pràctica:

– A Koh Tao ens allotgem a on està Ihasia, un bungalow senzill amb ventilador i bany pel que paguem 350bahts

– A on està Ihasia podeu menjar una magnífica truita de patates amb pa amb tomàquet.

– Si feu busseig amb Ihasia i feu la reserva per mail us passaran a buscar pel port a l’hora que arribi el vostre vaixell.

Anuncis

5 thoughts on “Dia 433: Retrobaments a Ihasia Koh Tao

  1. Voleu dir que no us heu equivocat i esteu a la Costa Brava, amb tants catalans ? De fet, més que a la Costa Brava.
    Doncs vinga, a fer l’advanced, però sota l’aigua en què es parla, en català ??

  2. Ja veig que això del món és molt petit i que aviat es complirà allò que deia el Pujols: arribarà un dia que els catalans, pel món, ho tindrem tot pagat. Em sembla que això de fer la volta al món o anar a les antípodes ja no és el que era…

  3. Per les trobades que teniu , de amics sembla que coneixeu mix món i esteu a la Costa Brava al estiu .Aprofiteu per fer mes amics nous que sempre es bo. Molt petons, Albert, (Avi).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s